EXPOSICIÓ MONOGRÀFICA DE MANEL CAMPAÑA.

Hi ha exposicions que el crític té ganes d’anar a veure. A vegades és per que sap abastament que l’exposició l’omplirà i en altres per que desitja veure el camí del creador, tot esperant que aquest sigui en positiu.

Just això és el que m’ha passat amb l’exposició de Manel Campaña  que està exposant a la Cúpula. Raons personals em varen impedir acudir a la inauguració el que em va permetre una visita més pausada i alhora més intensa del que presentava en aquesta ocasió, en la que és la seva tercera exposició mataronina, després d’haver exposat a l’espai capgròs i a la sala d’Aparelladors.

He de dir que anava a visitar l’exposició esperançat de trobar-me amb una exposició que superés els seus fiascos anteriors, per que crec que el seu esforç i el seu treball mereixia ja una exposició més personal i demostrativa del seu bon fer, però lamentablement he de dir que el resultat de la mateixa ha estat absolutament decebedor tant de fons com de formes ja que aquesta exposició no supera en res a les anteriors.

La meva primera sorpresa estava ja en el títol “d’exposició monogràfica”. Una exposició monogràfica serà aquella en la que s’aborda un tema  específic des d’una o més perspectives possibles. Una forma d’exposició més habitual en un concepte col·lectiu o històric que no pas en l’individual d’un pintor amb poca trajectòria, i evidentment l’exposició de Campaña  no en té res de monogràfica.

La segona sorpresa està en que l’obra del cartell i la que presideix el catàleg, és una obra de caire abstractiu el que podria i hauria d’indicar un canvi en l’estructura pictòrica de l’artista , però en canvi l’exposició  segueix en el seu figurativisme habitual amb pocs indicis que impliquin un canvi conceptual en la seva pintura.

I en tercer lloc la sorpresa està en el desideràtum del presentat que no deixa de ser un poti poti divers i accentuat com si l’autor hagués convertit ,per desconeixement , el monogràfic que deia en el catàleg en una retrospectiva històrica d’allò que ha anat fent en la seva carrera.

Si no és així no es pot entendre  la coexistència d’obres antigues amb obres de caire floral, alguna de to iniciàtic , alguna altre obra de línia abstractiva i amb tant sols un parell d’obres que ens poden indicar el seu tarannà artístic i el seu aspecte creatiu actual, de modus i manera que sols son salvables el parell d’obres que inicien l’exposició i que mostren en les primers imatges d’aquest escrit.

Exposició que caldrà oblidar, per que jo segueixo pensant que Campaña té alguna cosa a dir en el mon de creadors de l’art local, però que evidentment ha errat del tot amb aquesta mostra impresentable .

És doncs moment de fer tàbula rasa, replantejar pensaments i establir una línia de partida, la que l’autor cregui més convenient, i seguir en ella progressant, i oblidar-se d’altres aventures  que en res l’ajuden en el seu creixement plàstic.

 

Manel Campaña. Exposició monogràfica

La Cúpula Art Gallery

Del 2 de març al 3 d’Abrl de 2024.