Aquest any de 2023, L’Albert Ràfols Casamada compliria 100
anys a l’igual que la seva esposa Maria Girona, uns mesos més petita en edat.
La Generalitat acostuma a celebrar amb una diversitat d’actes aquests
aniversaris importants, però enguany i de manera sorprenent, ha oblidat els
noms de Ràfols Casamada i Maria Girona,
per centrar-se únicament en Antoni Tâpies ,com a representant de l’expressió
artística.
|
Blanvc ( 1960 ) |
Carme i Lluís Bassat, intensos amics que foren en vida de
Ràfols Casamada i a la vegada uns dels col·leccionistes més importants del seu
treball, han volgut trencar el silenci oficial al voltant d’aquest
destacadíssim artista presentant , mitjançant la seva fundació, dues exposicions
que han de marcar aquest obligat record, la més important s’inaugurarà aquest
proper dimecres a la Nau Gaudí, i la primera de l’any ha estat inaugurada al
Museu del Càntir d’Argentona.
|
Retrat de Maria Girona (1947) |
La mostra argentonina, de la que he tingut el gust de fer-ne
presentació en el catàleg de la mateixa, és un intens resum de la seva vida
creativa, que comença amb un espectacular retrat de la seva dona Maria Girona (
1947) i segueix amb una dotzena d’obres que comencen el 1960 i acaben el 2003. |
Objectes (1987) |
Una expo que segons dic en el catàleg , se’ns fa avinent en
l’acurada tria que ens permet veure el punt de partida figuratiu, l’arribada a
l’abstracció amb la seva austeritat cromàtica, amb el blanc com a protagonista,
el seu pas per el geometrisme abstracte d’aires bauhausians, amb tonalitats de
brillantor noucentista, l’arribada del color i l’assoliment de l’abstracció
poètica, lluny de tot dogmatisme, contraposant a la cridòria dramàtica d’altres
abstractes de la seva generació, la silent cridòria del que creu que la
sensibilitat és la clau per despertar l’experiència estètica. |
Composició (1991) |
Una exposició espectacular, plena de detalls, amb obres de
lectura intimista que son al meu entendre, el millor pas per a gaudir
properament de la gran exposició que podrem visionar a la Nau Gaudí de Mataró.
Ràfols Casamada mostra amb silenci i d’una amanera quasi
ordenada, la seva evolució capaç de generar mitjançant una sàvia austeritat que
partint del color i l’ús d’estructures geomètriques, li permeten anar-se
despullant de l’anècdota de la figuració per endinsar-se en l’abstracció més
pura i alhora complexa.
|
Sense títol (1973) |
Una sensibilitat explicitada amb sobrietat, finesa i
elegància, que subjuga en el visual i interroga en el conceptual, oferint-nos
aquell veritable Art que sols pot sorgir de la mà d’aquells artistes capaços amb la seva rebel·lia
d’expressar-se i mostrar-se en la seva més plena llibertat que alhora és la
nostra.
L’exposició de Ràfols Casamada al museu del Càntir, és una
exposició d’obligada visita per tot aquell que vulgui conèixer de primera mà la
realitat artística i creativa d’aquest gran autor, avui menystingut per la
Generalitat però que mostra el seu nivell gràcies als seus amics i
col·leccionistes ,com en aquest cas per part de Carmen i Lluís Bassat.
Exposició d’obligada i repetida vista.
Albert Ràfols Casamada.
Obres de la Col·lecció Bassat ( 1947-2003)
Museu del Càntir d’Argentona
Del 12 de Gener al 26 de febrer de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada