DIMARTS DE CASAMENT

La Casa Elizalde , aquesta que l’Ajuntament de Mataró té com a punt de mira en el tema de les “Tres Roques” i que de seguir cedint a la inutilitat de Carmen Esteban engegarà en orris abans de començar , ha acollit avui la tercera etapa de la mostra de “El Casament”.

Una etapa en que molta gent , de l’entorn propi de la mostra i de fora d’ella , ha gaudit amb intensitat de la mateixa , i com em deia personalment un gran afeccionat i coneixedor de l’art que sense cap mena d’embut m’ha aplaudit la iniciativa, és una mostra digne de qualsevol espai seriós, tal com em comentava tot recordant els seus temps de “cràpula” ( sic) passats justament a Mataró en l’entorn de la bohèmia artística del moment, que com ell mateix reconeixia era el rovell de l’ou del concepte i la creació, amb especial i particular menció de Josep M. Rovira Brull, del que enyora les dues obres que li regalà en el seu primer matrimoni i que han quedat en l’altra costat en el córrer de la història.

Però fora d’aquesta anècdota , èxit total corroborat pel públic i per la direcció de la casa de la que n’he rebut una més que efusiva felicitació fet que agraeixi com cal.

Igualment vull remarcar la presència a títol personal d’Ana Barrera i Xesco Gomar. Encara que no hi ha hagut ocasió de parlar potser no estaria de més aclarir actuacions i definicions , que cauen ambdues en el cantó de l’erroni.

MÒNICA VILERT

Ahir ho anunciava aquest blog i avui tots els mitjans informatius han anat a la caça i captura de la notícia fins desentrellar la veritat, Un scoop que sorprenentment ; - i ho dic ja que no és d’aquesta mena de periodistes -, s’apunta en el seu blog en Joan Salicrú, sense reconèixer que estava en offside total i que la lectura diària d’aquest blog ( fet que agraeixo) l’hi ha aixecat la llebre , sabent llegir les oportunes pistes en majúscules que es deixaven en el camí. ( Espero que l’oblit no sigui el càstig que pateixo per haver-me negat a parlar de Mònica Vilert a Mataró Ràdio ja que he decidit vedar a les emissores municipals , en justa correspondència al vet que el municipi exerceix envers mi en els actes artístics ).

Una elecció que tal com dèiem ja ha començat a crear una absurda polèmica. Mònica Vilert mereix el cartell per artista i per dignitat. Qualsevol altra consideració negativa serà un pixar fora de test.

EIX MATARÓ- GRANOLLERS

Quan es comença a parlar de l’eix Mataró- Granollers i s’expliquen els pros i contres, les històries d’encerts i desenganys , etc ... , hi ha una part que per desconeixement ningú cita i és un altra eix Mataró- Granollers que va funcionar fa molt temps i que va ser el dels ligues , l’amor i les seves conseqüències.

Quan jo era jove , és a dir fa ja molts anys , a Mataró dominava el Velòdrom i el Tortuga com elements de ball , mentre que en el tema “disco” qui tallava el bacallà era el “D’Ara”.En tots ells existia un cert domini d’allò que llavors en dèiem “xarnegos” , és a dir , immigrants que en certa manera s’enduien el gat a l’aigua.

Per aquells més puristes de l’autòcton, l’ambient no ens agradava i ja ens veus Parpers amunt i avall que era qüestió d’anar al Casino o a l’Astoria ,a veiam si algunes de les pubilles de Granollers, La Garriga , Llinàs , Cardedeu o Sant Celoni ... , quedava onnubilat per les nostres qualitats i accedia a quedar pel diumenge següent a ballar al “Dyngo” que ja era ball de parelles , amb orquestra i cantant , domini de lents , i el que era més important amb molt poca llum.

Haig de dir que a mi no em va funcionar , però tinc bons amics que en aquelles mítiques ballades es va començar a escriure la història de la que ja en porten un munt d’anys de capítols.
Sens dubte un bon eix Mataró- Granollers , no sé si millor o pitjor , però segur que més sucós que el que ara ens apunta Baron.

BISBES I PUBLICITAT

Soc un reprimit. Si no fos així els renecs sortirien en estèreo d’aquest comentari. Com és pot ser tan cínic ,demagog i essencialment mala persona com per endegar la campanya publicitària que els Bisbes han llençat contra el tema de l’avortament i amb la comparança que ho han fet.

M’agradaria llegir en blogs ben propers la més forta de les condemnes. I és que cal dir ben clar als bisbes que ja n’hi ha prou.

Però aquesta tasca no és la meva. Espero veure als creients en la batalla. És imprescindible si volen un mínim de credibilitat.