Amb aquest plantejament per endavant, queda clar que l’aposta de Llinés és una aposta arriscada i ho és en l’esperit però també ne la forma en que es presentada. Avui Ramon Llinés presenta la seva mirada en un seguit de gravats en diverses tècniques que conformen un tot complex per la diversitat de formes d’expressió, de grafies i molt especialment per el pas del temps en al realització de les mateixes.
Son doncs diverses lectures
d’un problema complex en la realitat i en la forma plàstica de fer-lo
adient als espectadors. Llinés treballa de manera acurada i pensada per cada
cas del que ell en veu una manera plàstica d’expressar-ho, però la dispersitat
en el temps i en l’aprofundiment per part de l’artista en el problema,
converteix la mostra en una dispersió difícil de concretar en el conjunt, que
essent tot ell de qualitat, no esdevé homogeni, ja que s’observen de manera
clara les diferències pensants , de treball i d’acabat, de les diferents obres
en el pas del temps.
No vol dir això que la mostra no pagui la pena. La mostra és valorable per la intenció i per l’acurat treball de l’autor que aconsegueix unes pobres intenses, acurades i amb potència reflexiva abundant, el que si cal dir que la intencionalitat social de la mostra guanyaria amb una unicitat de treball o una diversitat com l’actual, més clarament delimitada en la pluralitat.
Mostra d’interès per la seva lectura íntima, realitzada amb tota cura i que malgrat la dispersitat del global, manté les suficients virtuts com per poder aconsellar la seva visita.
Fugint de què i cap a on?.
Gravats de Ramon Llinés
Museu del Càntir
De l’1 de març al 7 d’abril de 2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada