El Museu Monjo comença l’any tot presentant l’obra del
ceramista reusenc Miquel Fort, confegint una exposició que depassa per a mi els
límits d’allò que al meu entendre hem de considerar una exposició artística, ja
que l’artista amb un orgull màxim d’autovaloració del seu treball menysté
totalment a l’espectador que s’acosta a l’espai per rebre la seva dosi d’art.
"Intangible", que és el nom que l’autor ha triat per a la seva
exposició, és una paraula que vol dir estrictament i segons qualsevol
diccionari: “Que no es pot tocar o percebre mitjançant el tacte. Que no es pot
canviar ni modificar ja que mereix un extraordinari respecte”. I un davant tal
taxativa definició del que anava a veure i gaudir, esperava una exposició que em
mostrés la ceràmica, art al que estimo molt, en un grau màxim oferint-me un
seguit d’obres de qualitat en les formes, i especialment en el fons creatiu de
les mateixes.
Per a la meva sorpresa em trobo amb una exposició que no
arriba a la desena de peces, buidant de contingut les esplèndides mides de la sala del Museu Monjo .I ho fa amb un
esperpent morfològic tractat amb cromatismes varis que mal dona la benvinguda ,
unes parets en els que apareixen enganxats papers amb paraules soltes i inconnexes,
teòricament referents a la ceràmica, i a la resta presenta tan sols vuit úniques peces ceràmiques,
disperses, algunes de parelles, altre un plafó de tipus mural, en el que sembla
molt més una mostra col·lectiva de final de curs d’una escola de cert nivell
però a la que assisteixen pocs alumnes que una exposició formal d’un artista experimentat.
En l’escrit de presentació que presenta al catàleg, Josep Fàbregas
que és qui el signa, ens diu: “En les escultures que podem contemplar, l’aspecte
material deixa de ser el referent per posar èmfasi en els sentiments i en les
sensacions que ens provoca. Miquel Fort
ha sortit de la claustrofòbia del taller i ha experimentat enmig de la natura, cosa que es
pot apreciar en la varietat de colors que ens recorden el paisatge mediterrani
ocres, blaus verds.
Després d’haver-la vist només cal aclucar els ulls i sentir”.
I un, que escolta sempre el que diuen els coneixedors,
expressa clarament que evidentment existeixen uns clars components artístics en
la majoria d’obres presentades, però el que no existeix, o al menys no fa evident
en aquesta ocasió, la sensació de conjunt, de globalitat, d’esperit d’artista
únic, ans més aviat el contrari , tot sembla una col·lectiva d’alumnes d’un taller
en el que cadascun d’ells fa ceràmic al seu gust i entendre.
Certament i si ens apliquem a la tècnica haurem de confessar
que l’autor domina el “fer” ceràmic, però l’absència de plantejaments globals, converteix
el presentat en una mostra inoperant, deficient en el llenguatge plàstic per
més que tècnicament les obres son acceptables. Una mostra que més aviat sembla
una petita burla a l’espectador gestada des de la prepotència d’un autor, que
no artista, que creu surar per damunt de tots els conceptes artístics que calen
existir en una exposició.
Una exposició per oblidar, no gastar el temps en veure la
malifeta i a esperar la propera exposició amb la sorpresa permanent que ens
oferiran els alumnes de Belles Arts.
Intangible
Miquel Fort Garsavall
Museu Monjo de VIlassar de Mar
del 29 de gener al 26 de febrer de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada