CAMINS QUE ES TROBEN. LÍDIA TUR / GEMMA NICOLAU

 

El saló de Pedra de l’Ajuntament d’Argentona reubicat de nou com a sala d’exposicions municipal, acull en aquest dies a les artistes Lídia Tur i Gemma Nicolau , en una mostra que essent  conjunta no deixa de ser individualitzada  ja que malgrat una certa identificació de pensament , - aquests camins que es troben-, presenten una clara divergència de plantejaments artístics.

Lídia Tur presenta una escenificació plàstica al voltant de la cançó “Hija de la luna” , popularitzada per Mecano i relacionada amb una vella llegenda gitana. Una llegenda dramàtica que no ha estat copsada amb tota intensitat per l’autora que ha preferit caminar per verals poètics que no enfrontar-se cara a cara a un fet social i cultural, si més no, especial. Certament el fet d’expressar-se en unes mides petites no li permet desenvolupar el profund dramatisme de la història i sí centrar-se en l’anecdòtic de la mateixa, el que alleugera massa la càrrega intencional del treball.

obra de Lidia Tur

Lídia Tur ha establert amb el pas del temps, una zona de confort, amb una iconografia pròpia que evidentment cal trencar-la fent una decidida aposta per una major agressivitat i connectivitat amb l’espectador o el seu treball es dissoldrà com un sucret en la realitat artística actual.

Obra de Gemma Nicolau

L’acompanya Gemma Nicolau de la que molt poc sé , però que sí he de dir m’ha causat una bona impressió , malgrat que la seva obra actual encara és mou per camins poc definits i precisa d’una objectivació i definició, tant d’intencions com de finalitats. L’autora es mostra valenta i llençada . Presenta escultures  de clara influència plensiana, a les que cal una purificació i neteja , tant en el conceptual com en el resultat final, el que sens dubte millorarà i molt la seva visualització.

En el que pertoca a la pintura ,ens trobem amb circumstàncies semblants, però s’evidencia una  potent força interior que s’ha de domar conceptualment i pulir plàsticament. L’intens expressionisme de Nicolau és energèticament comunicatiu però alhora dispers , es precisa per tant una meditació profunda del que i el com,  per aconseguir uns resultats que facin esclatar la potència que sens dubte atresora l’artista.

obres de Gemma Nicolau

En resum una exposició que més hauria de servir com a plataforma evolutiva que no pas com a realitat contemplativa. Més un punt de partida que no pas estadi de fermesa artística. Un punt de reflexió per evolucionar i tirar endavant amb eines de futur.

 

 Camins que es troben. Lídia tur i Gemma Nicolau

Saló de Pedra. Ajuntament d’Argentona

Del 4 al 27 de març