dimecres, de febrer 08, 2023

EL BODEGÓ . ATENEU FUNDACIÓ ILURO

 

 Josep Novellas

Segueix la Fundació Iluro, recuperant el seu fons artístic exposant-lo després d’una oportuna restauració i emmarcació.  Així després de les primeres exposicions al voltant del paisatgisme, la figura i el retrat, les exposicions de l’Ateneu, i el diàleg amb la Col·lecció Bassat, des de fa tres temporades ha agafat una mirada més privada i particular que començà amb ”Paisatges” ( any 2021), “Dones” (2022) per continuar ara mateix amb “El bodegó” en el que presenta l’obra de 25 autors, dels quals sols en queden 6 en vida, i en la que presenta una mirada ample i divergent , tal i com s’escau en una temàtica com aquesta, i que mostra peces diverses de la seva col·lecció.

David Salvadó
Deixant de costat la utilització en el títol del castellanisme “bodegó” en comptes de “natura morta” que és com habitualment s’anomena , la Fundació Iluro ens presenta una acurada mirada a les peces dels seu fons, amb la  intenció “de parlar del passat però també per reflexionar sobre el present” , com bé diu en el seu escrit de presentació del catàleg.

José Luis Lázaro Ferré
I ho fa en una agradable exposició en la que es barregen èpoques, tècniques i estils, oferint a l’espectador una mirada ample del que ha estat l’art en els darrers quasi cent anys, amb una barreja de noms, èpoques, tendències i estils , que assoleixen en el seu global una valor prou estimable i que al meu entendre supera l’assolit i ensenyat en altres exposicions de mirada semblant, malgrat que a vegades l’obra està allà agafada per els pels per poder ser introduïda en la col·lectiva i també per la majoritària absència de dades de realització de l’obra que permetria enquadrar-la en el quefer de l’autor.

Josep Serrasanta

Cal fer esment per començar, de les obres que corresponen a artistes mataronins i maresmencs, que son en certa manera l’esquer de la mostra. D’entre ells cal remarcar l’obra de Josep Novellas “Bodegó d’alls tendres” , una esplèndida peça que mostra la gran qualitat de l’artista i que serveix per entendre  en part la seva sempre difícil conjunció artística entre la figuració i el que hi ha més enllà. Al seu costat cal remarcar a Jordi Cuyàs de qui es presenta un díptic que retrata perfectament el seu camí avantguardista en el que mantenia l’arrel figurativa amb la que va començar. No hem d’oblidar el treball d’Amadeu Casals amb un petit “bodegó” en el que demostra la seva actualitat , malgrat que l’obra ha de tenir ja uns vint-i-cinc anys, i la seva evolució aquarel·lística, tècnica de la que va ser un gran mestre. Igualment cal fixar la mirada en la composició de David Salvadó, amb una petita obra dels seus començaments en que mostra la seva capacitat compositiva, cromàtica i creativa. I com no, recordar el nom de José Luís Lázaro Ferré,  amb un bodegó curull de concepte, color i volum , identificatiu de la seva gran qualitat.

Marta Duran

Jordi Cuyàs, Joaquin Asensio i Amadeu Casals
Al seu costat no podem oblidar la resta de mataronins i maresmencs, encapçalats per Manuel Ángeles Ortiz , amb uns gravats florals, Manuel Cusachs i una pintura de principis, molt en  la línia de la que fou companya , mestre i amiga, Emília de Torres. Marta Durán i el que fou el seu mestre, l’uruguaià Pablo Mañé, amb dues obres de caire clàssic i tradicional, Alfred Opisso, amb un bodegó primerenc, en el que mostra  la seva habilitat en la creació d’espais,  Perecoll i el seu “Bodegó casual”, perfectament definit en el títol, Jordi Prat Pons amb una realització amb botelles, al seu estil de primers anys de pintor i un bodegó tradicional de Philip Stanton, amb la seva mirada especial, amb la que ha caracteritzat la seva carrera artística.

Perecoll
En la resta de participants, el bon to segueix essent el predominant començant per un ascètic “Bodegón con miel” de Joaquin Asensio, artista recuperat per galeristes tan importants com F.Pinós o Fernando Alcolea, i que aquí mostra el seu bon fer, per no parlar d’A. Clavé, amb un especial “Pez” en el que mostra bona part de les seves habilitats. Rafel Durancamps , home d’àrdua i complexa vida , del que se’ns ofereix un bodegó clàssic que cal suposar de la seva primera època. Del barceloní amb arrels maresmenques,  Lluis Masriera posem gaudir d’un àgil bodegó que ens mostrà el seu gran fer i saviesa artística.

Antoni Clavé
Una de les sorpreses de l’exposició és la “Natura Morta” de l’Oriol Muntané, artista barceloní , fill del mataroní Lluís Muntané, que fou  director de l’Escola de Belles Arts. una peça digne d’estudi en la seva concepció i realització que contrasta mb la modernitat del treball de Pere Planells, un collage mixta  d’alt nivell i interès. Nivell amb el que coincideix amb el treball d’un classicisme conceptual de Pere Pruna. Un concepte que vira cap a la modernitat, seguint la seva pauta, la que ofereix l’obra de Josep Roca Sastre.

Lluís Masriera


Alfred Opisso

Francesc Ruestes, artista creador del mural que presideix l’entrada a l’espai per la zona del carrer Bonaire, es present aquí amb una peça de mida petita en la que desenvolupa la seva vivència personal amb un treball actual que contrasta profundament amb la visió totalment tradicional i clàssica de Josep Serrasanta. I ja per acabar l’exposició apareixen un abstracte de Tharrats en la seva línia espaial i un bodegó de línia tradicional en el fer del sabadellenc Vila Arrufat, ple d’harmonia i serenitat.

philip Stanton

Tota aquesta munió de reconeguts autors de diversos temps, presenten en el seu conjunt una mirada global de l’art català des de la post guerra fins a finals del segle passat, amb una acurada col·lecció, en la que és difícil trobar una obra de caire majestàtic, però en la que quasi totes elles tenen un valor i un significat demostratiu de l’evolució de l’art en aquest temps. Un concepte que caldria aplicar al MNAC massa vegades tancat a noms coneguts i reconeguts però que no assoleixen nivell i qualitat, segons l’administració, per ocupar espai en les col·leccions oficials del país.

Francesc Ruestes

Exposició doncs que obligadament hem de recomanar la  visita tot destacant  que potser falta un seguit d’actes que siguin quelcom més que una visita guiada i  la conferència prevista, per donar més lluentor a aquesta exposició, que malgrat la seva aparent simplicitat és d’obligada visita per a tot bon afeccionat a l’art.

 

 "El bodegó".

 Fons d'Art de la Fundació Iluro

Ateneu Centre Cultural. Mataró

del 3 de Febrer al 2 d'abril de 2003

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada