El Museu Monjo inaugura també amb força la temporada
presentant sota el títol de Energia Abstracta (1982-2022) el primer capítol de l’exposició retrospectiva
del treball de Josep Serra . Una mostra que tindrà continuïtat amb les que celebrarà a La Destil·leria
a Mataró del 22 d’octubre al 22 de novembre i al Museu del Càntir
d’Argentona de l,11 de novembre al 8 de gener.
Davant d’aquests tres capítols en que l’autor ha
desenvolupat el seu projecte, un ha dubtat
d’esperar a la finalització del mateix per fer publiques les seves
opinions, però sabedor de la unicitat de cada exposició he cregut convenient
donar opinió individualitzada de cadascuna d’elles .I a bon segur ho faig així motivat
per la qualitat i potència d’aquest
primer capítol al Monjo que mereix oportú comentari i recomanació de visita.
El cert és que Serra ha estructurat una potent visió del seu
treball, distribuint de manera ben acurada la seva obra en els diversos “calaixos” en que s’estructura l’espai
expositiu del Monjo, fent realitat la frase de Mark Rohko quan deia “no soc un artista abstracte, tan sols m’interessa
expressar emocions humanes.
I justament això és el que practica l’autor amb la seva
pintura totalment entroncada amb l’expressionisme abstracte. Mitjançant el
gest, el ritme, el color i la força, genera una estructura plàstica dominantment
abductiva que sedueix i motiva a l’espectador, i no sols al gaudi visual, que també
, si no que ens suggereix la recerca de les emocions mes íntimes que ens son comuns.
Una obra , pura , neta, sense mistificacions la que de nou
ens ofereix Josep Serra en una exposició de recomanable vista.
Ara però cal deixar molt clar que aquesta exposició no es de
cap de les maneres una retrospectiva. Recordem la definició de retrospectiva: és
l’exhibició o exposició que es desenvolupa amb l’objectiu de mostrar la carrera
d’un artista. La retrospectiva inclou obres de totes les èpoques del
protagonista de l’exposició , generalment ordenades de manera cronològica a fi
de permetre millor la lectura de la seva evolució.
En aquest cas , és cert que es presenten obres d’èpoques anteriors però per la seva situació i la manca de qualsevol element referencials resten perdudes en el context general de la mostra i ni tan sols s’insinuen les seves èpoques gestuals o afermades en el realisme màgic, elements fonamentals per entendre la seva evolució.
El tema podria haver estat resolt amb l’ajut del catàleg, però
aquest, magnífic en l’apartat fotogràfic,
te la rèmora, en el que pertoca a la zona literària, d’un disseny molt poc
atractiu que no convida a endinsar-se en l’escrit, digne quasi d’una tesi
doctoral , escrit molt encertat en el que pertoca al moviment artístic però poc
lligada amb la realitat evolutiva de l’autor.
Resumint, excel·lent exposició de molt recomanable visita,
sempre que tinguem en compte de que de cap de les maneres es tracta d’un
retrospectiva
Josep Serra.- Energia abstracta
Museu Mono. Vilassar de Mar
Del 2 de setembre al 9 d’octubre de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada