PROJECTE 366. VICTÒRIA GARCIA

 

“L’exposició de Victòria Garcia Bautista està concebuda com un gran projecte, un veritable tour de force, on l’artista es fixa la meta de seleccionar diàriament una obra diferent per a realitzar la seva pròpia reinterpretació portant-ho a petit format, 366 postals, de desembre de 2022 a desembre de 2023.

La reinterpretació en la història de l’art ha estat una constant habitual, però l’esforç titànic que planteja, triant en la seva majoria artistes contemporanis per a quedar-se amb la seva essència, és un exercici plàstic d’una gran ambició. En la seva reinterpretació d’aquestes obres abasta diferents llenguatges, des de l’abstracció a la construcció geomètrica, i sempre oferint la seva pròpia valoració que s’inclou al dors de la targeta; el perquè de l’obra seleccionada, on la va veure (museus, galeries d’art, exposicions, a l’aire lliure) o la font d’inspiració externa (literatura, música). Es tracta d’un procés que condueix a l’espectador a una dimensió nova, dues visions distintes d’una manera de fer l’art. Un projecte suggeridor per a una autora que articula el coneixement de la història de l’art i el llenguatge plàstic”.

Aquestes paraules de Lourdes Jiménez, historiadora de l’Art, son les que serveixen de presentació a aquesta nova mostra que presenta el Sant Lluc a la seva seu d’Aparelladors i com quasi totes les presentades en aquestes dues darreres temporades  és una aposta absolutament fallida, no per l’ideari que proposa, sinó per el de minvades que son les qualitats de Victòria Garcia, que la du a terme. 

Victòria Garcia és ,segons es va dir a la presentació de l’exposició,  és una persona que s’ha dedicat en els darrers vint anys a la gestió cultural municipal, i que ara vol retrobar-se amb la creació artística. Magnífic. Ara bé el conreu de l’art obliga a una pràctica constant si un no vol quedar enrere en conceptes, estils i tècniques. 

Victòria Garcia demostra la seva potència intel·lectual , havent gestat el planning mental per assolir el projecte, però hauria de quedar ben clar per tothom que la conversió en realitat d’un projecte plàstic  es fonamenta bàsicament en un domini tècnic i creatiu, fets ambdós que avui per avui son encara molt llunyans per a l’autora.

No sé actualment quin és el seu grau creatiu,- el projecte que ara visionem és de fa dos anys-, i per tant desconec la seva realitat creativa que espero i desitjo estigui molt més connectada amb la realitat plàstica,  per que el treball que ens presenta ara és més un treball didàctic per a una escola  que no pas un treball creatiu destinat a ser visionat , examinat i gaudit per artistes i per altres persones enderiades per l’art, que òbviament cerquen certeses i no pas joc d’endevinalles  plàstiques en les que trobar quina és l’obra original, o el per què d’una  forma o un color.

En resum. Aquets projecte 366, és un projecte personal que sols pot servir al seu autor. Per la resta és un simple calidoscopi de formes i colors que res tenen a dir a l’espectador , i menys quan els acabats formals i estructurals son deficients i per tant no assoleixen  el nivell que cal per el lloc on s’exposa i com s’exposa.

Caldrà doncs esperar un nou projecte per conèixer la veritat artística de Victòria Garcia , una aprenenta que ocupa un lloc expositiu que sens dubte no mereix encara.

 

Projecte 366. Victòria Garcia

Sala del Col·legi d’Aparelladors

Del 7 de Novembre al 7 de desembre de 2025