TRANSITANT PER LES EMOCIONS. ÀNGELA BARTOLI

 

Un dels elements fonamentals per el que això escriu, al respecte de gestar mentalment la crítica d’una exposició, és el primer concepte visual que adquireix de la mateixa en observar el global de l’exposat.

He de dir que la sala d’Aparelladors és magnífica per obtenir una mirada profunda i adequada en aquest primer cop de vista.  Abans d’entrar ja et permet veure part del que trobaràs en l’exposició, visió global que accentues tan sols anar baixant les escales de la sala, des d’on es permet una visió més particular de l’exposat que et dona idea del global de la mostra, idea que es perfilarà en anar passejant contemplant les obres exposades. I cal dir, que l’examen personalitzat de les obres exposades, rarament capgira el pensament obtingut en aquesta primera mirada.

I és així, ja que la mirada global, i més amb l’excel·lent perspectiva que s’ofereix  a Aparelladors, et permet analitzar detalls externs, molt importants en una exposició, com per ex. si hi ha excés d’obres, si la situació de les mateixes és correcte, alhora que et dona pas en aquesta mirada general a intuir de manera clara el valor general de l’exposició.

Situant-nos en el cas que ens ocupa, el de l’exposició d’Àngela Bartoli, tant la mirada externa, com la general  presagiaven la tempesta que esclata en passejar-se davant l’obra exposada, que si bé tècnicament està correctament desenvolupada,  en el moment en que intentes escatar qualsevol emoció, raonament lògic o simplement  un concepte general de bellesa , et trobes en el més gran dels deserts, ja que el que presenta l’autora , en la més gran dispar diversitat, no és un pensament creatiu personal i si en canvi la plàstica realitat d’una creadora a qui una certa habilitat tècnica li ha permès pintar obre actualitzades d’aquelles quadres de cérvols i masies que ocupaven les sales de molts pisos i que eren regalades per la casa de mobles en adquirir el mobiliari del menjador o el pis.

Les obres exposades intenten expressar un sentiment de teòrica bellesa i a més, no amb una línia constant que expressi al menys el pensament de l’autor, sinó a través de la diversitat constant , com si l’autora creies que amb alguna d’elles pot enganxar a l’espectador incaut.

Si afegim que la falsa modernitat que volen mostrar les obres exposades és fronterera amb el ridícul, que el joc cromàtic és simple, artificiós i conceptualment decadent i que la inconsistència plàstica del presentat és absoluta, hem de convenir  que l’exposició  d’aquest mes d’Àngela Bartolí és de les pitjors  exposades a Aparelladors, una sala que darrerament està perdent a marxes forçades el bon nivell que havia adquirit en el decurs de la seva història.

I això és el més preocupant ja que juntament amb la Destil·leria son els únics espais expositius lliures que queden a la ciutat. No sé com seran les properes exposicions. Però cal fer examen ràpid dels plantejaments expositius per que Mataró no pot perdre la qualitat assolida pe aquest espai en el decurs dels seus anys de vida. Convençuts estem que sortiran d’aquest atzucac i de nou Aparelladors serà la sala de qualitat artística a la que ens tenia ben acostumats.

 

Transitant per les emocions. Àngela Bartoli

Sala del Col·legi d’Arquitectes Tècnics

Del 8 de març al 7 d’abril de 2024