MUSEUS D’ART. CAPÍTOL IV. BELLAS ARTES DE BILBAO.

 

A Bilbao malauradament la gent de l’art hi viatja per visitar el Guggenheim, i s’oblida d’acostar-se al de Belles Arts que es troba ben a prop i a on pot gaudir d’una excel·lent col·lecció d’art, amb especial incidència en l’art propi del País Basc que està magníficament representat tant en l’apartat pictòric, com especialment l’escultòric, on es mostren obres d’artistes que ens son desconeguts per les nostres contrades i que tenen una gran qualitat .

El Museu de Belles Arts de Bilbao, justament aquest dimecres, va realitzar una visita a la premsa per mostrar l’estat de les obres que el convertiran en un dels grans Museus del país. Els responsables del Museu han recordat que la idea conductora de la proposta d’expansió està en recuperar el protagonisme de l’edifici de 1945.

Així, sobre les instal·lacions existents s’ha projectat un espai d’uns 2000 m2 de noves galeries  en una única planta diàfana i flexible. Norman Foster és el cap del nou projecte que el du a terme Luis Maria Uriarte, important arquitecte basc i que en poc temps donarà un aire nou a tan emblemàtic edifici.

Edifici que ja presideix en la seva façana sud l’escultura de Chillida, Elogio del Hierro III, que cedida per el BBVA honora l’edifici i convida a la seva visita.

La col·lecció del Museo de Bellas Artes de Bilbao aplega un important conjunt patrimonial de més de 10000 peces, de les que 1500 son pintures, 400 escultures, i més de 6500 obres sobre paper i un miler d’arts aplicades. Atresora elements importants de les escoles europees, de ceràmica de Manises o una bona col·lecció  de bronzes etruscs, romans i ibèrics.

 La col·lecció artística és important amb obres de  El Greco, Murillo, Zurbarán, Ribera, Goya i Fortuny, fins a Maria Blanchard, Tàpies i Barceló. I com no amb bona representació dels principals artistes del país com per ex Chillida, Oteiza o Zuloaga. Disposa també d’una ample representació de pintura flamenca, holandesa i italiana , així com primeres firmes de la cultura europea dels segle s XIX i XX , com per ex. Doré, Gauguin, Ensor o Bacon.

En el que pertoca a Art Contemporani , en  l’edifici modern s’inicia un recorregut des del segle XX fins els nostres díes. Apareix el cubisme i les seves derivacions – Maria Blanchard, Robert Delaunay−, el futurisme – Celso Lagar,  − y l’expressionismes amb obres de Kokoschka−. Les  acompanyen  escultures de Gargallo i Julio González, y obres influïdes per les propostes geomètriques o l’estilització de les formes −Torres Garcia, Vázquez Díaz i pintures surrealistes  d’Òscar Dominguez i de Togores. També es presenta un petit pastel  de la fase modernista de Picasso (Merendero, 1900) y també diversos  gravats d’ell mateix i de artista y de Miró, que no s’exposen de manera permanent per tema de sensibilitat lumínica.

Segueix amb Oteiza que introdueix amb la seva escultura els  moviments constructivistes o espaialistes de l’art europeu després de la Segona Guerra Mundial. Al seu costat Palazuelo  mostra el seu  magisteri junt amb Ibarrola que representa al realisme social . Destacades peces de Chillida, el gran escultor basc que tant va influir en l’art de seu entorno,

Al 1966 es van crear  els anomenats Grups de l’escola basca que van reunir als més significatius artistes bascs apareguts des de finals dels anys quaranta que estan magníficament representats.

En un àmbit independent es reuneixen alguns dels grans noms de l’abstracció espanyola, fonamentalment de caire informalista i caracteritzada per l’absència de color, como −Tàpies, Millares o Lucio Muñoz. o per una pintura de grans traços gestuals com Antonio Saura.

També es poden veure obres d’artistes bascos al costat d’altres dels millors artistes espanyols i un bon nombre de “firmes” internacionals amb obres de caire pop, surrealista o de les diferents corrents realistes. També s’exposen  obres de la transvanguarda italiana o de l’expressionisme figuratiu , com Barceló.

Per acabar s’exposen un seguit d’obres d’artistes bascos tant de les més recents tendències creatives com d’altre mirada que permeten visionar a artistes molt desconeguts a Catalunya i a la resta d’Espanya i amb un altíssim grau de qualitat.

Resumint un Museu d’alta qualitat, excel·lentment dirigit i que s’està convertint en un museu d’obligada visita. Actualment està dirigit en una segona etapa per Miguel Zugaza , la gran figura de la museística espanyola, que va decidir tornar a la seva casa nadiua del Bellas Artes (1996 a 2002) i on establí una gran dinàmica expositiva  esperonat pel naixement del veí Guggenheim. Ara, després d’una dècada i mitja dirigint El Prado (2002 -2017), torna a la seva casa mare  per revitalitzar el Museu cosa que fa amb molt interessants exposicions i ara mateix amb la posta a punt per convertir el Museu de Belles Arts en el veritable museu nacional del país basc.

Una visita que s’agraeix per la varietat, les signatures i qualitat de les obres exposades i la sorpresa que moltes d’elles representen.

Per visitar-lo en la propera visita a Bilbao.