El que escriu això és comprador diari i fidel de “El País”. El compra a diari d’ençà la seva edició de Catalunya, i el sovintejava abans en la seva edició de Madrid.
Igualment es lleva cada dia ( 5.45) amb la SER i “Si amanece nos vamos”, i pren el seu suc de taronja amb les primeres notícies d’en Francino. Quan arriba per la tarda s’apunta a “La ventana “ de la Gemma Nierga, segueix amb “El balcó”, i cada nit fa el sopar amb “La Graderia”. Molts son els dies en que escric escoltant “Hora 25” , i si es fa tard “m’acompanya “El Larguero”. Això per no parlar de que els caps de setmana estic enganxat a la Barceló, i si hi ha futbol a “Carrusel Deportivo”.
Fora d’això a casa tinc el Digital, en el que de tant en tant gaudeixo dels seus bons canals.
És a dir, que soc client de Prisa i a més m’agrada ser-ho. Dic això, ja que sabedor que militants i simpatitzants del PP, sovintegen aquest blog , vull que es donin per assabentats, no fos que la supina estupidesa d’en Rajoy i companyia els hi passes factura i fossin renyats per tan alta malifeta.
I PER CULTURA , QUI?
Sempre que he parlat amb algun cap de partit he defensat que així com tenen molt clar qui ha d’ anar a urbanisme, governació .. ( podeu afegir les carteres que vulgueu ) , per Cultura sempre queda aquell que sembla que no serveix per a res. Així he defensat , i s’han petat de riure , que per una vegada caldria que en el nº 6 , i és un dir, es presentés un candidat que hom tingués clar que aniria a Cultura.
Comencen a sortir les llistes de les properes municipals, i en el convenciment d’uns resultats parells , sinó millors per al PSC , ens trobem de nou amb el desert davant de qui ha de manar la cultura de Mataró, que no oblidem , és la cultura d’una ciutat de 120 mil habitants amb tendència creixent.
Clar que hi ha noms que ens fan pampallugues . però la seva situació a la llista ens permet pensar que tenen altres destins més il·lustres. Encara que si es permesa la reflexió, em pregunto que si vist que davant de moltes preguntes la resposta està en :”Es qüestió d’educació i cultura”, com és possible que el PSC , és a dir qui mana i té tots els trumfes a la mà per repetir, no presenta a ningú amb cara i ulls per aquestes regidories?. Misteri.
Tornant al fet ens queda que a Cultura tan sols hi poden aspirar (?) , Esteban, Barrera, Fernández i Pera. Això si tenim en compte els resultats anteriors, encara que cal dir que la reflexió seria la mateixa veient els noms que segueixen a la llista.
D’Esteban no se li coneixen afinitats culturals i de Barrera sols es sap que balla flamenc , cosa que vist el que està, a bon segur l’ha de catapultar a les més altes conquestes. Però deixant-nos de conyes / veritats, anem al cert.
De Carlos Fernández no voldria dir res mes. Repeteixo el que vaig dir. Hom prega demanant que no caigui en la seva àrea. Va ser el representant del PSC a Cultura i el seu resultat va ser menys de zero , el que hauria d’haver-lo desqualificat per a ser protagonista ara, però....
Queda dons Ivan Pera. Bon jan, amant de la cultura, però que penso no està per la “labor”. Li agradaria poder demostrar el que val però li manca el punt de mala llet que cal per posar les coses a lloc, i fer que els tècnics del PMC , que son els que fan i desfan, siguin el que cal ( tècnics) i deixin la direcció en el que mana.
Penso que en el seu interior prega per seguir a Esports ,on ha portat una tasca remarcable amb la petita taca de l’enfrontament amb l’impresentable C.E. Mataró. Sap que vola sobre ell la figura del sheriff de Vista Alegre , però caldria valorar el seu treball en el que es mereix.
Vist això, cada vegada pren més volada el nom de Panadés com a probable regidor de Cultura, i un , que voleu que us digui, es revolta. Fa temps que lluitem per fer que la Cultura tingui el tractament que es mereix, i això sols s’aconsegueix si qui mana de veritat , hi creu.
Baron va presentar un magnífic projecte cultural, però ara ens sorprèn no col·locant a la seva candidatura a ningú per dur-lo a terme. Te alguna carta amagada, o pensa com molts que de regidor , un de palla, i que el poder estarà en la figura que enllaci Cultura i l’IMPEM en aquesta Mataró Cultura que tants somiem.
Sigui com sigui esperem ansiosos que les cartes es mostrin, ja que molts no som de pedra , i donar voltes a una llista digne de figurar en qualsevol antologia de terror, no és el millor per fer campanya i votar amb tota tranquil·litat.
MARC PRA
TA bon segur que ja està emmarcant el calendari de 2007.
Si començava de meravella essent l’artista escollit per l’Ajuntament per desitjar Bones Festes als ciutadans il·lustres ( entre els que no em trobo) , continuava amb bons èxits pictòrics , i unes magnífiques perspectives per un futur ben proper, ha tingut el gran plaer artístic de ser en la seva altra cara artística ( la musical) protagonista dels
concerts d’acomiadament de Lluis Llach.Amb el seu baix elèctric i el seu contrabaix, ha donat el to, per emprar paraules de Llach, en aquests emocionants concerts, que en el cas de dissabte vàrem seguir amb devoció un munt de tots aquells a qui l’edat comença a enlairar-se.
Per tot, i desitjant que la música no et faci perdre el to de l’art, Moltes Felicitats.
TORRES GARCIA
Amb silenci, però amb pas ferm, segueix el seu caminar. La llarga llista dels 270 artistes presentats, va passar la primera selecció de mans del jurat que en va escollir una setantena per ser examinats en viu i directe per assolir la selecció definitiva i escollir-ne guanyador.
És a dir , tot va be, i per el poc que hem sabut ( els del sant Lluc no volen ser bocamolls) la qualitat és alta i es preveu un guanyador d’alta nivell.
Per cert , i que serveixi com esperó, es veu que el màxim consens previ va caure en un artista mataroní, que va ser l’únic que va sortir immaculat dels trets del jurat. Encara que no vol dir res, és un fet que cal remarcar en la seva vàlua
I ja n’hi ha prou per avui, Per demà encara queden moltes coses , les darrers mostres de Ca l’Arenas , el gran error ( comes per un mateix) d’apostar per els treballs de curs dels batxillerats artístics....
Però això serà un altra dia.
7 comentaris:
Pere,
No hauries de ser més discret amb el Torres García i el possible guanyador?.
Home, hem de creure en les deliveracions del Jurat i de que no hi ha favoritismes, per què no ni ha oi,?
Es interessant dir el número d'obres, pero home, els que si presenten tenen les seves esperances. Deixem-ho fins al final, no?
Ivan Pera amant de la cultura? juajuajua
Si vostè ha d'estar més tranquil, demani que Barrera aprengui a ballar sardanes, per això de la cultura...
Marta,
Soc absolutament curós en el que dic i el que explico és tan sols l’anècdota de que la ràpida unanimitat en la selecció va ser sols per un artista mataroní. Així me’n he assabentat , - jo no estava en les deliberacions -, i ho he comentat.
Això no vol dir res. S’està a la prèvia i els que veiem exposicions i mirem revistes i catàlegs , sabem prou la gran diferència que hi ha a vegades entre la realitat i les fotografies.
Ara la discussió serà amb les obres presents i el resultat pot ser qualsevol , Aquí si que no hi ha travesses.
Ara, no pateixis, si conec el nom del guanyador, aquest no sortirà de la meva boca. Així va succeir en l’anterior ocasió , en la que si vaig assistir a la votació final , i per cert encertant el guanyador abans de la primera votació.
I et puc ben assegurar que la tasca del jurat és perfecte i s’analitza tot fins al més petit detall. Seria un bon exercici i una gran lliçó d’art, si a posteriori es pogués veure una gravació amb la deliberació del jurat.
I si vols una contradicció més , sempre he dit als organitzadors que en les primeres edicions el millor és que el guanyador sigui de fora , el que dona més pàtina d'imparcialitat del jurat. Encara que en aquest cas i amb el seu nivell....
El gran error (comès per un mateix) d’apostar pels treballs de curs dels batxillerats artístics...
Ummmm! Aquesta "coletilla" caldrà que la desenvolupis.
Per ara sé que has recolzat un amic comú (Josep Maria Codina) fent la presentació d’una exposició titulada AIGUA al Museu del Càntir d’Argentona i que no necessitava recolzament perquè per ella mateixa era excel•lent en el plantejament, en la realització de les peces i en la manera com es van presentar. I, per altra banda, em va sembla intuir que donaves el teu vistiplau al treball d’EFIMÈR-ide. Tal dia com ahir, que es va dur a terme a la sala de l’Espai F ara ja fa dos cursos fent-nos una entrevista al teu programa a TVM.
A banda d’aquests dos fets puntuals... En què hauríem d’haver detectat el teu recolzament? A on? Potser et refereixes al que has donat a altres batxillerats de la ciutat i que jo desconec?
Si de cas he sentit, per simpatia, en carns pròpies la teva ràbia i la teva ira cap al PMC, que, per no poder atacar-los directament tant com voldries, has projectat sobre exalumnes de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró: Cristina Ibáñez (exposició Nous Contemporanis), Albert Ibáñez (Ca l’Arenas), Verònica Aguilera (Ca l’Arenas i Espai F).
I també he hagut de sentir com feies ús d’informacions confidencials filtrades des del jurat que deliberava sobre les obres seleccionades a la Mostra d’Art Jove de l’any passat. Segurament recordes aquelles línies que escrivies tan alegrement i que parlaven sobre cubs gegantins i dones que es pintaven amb típex (molt fort tenint en compte que la peça dels cubs no va ser ni seleccionada i que tu no formaves part del jurat)... I ara li dius a la Marta Teixidó que ets curós en les teves afirmacions i que de la teva boca... Por la boca muere el pez.
De la teva "coletilla" intueixo males crítiques als meus alumnes i això em dol, perquè encara no has vist ni has pogut rebre cap mena d’informació sobre els treballs que estant duent a terme per a l’exposició de Ca l’Arenas, i això vol dir que ets molt poc parcial i molt partidista en les teves crítiques, cosa que, per altra banda, no ens enganyem, ja s’intuïa.
Si la teva “coletilla” parlava de l’exposició de gravats del St. Lluc…, doncs, que injust! Aquesta exposició està feta amb tot l’amor del món cap a una disciplina -tu ho saps-maltractada sovint per les institucions, i coproduïda per l’escola Pia Santa Anna i l’Associació Sant Lluc, sense cap ajut públic.
En l’exposició hi ha els treballs de curs, tot i que les alumnes que hi han participat han creat les peces especialment per a aquesta mostra. Són d’introducció al gravat, atès que tan sols fa sis mesos que hi han començat a treballar i estan fetes amb ganes i il•lusió per aprendre.
Ha estat especialment motivador saber que a Mataró encara hi ha escletxes per on mostrar propostes, tant se val si visuals o plàstiques; a mi no m’interessa aquest debat! Els treballs dels alumnes del Batxillerat d’Arts de Santa Anna s’han d’entendre com això, com treballs de formació que en alguns casos, i aquest fet m’enorgulleix, estan una mica per sobre d’allò que representen.
No entenc aquesta crítica sistemàtica que fas. De fet, no la considero crítica, i, en aquest sentit, m’haig d’alinear amb les paraules que no fa gaire et va dedicar el senyor Jordi Carrión, a qui no conec personalment. Em sembla que el teu discurs, quan parles d’exposicions organitzades pel PMC, està massa contaminat i que no fas crítica del que veus, perquè tot el que veus té un tel de mal rotllo que no et permet valorar el que realment s’està mostrant. A més, no sé quin sentit té ser mal educat titllant de passerell (amb to despectiu) un noi de 18 anys o interrogar-se sobre si ens prenen el pèl o si els artistes creuen que els espectadors son imbècils quan el que es va a veure són treballs d’artistes d’entre 18 i 24 anys.
A mi em sembla que els joves tenen tot el dret d’equivocar-se. Encara més: considero que ha de ser part important de la seva formació. En l’àmbit docent, el bon professor fa notar aquests errors i els intenta corregir, però mai no ho fa des de la desqualificació o la humiliació. El bon professor, el que vol ser pedagògic, positiu i que vol aportar el seu granet de sorra en la formació de l’alumne, és el que acompanya i acarona, no el que reparteix bufetades a tort i a dret i es mostra com un mur impenetrable. Ja sé que no ets docent! No passa res. La crítica, i sobretot la crítica que es fa als artistes joves, hauria de ser educadora, hauria potser de ser una mica com et descrivia anteriorment.
Pel que fa a l’espectador que et llegeix i que visita les exposicions… Doncs em sembla que valdria més que els donessis més objectivitat i que poguessin ser ells mateixos qui valoressin de primera mà les exposicions. També en aquest sentit entenc que la crítica ha de donar pistes a l’espectador i l’ha de formar, però de cap manera l’ha de condicionar prèviament.
Dues últimes coses:
No vaig conèixer personalment el senyor Arenas, però em sembla que no li semblaria tan i tan malament que, essent ell mestre durant tants anys, casa seva albergués una mostra de treballs realitzats per estudiants d’art.
Felicitats per la imminent signatura de la Proposta d’art Mataró. Ara serà interessant saber quin és el paper que vols jugar en tot aquest muntatge, i si és una proposta per a tots els artistes de Mataró (visuals i plàstics) o si és una nova manera de sectoritzar i sectaritzar l’art de Mataró.
Serveixin aquestes paraules, que són una opinió personal, per crear un punt de reflexió.
Ismael Cabezudo
Professor d’art
Escola Pia Santa Anna
Pere, desgraciadamente la cultura en este pais, es lo que da menos votos. ¿Has visto alguna vez un debate entre politicos, sobre ese tema? Para que preocuparse, la cultura en este pais la tenemos como una limosna.Han confundido la cultura con el folclore, no has de ver mas que como han florecido las hermandades, cofradias, romerias, encuentros, ferias y otros eventos por el estilo.Cuando yo llegué a Mataró, hace 50 años, me impactó como un pueblo con cerca de 40.000 habitantes, tenía 5 teatros, sin contar el "Clavé"; ahora con 120.000 habitantes nos quedan tres.Mientras tanto solo había un campo de futbol, ahora hay 8 0 10 y todavía están pensando en construir otro mas grande. En Cerdanyola tenemos 2, pero el grupo de teatro con mas antiguedad, no tenemos mas que un local parroquial que no reune ni las condiciones mínimas en ningún concepto de los que obliga la ley. ¿Has visto que algún grupo se interese por ello? 25 años despues y cada vez menos esfuerzo en cultura. Podría ser un peligro invertir en cultura y que a la gente les diera por pensar por sí mismo. ¿...........,nada......corpore sano sin límite.Ah y no te quejes lloraras en el desierto. Un abrazo
Cultura...cultura? De què em sona aquesta paraula? Art, debat,intercanvi d'idees? Què és això...
Als polítics això el hi bufa. Per definició: un politic està fent això (política municipal, autonomica, estatal o Europea) per varies raons: A) No serveixen per treballar a l'empresa privada. B) Els agrada "l'eròtica del poder" "la cadira" "el xollo" C) Pensen en poder fer peles rapidament. D)Sempre queda el pardillo que, quan s'hi posa encara te esperit altruista, de treballar pel ciutadá, pel municipi, per Catalunya triumfant o per Ejpañiaaa...Però aviat el fan caure de l'arbre. O plega, si te una mica de dignitat.
Què vull dir en tot aquest preambul?: QUE AIXÒ DE LA CULTURA NO SABEN NI QUE ÉS. ELS FA REPELUS. BÀSICAMENT PEL FET QUE SÓN UNS INCULTS.Alguns ho confonen amb la Feria de Abril (amb tots el respectes) o amb fer Castells Humans (encara més respecte) o Castells de Focs (vaja despesa inutil) o en portar un grup musical "mestís" (alguns toquen mig bé)). També queda progre fer molt soroll per la Festa Major i totes aquestes corredisses amunt i avall per la Riera tan divertides. Aquell dia fins i tot pots anar borratxo com una cuba que no et diran res. Es super.Això per ells és Cultura...
Així va tot. Així ens va a Mataró, a Catalunya. Tenim el que votem. Tenim el que ens mereixem. Som uns burgesos, acrítics, incults i hedonistes que votem (cada cop menys)el reflex del que som: poca integritat, poca perspectiva històrica, poc compromís social, poca implicació en el problemes reals. Pura retòrica, pura façana.
(Amen: Pau Alzina Roura)
Publica un comentari a l'entrada