JOSEP NOVELLAS.
EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA

LA CARTA

Aquest passat divendres al matí , per part de la gent de “El Dimarts del Llimoner” era entrada per registre una carta dirigida a l’alcalde Baron , en la que amb l’adhesió d’un bon gruix d’artistes de Mataró es demanava es deturés l’organització de l’exposició dedicada a Josep Novellas que està preparant l’IMAC i que compta amb la col•laboració de la Caixa Laietana.
La carta , en els seus punts essencials , deia això:

Els darrers dies diversos membres d’aquesta Associació han rebut correus electrònics o trucades telefòniques de l’IMAC demanant-los col•laborin amb obra o aportin coneixement de l’artista, sense precisar necessitats , per l’exposició que l’Ajuntament i Caixa Laietana estan preparant, tot demanant urgència, perquè “es va molt just de temps”. No sabem quin es aquest termini però ens temem que sigui tant imminent que en contes de fer una bona antològica digna d’en Josep Novellas es faci altre cosa. Per tant li demanem:

- Faci el que estigui en les seves mans per aturar aquesta exposició que s’està preparant, per a tal que es pugui fer amb temps suficient i amb la dignitat que l’artista mereix. La memòria de Josep Novellas no precisa “d’una exposició”, li cal “l’exposició” , aquella que el situï en el nivell que mereix per el seu fer i la seva qualitat artística.


- Que els estudis que acompanyin a l’exposició estiguin fets per persones de reconeguda vàlua que coneguin a l’abast l’obra de l’artista, entre els que sens dubte n’hi han a Mataró. Demanem en nom de la més elemental democràcia no hi hagi cap veto a persones per fer aquest treball de recerca.


Per descomptat que si vostès tenen en compte aquestes peticions, fonamentades nomes en el sentit comú, tindrà tota la nostra col•laboració que creiem que per obvies raons de proximitat personal i artística , serviria per enriquir amb profunditat la tan merescuda antològica.


Una carta clara, concisa i contundent. Una carta que diu el que diu i que vol dir justament el que diu, i a la que no s’hi ha de cercar obscurs motius.
Per això erra del tot Baron quan es queixa de la carta tot atribuint-li motivacions polítiques degut al fet a que diferents membres del col•lectiu , essent membres del seu partit, formin part d’una corrent crítica a la seva labor.

Puc ben assegurar l’absència absoluta de motivació política i sols l’interès artístic, cultural i personal de que Josep Novellas tingui l’exposició antològica que sens dubte mereix. Unes motivacions polítiques que curiosament sí ha exercit l’Ajuntament situant l’exposició just en el darrer dia hàbil abans de la campanya electoral. Una actitud que ell ja bé coneix dons ja la va emprar en el moment de la inauguració del Museu Bassat.

La queixa és una queixa artística en el convenciment de que és impossible realitzar una mostra antològica construïda des del desconeixement de l’autor, l’obra i el seu entorn. I això és justament el que succeeix.

Glòria Bosch, anomenada comissària de la mostra, i professional de reconegut prestigi i vàlua com ha demostrat abastament a la Fundació Vila Casas , va reconèixer fa molt pocs dies a un reconegut artista mataroní, del que respectem l’anonimat però que treure’m a la llum si és precís, que tenia el DESCONEIXEMENT MÉS ABSOLUT , de Josep Novellas del que esperava rebre el catàleg de la seva exposició retrospectiva del 93 per saber per on anaven els trets. Un desconeixement compartit per la Sra Llopis, a qui s’ha encomanat la tasca documental prèvia a l’obra i pel que ens ha arribat fa poc, un desconeixement que igualment comparteix la persona a qui s’ha encomanat escriure el pròleg del catàleg.

Amb aquests estris el fracàs és obligat. A bon segur que es pot aconseguir una magnífica exposició. L’obra de Pepe Novellas és de tant alta qualitat que ella sola llueix per si mateixa. Però és aquesta l’exposició que l’artista mereix, i que la ciutat en general i el món de l’art en general, reclama?. Taxativament, no.
Una antològica és altra cosa. És oferir el bo i millor de l’artista , però és també oferir la cara oculta , els seus detalls petits , íntims, personals. La gent que està “organitzant” (?) aquesta exposició ho desconeix tot i així és impossible arribar a aquests detalls vius que donen pes personal i caliu a una antològica. I com exemple vagin dos detalls:

Pepe Novellas i Joan Parés , que per cert ha renegat per indignació, de l’afegitó de “Parés de Mataró” al signar la seva adhesió a la carta de protesta, es van fer un retrat mutu, fet del que a més hi ha constància fotogràfica. Un retrat que els dos gaudien orgullosos a les seves llars .Enfrontar ambdues obres , és un exemple definitoria del que hauria de fer una antològica com cal.
O en el cas documental, oferir per exemple el cartell de l’escola d’arts que van muntar a Les Esmandies, amb molt poc èxit, Rovira Brull, Perecoll i Novellas. Un cartell magnífic fet per la Nefer i que , en el cas que conec, està signat pels tres protagonistes.

Fets com aquests , i podem afegir-ne un sac: els dibuixos de la Pipa d’en Roc, caricatures , apunts diversos ...., son els que donen vida i personalitat artística , humana i ciutadana a una antològica com la de Pepe Novellas, que de cap manera es pot concebre com la que faríem al voltant de qualsevol gran “patum” i sí des de la proximitat i el caliu, que no destorba en res a la valoració qualitativa de la seva obra.

I ara què?. Dons difícil ens ho posen. El cert és que la carta ha desencadenat un munt de reaccions. Al cap de ben poques hores, just passades les quatre de la tarda del divendres , Ester Merino , directora de l’IMAC, adreçava un mail a Carlos Soriano , com a signant de la carta , tot comunicant-li que el proper dilluns s’establiria agenda per una trobada entre IMAC, Caixa Laietana, família Novellas i els signants de la carta , per intentar redreçar la situació.
Una situació que pel que sabem podem dir que ha disgustat profundament a Caixa Laietana , que és qui més ha tirat del carro per fer realitat aquesta antològica i que s’ha sentit enganyada per l’IMAC tot veient que mentre li venien la moto de que tot anava sobre rodes, ara es troba que no és veritat, li ha explotat l’exposició a la cara , i sense tenir-ne cap culpa, no sap com retomar el tema.

I aquí està el dilema. Ara, què?. La solució és evident , cal refer tot el concepte , contactar amb la realitat de Novellas , estructurar de nou el caràcter de l’exposició, catàleg i actes complementaris i possar-se a treballar. I principalment aconseguir un equip de treball que conegui la realitat personal i creativa de l’artista i per tant sàpiga quines tecles tocar per aconseguir fruits positius.
Obviament que és molt convenient una mirada més freda i professional com la d'una comissaria del nivell de Glòria Bosch , però aquesta sols es pot exercir sobre una tria previa exacta i acurada , que ara per ara i amb els elements amb que es treballa és del tot impossible.

Però tota aquesta evidència xoca contra un mur, la data. Amb una inauguració prevista per el 31 de març, és absolutament impossible que l’exposició es dugui a terme amb unes mínimes exigències de qualitat.
Acceptarà l’Ajuntament l’ajornament?. Ho dubto molt, quan per ell sí que aquesta exposició té un clar component polític electoralista.

Ajuntant esforços és possible arribar a la data?. Ho veig molt difícil , no sola per el curt termini, ans també per l’enorme dificultat de treballar amb l’IMAC com a responsable màxim, amb una relació de tibantor extrema , com és la que manté l’ens amb el món artístic local. Potser si fos la Caixa Laietana la que prengués el timó...?

Cal dons esperar els fruits de la reunió que passen essencialment per saber la realitat de l’estat de la qüestió: Contactes , obres aconseguides , concepte general de l’antològica , concepte del catàleg, dels actes complementaris, de les visites guiades... Essent primordial l’assegurar que la mostra de Novellas serà exactament no una exposició, i sí , l’EXPOSICIÓ , aquella que Josep Novellas mereix per tot el que ha significat en i per l’art de Mataró. Una exposició que col•loqui definitivament a Josep Novellas en el graó que la seva qualitat mereix.
En aquesta aposta ens trobarem tots els que hem signat la carta i tot l’art i la cultura de Mataró. Ara sols manca que els que manen estiguin per la labor , cosa difícil, i siguin capaços d’entendre que cal iniciar un altra camí.

S’aconseguirà?. No ho sé, i el cert és que ho veig molt negre , però ha estat just  aquest sentiment i desig , el punt de trobada de tots els signants de la carta , que no tenen cap dubte de que Josep Novellas mereix el més gran dels reconeixements públics i artístics.

I és obligació dels poders públics fer-ho realitat.