Comença l’any el Museu de Llavaneres, presentant l’obra del
barceloní Albert Moleón, un artista que
afincat a la població maresmenca practica un art si més no peculiar, que si bé
es podria identificar per els entorns de de l’Expressionisme Abstracte o de l’Action
Paintng Abstraction, a un li queda el regust d’una pintura més personal en la
que la diversitat , el to i la manera d’expressió van caminant d’obra a obra,
sense trobar cap línia que identifiqui el conjunt.
Passejar-se per l’exposició d’Albert Moleón és com fer-ho per una col·lectiva en la que els
autors , i sí, uso el plural, ja que la passejada és llunyana al concepte
individual de la creació d’un autor, i en canvi s’acosta a una plurilingüe
mostra en la que diversos autors juguen a presentartots ells una obra
cromàtica fonamentada en l’abstracció, però no una abstracció diguem que
racional, ans més aviat tot el contrari.
Ens diu el protagonista de tot, l’Albert Moleòn, “que estudia exhaustivament els moviments abstractes històrics i viscuts. , impressionisme, expressionisme, orfisme, action painting.., prenent nota de les pràctiques de molts mestres per fer servir les seves tècniques, expressions i sentiments. Sempre buscant l’espiritualitat a cadascuna de les seves obres i reflectint la personalitat de l’artista.”
I jo li diria que aquesta acció està molt bé, per prendre idees que li puguin servir per concretar el seu ego pictòric però que és una greu errada quan simplement serveix per fer unes obres a la manera de , o en forma i concepte de..
L’art és un concepte individual, que en la seva constància i
repetició conceptual crea una personalitat i un estil determinat, que podrà plaure
o no a l’espectador i al públic en general, però que serà la representació
plàstica interior de l’artista. Qualsevol altre cosa , serà un simple procés
tècnic que podrà agradar en la individualitat però que no pot ser considerat en
la generalitat, com ha de ser l’obra d’un artista.
Ens trobem dons davant d’una expo de les que jo considero
enganyosa, en laque s' apunten algunes obres ,
que un podria acceptar en la individualitat, però tot s’enfonsa en el sentit
col·lectiu d’una dispersió total el presentat que converteix el conjunt en una mostra
insípida, malgrat el bigarrament del color, i que queda en un no res al poc d’abandonar
la sala.
Un mal començament d’any per a la sala de Llavaneres, espai
que sempre lluita , i generalment amb tot encert, per una programació acurada, atractiva
i intensa per aquells que confiem cegament en e lseu bon paper.
Albert Moleón Monogràgic
Museu de Can Caralt. Sant .Andreu de Llavaneres
Del 13 de gener al 12 de febrer de 20023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada