HEM PERDUT. HEM GUANYAT ??

Els resultats estan encara calents. Les anàlisis apareixen per arreu. Els dirigents s’apropen als seus interessos, mal creient que la gent vulgar, els simples votants com un mateix, som tontos i som fàcils d’enganyar. La comèdia post-electoral tornar a ocupar l’escenari i els demés, badocs d’ella, ens anem dient a nosaltres mateixos , i quasi ho fem amb veu alta per intentar que s’adonin, que no és això companys, no és això. Que el poble retopa el que mana l’aparell burocràtic del partit ( de tots) i que us està dient molt fort i molt alt que cal canviar de manera de fer política.

Jo he votat PSC. Amb la ma petita i el cor encongit, ben cert. Ho he fet per què crec en una Catalunya de progrés i d’esquerres , i per que programa del PSC és el que s’apropa més al que un entenc com la manera millor d’actuar per Catalunya. I ho he fet d’aquesta manera pensant també que Montilla no és ni de molt lluny, l’home per dirigir aquest projecte.

Temps hi haurà de totes les anàlisi possible. Gent molt intel·ligent en farà autòpsia dels resultats , i ens dirà per on ha caigut un i s’ha aixecat l’altre. Però en calent , que a vegades és quan més sincer s’és i menys ens traeix el conscient , cal dir: Que hem perdut les eleccions. I cal dir-ho clar, fort i sense embuts, no com ho ha fet Iceta en la seva aparició en la seu de Nicaragua. CiU ha guanyat les eleccions i el PSC les ha perdut. La postura d’Iceta , com la de Chacon en les altres eleccions, parlen , al menys a mi, d’un PSC llunyà a les essències i al poble, en el que cal guardar la cadira sobre totes les coses, i que per tant reconèixer un fracàs , es donar ales a l’enemic, al de dintre i al de fora.

Dons be. S’ha perdut en escons, en vots, a les quatre circumscripcions, a Barcelona, a Mataró.... L’abstenció ha estat superior . Ha aparegut en l’arc parlamentari el partit dels Ciutadans, amb tot el de negatiu que significa el seu posat...

Però sí, és cert ,hem guanyat. Penso que es repetirà el tripartit, malgrat que Montilla fa tan sols quatre dies al Ritz, ens parlava d’Esquerra i el dragó Khan, com uns elements a foragitar ben lluny , en una aposta per una estabilitat política d’un pacte PSC – ICV que ara és foc d’encenalls.

Hem guanyat dons CiU queda molt lluny de les seves aspiracions. La seva Catalunya, de barretina i espardenya, carrinclona i melic del mon on tots s’han d’emmirallar, barroera en el mètode i sectària en l’actitud , xenòfoba en la immigració, amb la política del ploramiques davant de Madrid, s’haurà de quedar quatre anys més en l’oposició, mentre Mas es pentina i Madí confegeix un nou vídeo igual de pocavergonya.

Hem guanyat i el nou ventall de forces ha de proclamar un govern més coherent i cohesionat , amb una línia més definida , que ha de seguir fent avançar en el social aquesta Catalunya, que sortosament ha deixat de ser l’hortet d’en Pujol.

Però a més crec que cal considerar una fet important dintre del PSC. En aquestes eleccions ha quedat ben palesa la derrota del PSOE. La pèssima elecció de Montilla , el barrar el pas a la vessant PSC a la que s’ha contentat amb noms a les llistes, però sense aparèixer per enlloc , no fos cas.... fa aparèixer un altre mapa real en el partit.

Queden quatre anys per unes noves eleccions ( o això espero i que el tripartit m’escolti ) i cal fer un tomb. Hi ha quatre anys per preparar un bon candidat i deixar Montilla com una anècdota. Un candidat que aplegui el veritable sentir del PSC com partit català , i es puguin recuperar les posicions avui perdudes.

L’aposta Montilla ha estat una aposta perdedora. No s’han recuperat els vots PSOE del cinturó i en canvi s’ha perdut vots d’aquells d’àmbit més català que no han volgut fer com jo, i votar amb el cor petit . Una aposta que aquells que no trepitgem les seus del partit, que no escoltem el que diuen les burrocràcies ( de burro) de l’aparell, però que en canvi sentim el carrer , el company de treball, el que viatja al costat en el bus, el que es parla a la barra del cafè, i per tant ja sabíem. Que l’havíem cagat . Seria bon que algú n’assumís la culpa.

Temps hi haurà per reflexionar. O potser millor dit, ja reflexionarem, que el d’ara és a cor calent. Però sigui com sigui podem resumir:

Ha guanyat CiU , però ha perdut.

Ha perdut PSC , però ha guanyat el tripartit ( felicitats ICV).

Hi ha hagut massa abstenció i per tant hi perd el país i caldria que tots els partits en fessin reflexió.

Han entrat Ciutadans , i malgrat l’accent de la pluralitat, penso que és la demostració que Catalunya no és pas un oasi somiat, que també hi ha elements per avergonyir-se.

I finalment que ha perdut PSOE , i guanya PSC , el que per a mi, i penso que per a Catalunya és molt, però que molt bo.