FORMACIÓ

Fa uns dies m’arribava la bona notícia de la definitiva ubicació del Taller de Gravat en la Regiduria de Cultura.
Fa uns anys , amb en Remi com a regidor de Cultura i en Sergi Bonamusa com a regidor d’ensenyament , es va crear l’IME ( Institut Municipal d’Educació) que va aplegar en el seu si tot allò lligat amb educació que gestionava el Municipi, des de les escoles bressols a la Politècnica , englobant també al tallers formatius de tipus culturals com l’Aula de Teatre i el taller de Gravat.

Al PMC hi ha gent que li agrada el teatre i vetlla per ell. Així ho va fer, i l’Aula de Teatre va romandre i va seguir creixent en el sí del PMC. Com que la plàstica no en t´de defensor, i sí advocat del diable, el taller de Gravat ha estat exiliat , i no pas en condicions còmodes , en el si de l‘IME , com un cos estrany difícil d’entendre.

Ara sortosament torna al seu estat natural i be faria Sergi Penedès de cuidar-lo. En Jordi i la Pilar son del millor que hi ha en gravat i en formació , no en el nostre país, ans en tot el concepte d’Estat i comença a ser hora de que algú els mimi i al menys els escolti.
I m’agradaria dir molt fort que cal anar més enllà. La seva formació és exemplar i no mereix aquest secretisme en els seus cursos , aquest reduccionisme que els converteix en elements de prestigi que van de boca en boca i que cada plaça ja quasi en té emparaulada altra de reserva , en uns cursos de pedegree que enalteixen a la ciutat i de la que quasi ningú en té coneixença.
Això és formació i caldria apuntar-ho amb majúscules, ja que lliga molt be amb el projecte de tallers que Alicia Romero vol impulsar , ves a saber si com a revenja de Can Xalant que li va ser robat quasi sense donar-se compte.

Dic això ja que avui , curiosament , apareixia el projecte de Can Minguell. No es diu però estic en condicions d’afirmar que el proper dijous el responsable de PUMSA , Alicia Romero i Perecoll s’han de reunir per posar fil a l’agulla. Com no que la nostra alegria es gran, però tot, tot, segueix coix per el mateix costat. Qui ha de ser la persona amb sensibilitat suficient com per dirigir, discernir i decidir entre les propostes realitzades?.

Per què tots tenim clar que si qui acaba manant és el PMC millor oblidar-se i fer-se de qualsevol secta, que sempre serà menys sectari que un PMC que hom diu sotto vocce que caldria fer desaparèixer , i que després ningú té collons ( i valgui l’exabrupte) de fer-ne un pas, no fos cas que s’emprenyés algú.

Formació, paraula clau per començar. Però després cal ensenyar el que s’ha après. Can Palauet , Ca l’Arenas, Espai “f”.... Si no ho lliguem tot, el resultat serà el mateix foc d’encenalls de sempre. Moltes propostes , cap resultat i a aprofitar-se, els de sempre.

Així conjuguem la trista vida plàstica de la nostra ciutat.