Fa molt més anys del que sembla que Pep Suari no exposava per
la comarca que és la seva nadiua, després de que fa 43 anys va marxar de la mà
de Torrents Lladó cap a Mallorca on ha desenvolupat tota la seva carrera
artística.
Recercant arxius trobo les seves mostres més properes , amb
el seu gran amic , en Josep Mª Gomis, que realitzà per els ja molt llunyans
2008 i 2013 i la presència en un “Quatre” a l’Ateneu. Però des d’aquells moments
hem tingut tan sols fugisseres aparicions , com la seva selecció en una Biennal
Torres Garcia, que ens han portat el flaire del seu bon fer artístic fins que
des d’aquest cap de setmana ens podem retrobar amb el seu art a Can Caralt , a
Llavaneres.
Sota el títol de “Swing d’estiu”, un títol perfectament adient per a la mostra ja que en la definició de la mateixa haurem de recordar que el swing és una música composta amb un petit espai per a la improvisació, i alhora curosament orquestrada. Improvisació i cura, dos elements perfectament estructurats i vitals en tota l’obra de l’autor i com no, en aquesta exposició
Pep Suari fa demostració fefaent de la seva gran habilitat
creativa i compositiva, alhora del coneixement profund del que pot interessar
al públic en general, i conforma una exposició, com si la mateixa contingués
dos parts.
Per un costat presenta peces enormement creatives i de gran
qualitat que sap perfectament estan sols a l’abast d’aquells coneixedors i
enamorats del veritable art. Peces intenses , agosarades en el contrast , amb cridòria
silent que captiven i enamoren a aquells gaudidors de l’art veritable. Són les que ocupen tota la paret a ambdós costats
de la porta d’entrada a la sala. Un joc que té afegitó, amb un parell d’obres absolutament
desinvoltes i desfermades, en la paret fontal.
Per l’altre costat presenta peces de més cridòria aparent però
molt més fàcils en la seva realització. Establerta en la pràctica d’una
figuració, aparentment agosarada, però enfocada en el desig d’una comunicació
més fàcil i alhora més plaent, per aquells que viuen l’art més com una visió exterior
que no pas com la passió que tota obra d’art ha de contenir veritablement.
En tots els casos, Pep Suari segueix gaudint en la seva
veterania d’una diversitat creativa que el permet practicar l’abstracció, el conceptualisme, el realisme,
la neofiguració, el simbolisme i el més llarg llistat d’estilismes, amb una
profunditat interior i una saviesa exterior que fa, com deia ja fa un temps, que
sense amagar la seva personalitat, faci surar en superfície els seus sentiments
més íntims, estructurats en la seva passió de viure i pintar. Però alhora sabent
i volent expressar els seus sentiments artístics, en els quals la consciència
creativa generadora d’emocions i essencialment, la força del color , temperat
just per a cada ocasió, son eixos fonamentals.
Ara, en aquesta exposició al Museu de Llavaneres, Suari explosiona més clarament les seves dues cares
, mostrant que l’ambigüitat segueix essent un element essencial en la seva
pintura. Ho fa amb l’ofici que tan bé domina i alhora demostrant que el color,
que sent tan profundament, segueix essent per ell un element indestriable en la
seva creació.
Així , amb aquests vímets i la seva saviesa, Suari confegeix
una exposició que mostrant el seu bon fer i la seva qualitat, plau alhora als
amants de l’art i als afeccionats, amb una pintura que respon, curosament
orquestrada, al swing musical que traspassa l’autor a la plàstica més comunicativa.
Swing d’estiu 25
Can Caralt, Museu de Llavaneres
Del 9 de maig a l’1 de juny de 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada