ENS HEM BEGUT L’ENTENIMENT ?

El cardiòleg em té dit que intenti no posar-me molt nerviós, que encara que tot està ben controlat és qüestió de dominar-me i que ningú em tregui de polleguera , que encara podem tenir algun ensurt. El cert és que ho intento i amb uns resultats ben positius, però no sé per quins set sous, el Govern de la ciutat en general , i molt particularment l’IMAC , no paren d’intentar exasperar-me amb uns fets que depassen amplament els límits de la correcció que haurien de ser per a ells sagrats.

Dos son els casos dels que avui n’és obligat parlar. La “decapitació” del Sant Pere més Alt del programa de Santes i el “misteriós” homenatge que l’Ajuntament sembla vol dedicar a Rovira Brull en el desè aniversari de la seva mort i que segons sembla tindrà lloc a Can Xalant ( si han llegit bé, a Can Xalant ) el proper dissabte.

SANT PERE MÉS ALT

Ja fa uns dies que ho vàrem anunciar amb sordina i mig d’amagatotis , però ara ja està del tot confirmat, la festa d’art al carrer del Sant Pere més Alt enguany no se celebrarà degut a les inacceptables condicions exigides per l’IMAC a la gent de l’organització ( Els dimarts del Llimoner ), amb el que la recuperació d’aquesta històrica i mítica festa artística i cultural queda estroncada i ja veurem si estarà en condicions d’aixecar el cap de nou.

El cert és que l’actuació de l’IMAC ha estat, com totes les que realitza quan es tracta de plàstica, absolutament persecutòria. Fa temps que es començà l’organització en la que constava el cap de setmana del 24 com a dates de la festa , tal i com és tradició ( cap de setmana abans de Santes) no existint cap problema.
De fa poc arribà un avís de l’IMAC indicant que a les 19.30 hores la brigada municipal aniria a recollir cadires , empostissat i tota la resta d’estris, per motius de seguritat amb el correfoc que se celebra a la matinada. La sorpresa va ser total ja que aquest horari impedia la celebració de tota l’activitat festiva de diumenge tarda / vespre , que acostuma a ser el plat fort de la festa.

S’intentà negociar amb la proposta de recollida dels estris, per part de la mateixa organització, que tancaria el recinte amb l’ajut dels enreixats que serveixen per a exposar les obres . La resposta va ser del tot negativa per part de l’IMAC que sols va oferir una hora més de coll.
Davant aquesta posició,que segui impossibilitant l’activitat festiva , l’organització va intentar traslladar la festa a la setmana abans ( cap de setmana del 17 de juliol )tal i com ha estat en altres anys, proposta que tampoc va ser acceptada tot dient que aquelles dates no es podien considerar Santes i per tant no hi havia pressupost per a la brigada i per els complements necessaris.

Veient clarament que la intenció de l’IMAC no era altra que eliminar la festa , que no cal ni dir que mai li ha estat plaent , la gent del Llimoner ha decidit suspendre-la , donant coneixement de les causes i raons mitjançant carta dirigida a Alcaldia i a Cultura , que ha estat entrada per registre.

Davant les evidencies poc hi ha a dir , tan sols vull preguntar-me , i fer-ho amb veu baixa i de manera que ningú ho escolti no fos cas que algú es sentis obligat a respondre. Hi ha un bon grapat d’euros per l’experiència d’Anson que en res repercuteix a la ciutat i no hi ha pressupost per un empostissat i quatre cadires?. Tan difícil es trobar un punt de trobada vista la disponibilitat en cercar-lo que ha mantingut sempre la gent del Llimoner?.

O potser és que com sempre l’IMAC ha d’intentar aniquilar tot allò que tingui a la plàstica en la seva motxilla, fet que a bon segur és el més probable.

ROVIRA BRULL

De trascantó, i per un petit apunt que Ramon Bassas ha publicat aquesta tarda al facebook , ens trobem davant la notícia de la celebració el proper dissabte a Can Xalant d’un acte d’homenatge a Josep Mª Rovira Brull en motiu del desè aniversari de la seva mort , en el decurs del qual es presentarà el projecte "Laia l'Arquera, un present per a Mataró" i l’ historiador i crític d'art Daniel Giralt-Miracle glossarà la figura de l'artista. Organitza: Ajuntament de Mataró.Sorpresa total. Hem intentat esbrinar alguna cosa i res de res. Res en el weeb municipal, res en el de Cultura ,res en el de Can Xalant, res en l’agenda cultural...

Un acte misteriós que benvingut sigui si ha de dignificar la figura del mestre , però que parteix de diversos greus inconvenients , entre ells el del lloc de celebració que sembla triat expressament com a mofa , befa i escarni.

Lamentablement a Mataró no existeix història escrita de l’art i de les seves circumstàncies i tots sabem que l’oblit és moltes vegades interessat , però sempre hi ha aquell que no oblida, que té presents fets i detalls.

Jo no sé que pensarien aquells que ens manen , si essent com son religiosos i espirituals, tinguessin coneixement de que l’infern ha organitzat una festa de reconeixement a àngels i arcàngels, o que el cel ha fet el mateix amb Llucifer i tots els dimonis. Penso que alguna sorpresa existiria. Dons justament és la mateixa que hem tingut aquells que hem viscut al costat de Josep Mª Rovira Brull el seguit incomptable de putades , putadetes , menyspreus i demés, de mans de bona part dels que ara es mouen a l’entorn de Can Xalant.

O no hem de recordar la història de Pilar Bonet , amb Jordi Cuyàs i Domènec, amb la mostra “Punt zero” que va provocar la seva dimissió com a responsable de plàstica en temps de Josep Fradera com a regidor. O la venjança consumada amb la mateixa exposició només arribar al poder Carmina Benito, enemiga visceral de l’artista.
O totes les malifetes que Pilar Bonet i Martí Peran van fer a Rovira Brull en l’antològica que inaugurà Can Palauet , que va ser mutilada per l’exposició de Carlos Pazos amb l’aquiescència total de Benito.
O hem de recordar els seus ulls plorosos quan no va poder aguantar més la pressió en aquella reunió celebrada a Alcaldia el dia de sant Jordi del 96.
O ens caldrà revisar la inauguració de la Laia i tornar a fer envermellir a a algú per la seva postura i actuació.
O cal recordar la quantitat de menyspreu que tota aquesta gent va depositar en vida , i després , al fet artístic i a la trajectòria de Josep Mª Rovira Brull.

I ara , deu anys més tard , tots aquells que el van oblidar , menystenir i li van fer la trabanqueta tantes vegades com van poder , seran ara els que orgullosos el lloaran de manera falsa i mentidera.
De veritat ens hem begut l’enteniment?.

Que és això de projecte Laia l’arquera? , per què aquest secret?. Com es possible que a la gent que va estar amb ell a les verdes i a les madures ni tan sols se’ls ha convidat ni a l’acte ni a prendre part en l’homenatge ( avui mateix la gent del Llimoner que van ser el seu nucli fort fins a la seva mort no tenien ni idea de l’acte , ni se’ls havia convidat , ni res de res).

Com es possible que a un artista de “ciutat” , que va entregar a la mateixa una de les seves obres més preuades , se li organitzi un homenatge sectari, “secret”, sense avis ni convidada als ciutadans en general i a tots aquells que van ser els seus amics, i a més a més, el mateix s’atorgui a la gent que tan mal li van voler fer i li van fer.

El problema ara, senyors de l’Ajuntament , ja no és de perdre l’enteniment. És simplement de perdre l’ètica i la dignitat.

I com que l'IMAC segueix mut , nosaltres seguim amb la tabarra

TRANSPARÈNCIA A L'IMAC

PENEDÈS I PERA DIMISSIÓ