A Bilbao malauradament la gent de l’art hi viatja per
visitar el Guggenheim, i s’oblida d’acostar-se al de Belles Arts que es troba
ben a prop i a on pot gaudir d’una excel·lent col·lecció d’art, amb especial
incidència en l’art propi del País Basc que està magníficament representat tant
en l’apartat pictòric, com especialment l’escultòric, on es mostren obres
d’artistes que ens son desconeguts per les nostres contrades i que tenen una
gran qualitat .
El Museu de Belles Arts de Bilbao, justament aquest dimecres,
va realitzar una visita a la premsa per mostrar l’estat de les obres que el
convertiran en un dels grans Museus del país. Els responsables del Museu han
recordat que la idea conductora de la proposta d’expansió està en recuperar el
protagonisme de l’edifici de 1945.
Així, sobre les instal·lacions existents s’ha projectat un
espai d’uns 2000 m2 de noves galeries en
una única planta diàfana i flexible. Norman Foster és el cap del nou projecte
que el du a terme Luis Maria Uriarte, important arquitecte basc i que en poc
temps donarà un aire nou a tan emblemàtic edifici.
Edifici que ja presideix en la seva façana sud l’escultura
de Chillida, Elogio del Hierro III, que cedida per el BBVA honora l’edifici i
convida a la seva visita.
La col·lecció del Museo de Bellas Artes de Bilbao aplega un
important conjunt patrimonial de més de 10000 peces, de les que 1500 son
pintures, 400 escultures, i més de 6500 obres sobre paper i un miler d’arts
aplicades. Atresora elements importants de les escoles europees, de ceràmica de
Manises o una bona col·lecció de bronzes
etruscs, romans i ibèrics.
En el que pertoca a Art Contemporani , en l’edifici modern s’inicia un recorregut des
del segle XX fins els nostres díes. Apareix el cubisme i les seves
derivacions – Maria Blanchard, Robert Delaunay−, el
futurisme – Celso Lagar, − y l’expressionismes amb
obres de Kokoschka−. Les acompanyen escultures de Gargallo i Julio González,
y obres influïdes per les propostes geomètriques o l’estilització de les formes
−Torres Garcia, Vázquez Díaz i pintures surrealistes d’Òscar
Dominguez i de Togores. També es presenta un petit pastel de la fase modernista de Picasso (Merendero,
1900) y també diversos gravats d’ell
mateix i de artista y de Miró, que no s’exposen de manera permanent per
tema de sensibilitat lumínica.
Segueix amb Oteiza que introdueix amb la seva escultura
els
moviments constructivistes o espaialistes de l’art
europeu després de la Segona Guerra Mundial. Al seu costat Palazuelo
mostra el seu magisteri junt amb Ibarrola
que representa al realisme social . Destacades peces de Chillida, el gran
escultor basc que tant va influir en l’art de seu entorno,
Al 1966 es van crear
els anomenats Grups de l’escola basca que van reunir als més
significatius artistes bascs apareguts des de finals dels anys quaranta que
estan magníficament representats.
En un àmbit independent es reuneixen alguns dels grans noms
de l’abstracció espanyola, fonamentalment de caire informalista i
caracteritzada per l’absència de color, como −Tàpies, Millares o Lucio Muñoz. o
per una pintura de grans traços gestuals com Antonio Saura.
També es poden veure obres d’artistes bascos al costat d’altres
dels millors artistes espanyols i un bon nombre de “firmes” internacionals amb
obres de caire pop, surrealista o de les diferents corrents realistes. També s’exposen obres de la transvanguarda italiana o de l’expressionisme
figuratiu , com Barceló.
Per acabar s’exposen un seguit d’obres d’artistes bascos tant
de les més recents tendències creatives com d’altre mirada que permeten visionar
a artistes molt desconeguts a Catalunya i a la resta d’Espanya i amb un
altíssim grau de qualitat.
Resumint un Museu d’alta qualitat, excel·lentment dirigit i
que s’està convertint en un museu d’obligada visita. Actualment està dirigit en
una segona etapa per Miguel Zugaza , la gran figura de la museística espanyola,
que va decidir tornar a la seva casa nadiua del Bellas Artes (1996 a 2002) i on
establí una gran dinàmica expositiva
esperonat pel naixement del veí Guggenheim. Ara, després d’una dècada i
mitja dirigint El Prado (2002 -2017), torna a la seva casa mare per revitalitzar el Museu cosa que fa amb
molt interessants exposicions i ara mateix amb la posta a punt per convertir el
Museu de Belles Arts en el veritable museu nacional del país basc.
Una visita que s’agraeix per la varietat, les signatures i
qualitat de les obres exposades i la sorpresa que moltes d’elles representen.
Per visitar-lo en la propera visita a Bilbao.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada