LA LLISTA
Heterogènia, paritària, integradora i intergeneracional. Aquest són, segons la premsa , alguns dels qualificatius que ha dedicat l’alcalde Joan Antoni Baron a la llista aprovada per la militància del PSC ( o potser hem de dir PSOE?), per acompanyar-lo en l’escomesa electoral.
No podem pas dir que vagi errat. Amb algun que altra matís , els qualificatius son certs, però potser s’ha oblidat dir que “és molt més pobre que l’anterior” , això per no anar a cercar un balanç més llunyà que l’obligaria a afirmar que és la pitjor candidatura de tota la petita història de la més recent era democràtica.
No ho dic a toro passat. El passat dijous 15 , en aquest mateix blog , indicava les inicials de la llista del PSC . Tan sols presentava dos errors. Núria Aguilar anava més endavant ( error coincident en totes les travesses i que algun dia caldrà explicar la seva davallada ), i el cognom del fitxatge sorpresa. A les inicials sols s’afegia una frase : “Mataró es mereix molt més”.
No cal enganyar-nos. La llista presentada per els PSC és molt fluixa. I ho diu tothom, els del partit, els que els voten, i aquells que no ho fan. És una llista de partit, burocràtica, sense imaginació, avorrida, feta sota l’ordre de que aquí no es mou ningú. I justament això és el que no necessita Mataró.
Com molts ens temíem, l’efecte Montilla es va escampant per arreu. El que ara es busca és l’home gris, que sembli gestor, que no tingui opinió, que no surti enlloc, i que principalment sigui fidel fins el final. S’aposta per l’obediència cega, pel seguidisme dogmàtic , per aquell capaç de defensar avui el blanc i demà el negre, i a més fer-ho sense ni tan sols qüestionar-ho.
Però està clar que tot és discutible. El que no cal ni discutir , és que la gent que surt ( Pilar González , Arcadi Vilert i Fermín Manchado) és molt superior a la que pren l’alternativa ( Esteban, Barrera , Fernández).
Cal donar temps al temps , diuen els oficialistes, tot afegint que fa quatre anys ningú hauria apostat per Romero o López , i potser és cert, tant com que d’elles se’n tenia una certa coneixença i no portaven cap motxilla a l’esquena, cosa que no succeeix ara.
En el cas d’Esteban res a dir. El temps repartirà errors i encerts ( esperem que encerts) . Poc o res es sap d’ella i hom espera que l’aposta sigui reeixida , però no es pot dir el mateix de la resta.
Hi ha consens en dir que Barrera és conseqüència de la paritat . Que sense ella no estaria en el lloc on està, o ni tan sols estaria en les llistes. En moments com aquests, els xafarders , entre els que m’hi trobo, preguntem molt, i a molta gent. Puc dir que la gran majoria no la coneix, però ha estat difícil trobar opinió favorable, i el qualificatiu de “trepa” ha esta generalitzat. Malgrat tot penso que es cert, que cal deixar-la treballar i temps tindrem per reconèixer que anàvem errats ( com espero) o que lamentablement el que es deia d’ella era cert.
No passa el mateix amb Carlos Fernández. Fins i tot els agnòstics i ateus, preguen per que no caigui en la seva àrea. I en aquest cas no hi ha cent dies de benefici. Hom el coneix i malfia d’ell.
Algú que el coneix molt be em parlava d’un treballador incansable, fidel amb esperit militar i amb obediència cega, que no discuteix cap ordre i al que cal manar sempre, i sobre tot no deixar-lo pensar, ja que llavors es perillós.
Afegia que si no s’hagués decantat per la política podria haver estat un magnífic “testimoni de Jehova” anant incansable casa per casa a les deu del matí dels diumenges. I el resumia tot definint-lo com un clon de l’Ibarra . I del nostre país? vaig preguntar, la resposta va ser contundent:” Ell té un país, Espanya, i Catalunya és una de les seves comunitats . Aquest dissabte es pot posar tranquil·lament la samarreta d’Espanya per veure el futbol, però mai el podràs veure amb una samarreta de Catalunya.”.
Jo tan sols he tingut dues converses amb ell. Les dues de traca i mocador i a la sectorial de Cultura del PSC a la que generalment ell no assistia malgrat ser el representant del PSC al PMC. En la primera un es queixava de com era possible que el PSC hagués donat el seu vot favorable al pla d’usos de Ca l’Arenas , explicant els greus errors i problemes que comportava la seva aprovació. Amb un caire absolutament xulesc i provocatiu, em contestà: “Y como es que yo no sabia todo esto”. No em vaig aixecar i el vaig deixar amb la paraula a la boca per respecte a Kiko Verjano que m’havia convidat. Vaig respondre mossegant-me els llavis, que no ho sabia per que mai ho havia preguntat , i tenint en compte que en els més de trenta anys de participar a la vida cultural mataronina mai havia coincidit amb ell en cap acte, la comunicació directa era impossible. Va fixar la meva mirada i va marxar.
La segona vegada , en una reunió semblant, va estar-hi sols deu minuts , queixant-se dels gran problemes del PMC. Que les subvencions a les associacions de veins de barri eren mínimes i que no tenien cadires per deixar-li per una festa de la Primavera que es feia al seu barri.
Evidentment que no vull entrar en consideracions personals. Sols un apunt. Carlos Fernández era el representant del PSC en el PMC. La seva postura en el mateix el desqualifica per a moltes coses , entre elles la d’estar en posició avantatjosa per ser regidor de la nostra ciutat.
Dons be. Ja tenim llista. Ara sols ens queda fer com en el cas Montilla. Pensar que Baron és el millor alcalde possible, que el programa del PSC ( per cert , caldrà ben aviat fer un altra criteri paritari per fer discriminació positiva a favor d’elements que tinguin el català com idioma i cultura vehicular , o succeirà com ara en que per majoria, les reunions del grup municipal socialista hauran de ser en castellà?) és el millor i presenta un projecte en el que cal confiar. Que la resta dels que es presenten no serveixen per... Però està clar que si mirem la llista escollida, conscientment i amb responsabilitat , es impossible donar-hi confiança.
I queda parlar de Cultura. Però això millor deixar-ho per demà, que per avui ja n'hi ha prou d'estar decebut per la realitat d'una aposta en la que es molt difícil apostar.
8 comentaris:
Artículo de bandera. De los mejores y más reales que has escrito. Radiografia perfecta de una lista confeccionada entre dos para pagar fidelidades y clacas pero de escaso contenido político con mayúsculas. Tienes razón, Mataró se merece más.
Benvolgut Pere,
¡Vas que arrasas!. Amb aquesta duresa, fugiran tots de tu com si veiessin el dimoni (jeje). No obstant, no entenc la teva crítica. Són els teus, els has posat pel núvols més d'un cop, amb excel·lent criteri per Bassas, i ara, com que van mal dades, en fas llenya de l'àrbre "a punt de caure".
Jo, estic d'acord amb el que exposes. Soc de pensament liberal, i per tant contrari. Però no deixa de sorprendre'm l'atac frontal. El 27 de maig (pasqua de pentacosta), l'esperit sant decidirà i tindrem la resposta.
Benvolguda Marta
Em sembla que no entens res. Eren temps franquistes i escrivia a “Crónica de Mataró” i a “El Maresme”, les dues cares de la moneda. I deia el mateix. Es a dir, sempre, sempre, sempre , he dit el que pensava ,després com no, d’una oportuna reflexió. Ara segueixo igual i així m’he de sentir més d’una vegada que no he evolucionat.
La mostra de Cuyàs és la millor mostra d’art contemporani dels darrers quatre anys. Si és així, per què no dir-ho?. Pel fet de que no tinguem tracte ?. Per que sigui un exufat del PMC?. Això son fets complementaris. Jo parlo de l’exposició sense embuts, sense cap necessitat de fumar la pipa de la pau ( jo no fumo).
Pel que pertoca al PSC segueixes pel mal camí. No milito, ni he militat en cap partit. He votat sempre socialista i no tinc cap raó de pes per no fer-ho. Precisament per això, penso estic en el dret de dir el que no m’agrada. En la llista electoral de les properes municipal hi ha noms que sobren, i especialment no hi ha ningú dedicat a la Cultura , cosa que em dol. Però si vols puc afegir que cap altra partit ,entre ells aquell al que representes en actes, en fa cap aposta en ferm.
No faig cap llenya de l’arbre a punt de caure. Soc de caire optimista, i crec que si la participació acompanya ( que és el millor per la democràcia) el PSC fregarà la majoria absoluta. Però sigui com sigui tots fugiran de mi com si fos el dimoni. O si no fes lectura. De sempre que han guanyat les esquerres que defenso, i diguem que he aconseguit, a nivell particular, d’això.
Però no ho pretenc. M’importa l’art, la cultura i la ciutat. Sembla un pamflet publicitari, però en aquest punts , i estan en les antípodes del pensament, saps que de ben segur m’hi trobaràs,
Amb tot l’afecte en la discrepància.
Hola Pere,
Tens TOT EL DRET a dir el que no t'agrada, però reconec que ets la contradicció en estat pur. A vegades sembla que vulguis tocar poltrona, i a vegades ets de lo més furibund.
Per tant, si, no entenc res. Es clar que es pot criticar, però pot ser sense tan de vehemència, i siguent més conseqüent.
Per cert, represento al PP, no milito ni estaré a les llistes. Col·laboro amb les persones, i crec que convé un canvi, tot i que el futur el veig dubtós.
L'art, la cultura, l'han de fer les persones, les entitats...la societat. No ens l'han de dirigir des del PMC. Pensem i sentim per nosaltres mateixos, i el PMC està antiquat, desfassat. Els setanta fa molts anys que van passar i estan demodée.
Igualment, amb discrepancia, però amb afecte
Tinc una pregunta: si Barrera és fruit de la paritat, perquè hi ha altres dones que estan en posicions inferiors? Segons el que vostè diu, hi ha dones amb millors facultats per desenvolupar aquesta tasca.
No soc militant de cap partit i per tant de com es fan les llistes ni idea.
Sempre s'ha dit que és una difícil qüestió d'equilibri entre grups, tendències, agrupacions , etc....
Cal suposar-ho així en aquest cas.
Per el que pertoca a Barrera queda clar que la seva posició "tocava" a una dona. El que sorprén és que fos ella l'elegida, quan Núria Aguilar (per ex.) disposa a priori de moltes més virtuts i capacitats, ja que en el cas de Barrera, aquestes,- que segur que existeixen-, son del tot i de tots, desconegudes.
Doncs ja et fas les mateixes preguntes que jo, i jo sí soc militant.
La Núria no sols està preparada, està disposada, participa i col.labora d'aquesta ciutat en diversos llocs.
Jo crec, i mira que em dol dir.ho, que ha estat castigada per haber.se separat recent.ment.
No trobo cap altre explicació.
Ja n'hi ha prou de donar la "culpa" a la paritat, les dones del psc, la majoria, NO hem estat consultades i si castigades amb males cares per discrepar.
Amb afecte.
Pere, la verdad, es que si volviera a entrenar te encargaría todos los informes de los equipos contrarios. Haces un análisis exaustivo y una radigrafía del equipo, que a mí, te lo aseguro me serviría para ganar muchos partidos. Que bien me suena lo de la columna vertebral de un equipo, veo que algo te quedó de tu paso por el futbol y algo de eso me toca, aunque sea poco, pero me alegro.He leido tambien los comentarios, sobre este artículo. Joana: No quiero ni pensar que nuestro partido, castigue a una mujer como Nuri, por el solo hecho de separarse. Sería el colmo de los colmos. No quiero ni pensar, que eso sea motivo de castigo y sin embargo pertenecer a la iglesia, de más puntos en nuestro partido, ver para creer.
Ah, Pere, recuerda también, que en este pais, opinar y pensar por cuenta propia es signo de dibilidad y que cuando alguien escucha lo que no le interesa, ya te estas pasando de la raya. Por lo visto para algunos la coherencia es decir "si buana" a todo lo que te pongan por delante.
Los partidos no están para opinar, debatir y reflexionar, están para comulgar con ruedas de molino a todo lo que digan. Si ves algo bueno y lo ensalzas,vale, pero en cuanto criticas, ya no eres el mismo, ya es que te van mal dadas. Un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada