SE’N VA E.T.

Fa temps que corre per la ciutat un acudit dolent encunyat per l’oposició. Diuen que quan E.T. ( Esteve Terradas ) passa per davant l’Ajuntament no pot més que aixecar el dit i dir allò de “Mi casa”.
L’acudit es dolent i està en aquella franja de la indolència ja que ni té gràcia , ni es barroer , ni arriba a tenir mala llet , però té un punt trapella, ja que certament després de més de mitja vida trepitjant Riera 48 des d’un o altra pedaç del poder , la figura d’Esteve Terradas forma part important de la història de tan venerables pedres.

La noticia de l’abandó de la Política municipal per part d'Esteve Terradas i fer salt amunt ( i quedi ben clar que dic salt i no patada ) per ocupar-se dels espais que tant be domina a la delegació del Govern, ha estat en part una sorpresa , però una sorpresa que no ha deixat indiferent a ningú, ja que per bé o mal tots el trobaran a faltar.


Terradas és com Gatusso, Makelele o Baquero. No arriba a la gent , la foscor del seu joc fa que massa vegades no s’entengui , aconseguint fins i tot crespar a l’afecció , però en canvi gaudeix de tota la consideració de l’staff que el considera indispensable.
Terradas forma part d’aquell nucli dur d’homes de partit de fidelitats insubornables. Dominador de la sala de màquines , aparenta un posat gris però sap que en les seves mans existeix el control, que dit d’altra manera significa el poder , que exerceix de manera sistemàtica sense que li tremoli la mà en un tarannà que pot arribar a acceptar allò de que el fi justifica el medi.
Home de partit , comissari polític , controla a uns i als altres ( l’oposició) no permetent cap variació de l’ortodòxia, el pacte o el que calgui a fi d’aconseguir uns objectius polítics ben marcats.

Per això la seva marxa afebleix el poder que no disposa de recanvi pertinent, ofereix descans a l’oposició, i especialment allibera a molta gent del mateix Ajuntament que el tenien com el “coco” per la seva rara habilitat en esbroncar sense mesura, tenir un concepte molt baix del que significa respecte a les persones inferiors en l’escalafó i exercir una evident tirania ( a bon segur en raó de la seva feina) en tot el que pertoca a la referència exterior que , i ho dic amb absolut convenciment , ha pogut perjudicar diverses vegades la imatge exterior del consistori mataroní.

Però si amb la seva marxa deixa un buit molt important en el partit, en el que pertoca al Govern provoca un cert desballestament difícil de corregir.
Si queda clar que Baron , Bassas , Romero i López son intocables en els seus llocs , que Batista per obvies raons no pot fer més del que fa , queden per ocupar el lloc Esteban, Melero, Barrera , Fernández i Pera.
Podríem descartar a Esteban ( per especificitat del càrrec) i a Pera en mig del canvi a Institut. A Barrera per la seva evident incapacitat , intuïda abans de les eleccions i demostrada amb escreix en el temps del mandat. Queden dons Melero i Fernández.
Aquest darrer és essencialment home d’aparell i com a tal ja és secretari del grup municipal socialista , però o es gira com un mitjó els condicionaments de l’àrea o no lliga ni amb Super-Glue , ja que cal recordar que actualment Terradas ocupava l’àrea de Presidència amb poder sobre Comunicació, Política Lingüística, Civisme i Nova Ciutadania, elements tots ells difícilment enquadrables amb el perfil del regidor. I quasi parell el cas de Melero, encara que certament disposa de més coneixements , més bones relacions i essencialment més capacitat que no pas Carlos Fernández , home molt d’aparell i absolutament de res més.

Quin ha de ser dons el paper de Núria Aguilar ?. Tots sabem que d’haver-se assolit el regidor dotze , ella seria actualment regidora de Dona , fet que s’agrairia de totes totes però, i ara ?.

Serà per ella el càrrec de Terradas?. Variarà el cartipàs i es crearà la regiduria de la Dona?. Tindrà un altra destí?. Moltes preguntes sense resposta potser inclòs per a ella mateixa, ja que cal recordar que Núria Aguilar ocupava en totes les apostes un lloc més avançat en les llistes , del que va ser descavalcat per Esteban i Barrera que l’avançaven en el lloc davant la sorpresa i indignació de la gran majoria de simpatitzants i militants , aquells als que no es pot qualificar de llepaculs, sabedors de que la causa de la seva baixada tenia fonaments personals degut a una decisió íntima que res tenia a veure amb la política.

Arriba dons el moment d’apostar. Quin serà el resultat final?. Sigui el que sigui quedarà clar que amb els vímets de que disposa el PSC és absolutament impossible fer un Govern amb cara i ulls , i ens haurem de conformar amb un govern dèbil o el que és pitjor , amb una qualitat baixa per una ciutat del pressupost i el nombre d’habitants ( i problemes) com ho és la nostra.

Però lamentablment això ja es veia molt clar quan es va presentar una llista de tan baix nivell com la que va ser presentada a les urnes.
O, no?