Inaugura temporada la sala del Col·legi d’Aparelladors i ho
fa de manera més que brillant amb l’exposició “Litúrgia” de la mà de Máximo
Almeida.
La pandèmia i el conseqüent confinament ha afectat a tothom.
Qui més qui menys ha trobat en aquest temps uns moments de reflexió quasi
obligada. En el que pertoca als artistes, una gran majoria han utilitzat aquest
retorn al l’interior més personal, per reflexionar sobre la seva obra i a partir d’ara, i exposició a exposició,
aniran sortint els resultats d’aquesta introspecció personal que a bon segur
seran enormement profitosos en el senti creatiu i artístic.
Máximo Almeida no n’és excepció i el cert és que en els
darrers mesos ja l’hi havíem vist algun detall com en el concurs de Llavaneres
o amb els apunts que presentà en la col·lectiva “Dins” en aquest mateix espai
expositiu.. Ara però en aquesta exposició explosiona del tot, assolint una
maduresa creativa que ens retorna evolucionat a aquell artista que tant ens
sorprengué fa una dotzena d’anys en la seva exposició a l ‘Ateneu.
Almeida és un pintor de silencis i solituds. La seva pintura
és com ell mateix, en aparença discret com si volés passar desapercebut davant
de tots. Però en el fons hi ha una certa rebel·lia de voler fugir de l’establert ,de la falsa
cridòria de l’aparença i de la buidor de l’interior. Així si fa uns anys parlàvem
de la llum de la foscor de la seva pintura, ara haurem de fer-ho de la força
del color de la seva quasi monocromia.
Com llavors Almeida segueix jugant amb la màgia de la llum.
Amb ella ens sap parlar de silencis personals i col·lectius, creant un aire
d’inquietuds que va mica en mica dominant les interioritats dels espectadors
que queden per una part subjugats per la bellesa del presentat i la inquietud
que generen les seves obres , i per l’altra per la curiositat d’intentar anar
més enllà en la recerca de les intencions de l’artista.
Matisse va dir: “Hi ha mil maneres d’emprar el color. però
quan s’usa per composar, es tracta de donar èmfasi als contrastos. En el camp del
color, no es tracta de quantitat i sí de selecció. El color sols assoleix
expressivitat total quan està organitzat, quan correspon exactament a la
intensitat emotiva de l’artista. El color expressa llum, no una llum física i
sí la única llum que ens importa: La llum que existeix en la ment i l’interior
de l’artista.”
I com si aquestes frases fossin per ell evangeli, Almedia
aprofita la seva habilitat i domini tècnic, per bastir un entramat figuratiu,
fregadís a voltes amb l’hiper realisme
per confegir unes obres absolutament seductores amb les que ens parla una
vegada més del seu amor per la natura i els seus elements. Uns paisatges sense
figures, però enormement vius on el realisme esdevé màgia. Uns paisatges y composicions sense colors aparents, però
absolutament cromàtics en l’interior de creador i espectadors. I tot rematat
per una magnífics retrats, un d’ells auto, que tanquen perfectament el cercle
de l’exposició.
Litúrgia és una magnífica exposició. perfectament
estructurada amb un muntatge arrodonit que serena i neguiteja alhora i que ens
fa avinent el poder de l’art com a generador d’emocions i reflexions, alhora
que ratifica a Màximo Alemida com un magnífic autor al que cal seguir. Una exposició de la que el millor està quan la simplificació és màxima, en un sentit d'espiritualitat total, en aquells obres més deslliurades de tot per centrar-se en l'anima . Art en estat pur.
Máximo Almeida. “Liturgia”
Sala Col·legi Aparelladors
Del 18 de setembre al 10 d’Octubre de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada