SWING D’ESTIU 25. PEP SUARI

 

Fa molt més anys del que sembla que Pep Suari no exposava per la comarca que és la seva nadiua, després de que fa 43 anys va marxar de la mà de Torrents Lladó cap a Mallorca on ha desenvolupat tota la seva carrera artística.

Recercant arxius trobo les seves mostres més properes , amb el seu gran amic , en Josep Mª Gomis, que realitzà per els ja molt llunyans 2008 i 2013 i la presència en un “Quatre” a l’Ateneu. Però des d’aquells moments hem tingut tan sols fugisseres aparicions , com la seva selecció en una Biennal Torres Garcia, que ens han portat el flaire del seu bon fer artístic fins que des d’aquest cap de setmana ens podem retrobar amb el seu art a Can Caralt , a Llavaneres.

Sota el títol de “Swing d’estiu”, un títol perfectament adient per a la mostra ja que en la definició de la mateixa  haurem de recordar que el swing és una música composta amb un petit espai per a la improvisació, i alhora curosament orquestrada.  Improvisació i cura, dos elements perfectament estructurats i vitals en tota l’obra de l’autor i com no, en aquesta exposició

Pep Suari fa demostració fefaent de la seva gran habilitat creativa i compositiva, alhora del coneixement profund del que pot interessar al públic en general, i conforma una exposició, com si la mateixa contingués dos parts.

Per un costat presenta peces enormement creatives i de gran qualitat que sap perfectament estan sols a l’abast d’aquells coneixedors i enamorats del veritable art. Peces intenses , agosarades en el contrast , amb cridòria silent que captiven i enamoren a aquells gaudidors de l’art veritable.  Són les que ocupen tota la paret a ambdós costats de la porta d’entrada a la sala. Un joc que té afegitó, amb un parell d’obres absolutament desinvoltes i desfermades, en la paret fontal.

Per l’altre costat presenta peces de més cridòria aparent però molt més fàcils en la seva realització. Establerta en la pràctica d’una figuració, aparentment agosarada, però enfocada en el desig d’una comunicació més fàcil i alhora més plaent, per aquells que viuen l’art més com una visió exterior que no pas com la passió que tota obra d’art ha de contenir veritablement.

En tots els casos, Pep Suari segueix gaudint en la seva veterania  d’una diversitat creativa  que el permet practicar  l’abstracció, el conceptualisme, el realisme, la neofiguració, el simbolisme i el més llarg llistat d’estilismes, amb una profunditat interior i una saviesa exterior que fa, com deia ja fa un temps, que sense amagar la seva personalitat, faci surar en superfície els seus sentiments més íntims, estructurats en la seva passió de viure i pintar. Però alhora sabent i volent expressar els seus sentiments artístics, en els quals la consciència creativa generadora d’emocions i essencialment, la força del color , temperat just per a cada ocasió, son eixos fonamentals.

Ara, en aquesta exposició al Museu de Llavaneres, Suari  explosiona més clarament les seves dues cares , mostrant que l’ambigüitat segueix essent un element essencial en la seva pintura. Ho fa amb l’ofici que tan bé domina i alhora demostrant que el color, que sent tan profundament, segueix essent per ell un element indestriable en la seva creació.

Així , amb aquests vímets i la seva saviesa, Suari confegeix una exposició que mostrant el seu bon fer i la seva qualitat, plau alhora als amants de l’art i als afeccionats, amb una pintura que respon, curosament orquestrada, al swing musical que traspassa l’autor a la plàstica més comunicativa.

Swing d’estiu 25

Can Caralt, Museu de Llavaneres

Del 9 de maig a l’1 de juny de 2025.