He vist esbatanades
les finestres del cel. Ales han davallat,
blanques. S’esllavissaven
entre la roba estesa dels terrats.
Després, a terra,
pels carrers i les places,
damunt la mangra i el quitrà
que les parets malmeten,
lentament escrivien,
amb rosada invisible,
la mateixa que mulla camps i prats,
les paraules antigues:
“Nadal. Jesús és nat”.
I, encara, amb blanc de lluna:
”Amor, oblit i pau”:

Nadal 1976
Tomàs Garcés


Bon Nadal.