“ Pintar és imprescindible. Viure , tan sols necessari”.

Jaume Muxart en motiu de l’exposició Muixart- Cuixart organitzada oer la sala Canals de Sant Cugat.

És impossible dir més , amb tan poques paraules.

BONES NOVES

M’arriben bones noves.

De fonts ben informades , llunyanes al poder municipal amb qui fa molt de temps que no parlo ( ser crític davant certes actituds comporta aquestes circumstàncies) , m’arriben bones noves de la trobada Baron- Miralles per parlar del fons documental del prestigiós crític.

La bona predisposició prèvia sembla haver-se consolidat i quasi estem per a dir que el fons Miralles arribarà a Mataró , i a més pot fer-ho a l’entorn d’un projecte més ambiciós. Un projecte que enllaçaria amb el Museu Bassat que podria acollir també la biblioteca d’art el promotor publicitari. Un projecte que quedaria obert a noves incorporacions per que esdevingués element de referència en l’estudi de l’art de la segona meitat del segle XX, i que compte amb certs apropaments amb altres crítics i historiadors com podria ser el cas de Pepe Corredor Mateos.

Igualment sembla que hi ha interès en demanar als creadors locals tota la seva documentació bibliogràfica a fi de comptar amb aquest arxiu del que ara no es disposa ni de forma parcial. Fet que ens agrada molt alhora que ens dol amb igual intensitat. Diem això ja que justament avui es celebren els vuit mesos de silenci oficial en relació a “Proposta Mataró” que comportava no tan sols un fons d’art ans també tot el fons documental dels artistes participants. El que es donava i varen rebutjar amb tot menyspreu , ara volen demanar-lo de manera oficial. Vergonyós.

De moment , i mentre no es consolida tot el projecte Bassat , el fons documental podria anar a la nova biblioteca de l’Escorxador que disposaria d’una part dedicada exclusivament a l’apartat artístic, el que és sens dubte una bona manera de començar.

La llàstima de tot és que l’encarregat de dur a terme el projecte seria Carles Marfà , director del Museu. Coneixedors tots de les seves virtuts (?),que Mataró pateix amb silenci des de fa tants anys , aquesta elecció és quasi una sentencia de mort per el projecte. Esperem que la intel·ligència dels promotors facin variar el rumb, i eliminant l’incapaç , el projecte arribi a bon port.

FELICITACIÓ DE NADAL

De fa uns pocs anys , l’Alcalde de Mataró ha agafat el costum d’adquirir una obra d’un artista local per reproduir-la com a felicitació oficial de l’Ajuntament. Primer va ser Marta Duran , a la que han seguit Xavier Ubach i Marc Prat. Ara estem en condicions de dir que enguany l’artista escollit és el conegut artista i dissenyador Pere Fradera , que recentment va presentar amb tot èxit , les seves darreres propostes en el Museu del Càntir.

Encara no tenim constància de l’obra , però sabedors de la vàlua del treball de Fradera podem pensar que la tria ha estat encertada , però be estaria posar amb marxa , tal i com es va proposar en una reunió de Cultura del PSC, un grup d’assesorament artístic de l’Ajuntament que fos qui encamines en la tria d’aquesta compra , que esdevé patrimoni de la ciutat , així com dels diferents projectes artístics municipals, establerts en el compromís de posar un element artístic en cada actuació urbanística.

Per cert , quin serà l’element artístic en l’inacabable arranjament de la primera zona del desviament , que tenia prevista acabar-se al setembre i ara tres mesos després encara està tot ben endarrerit?. Ho dic ja que no sembla que hi hagi res previst , i un encara creu en allò dels compromisos que no promeses.

POLÍTICA DE DRETES ?

Dos noticies polítiques m’han neguitejat molt en els darrers dies.
Per un costat la notícia de que el PSOE , i per tant el PSC , treu del programa electoral aquells elements ( avortament , eutanàsia....) que podrien provocar conflictes amb l’església catòlica. L’altra el més que segur nomenament de José Bono com a President de les Corts en el cas , sempre desitjable, de que el PSOE torni a guanyar les eleccions.

Dues noticies que em preocupen i molt i que son un graó més en aquesta difícil decisió de poder seguir votant socialista per convicció, i no com a mal menor i amb el nas tapat.
Son dues noticies altament perilloses que m’afecten molt negativament tant com a no creient i defensor de la separació de poders església-estat , i en el cas de Bono com a català ja que el meu país ho tindrà molt cru amb aquest espanyolista irredent.

Dues noticies que per cert no he vist comentades en l’abundant blogosfera socialista mataronina , que en bona part es deu sentir satisfeta. Una degut a les seves més que respectables creences religioses , i l’altra per el seu espanyolisme visceral , en el que Catalunya és part i no pas la més important.