DESBALLESTAT

Tot aquell que té un mínim interès per a la ciutat i per tant per a la política que es cou a Riera 48, ja està ben assabentat del que va passar a la seva sala noble el passat dijous. Si algú no n’està ben assabentat be farà en passar-se per les excel·lents informacions del Capgros.com i del Tot Mataró, i si vol anar més enllà no estarà de més fer ullada al magnífic post de Joan Salicrú en el seu blog “Coses meves” , en el que a més de la vessant informativa apareix la lectura política del que significà l’ensopegada, - la primera que no serà l’última , de Joan Mora.

Però queda clar que una cosa és la informació, l’altra la lectura política , que anirà esbiaixada segons la tendència personal, i potser el que més manca és la lectura rasa i curta del poble pla, que per el que un pot veure en el seu entorn , és de cansament , fàstic i un evident ja n’hi ha prou , per que el cert és que no és això companys , no és això , el que els ciutadans volem dels polítics que manen a la nostra ciutat.

CiU ha decidit governar en minoria. Una opció que a bon segur no és la millor ja que les escletxes son moltes i tot per anar en orris en un tres i no res , com ja han pogut observar. Però és una opció vàlida i com és qui ha guanyat les eleccions té tot el dret d’intentar-ho, i més quan l’opció lògica , - la dita sociovergència -, sembla inviable més per raons personals que no pas polítiques. Un intent de manera de governar que , al meu entendre de manera ben errònia , ha estat dinamitat per una postura canviant dels grups ara a l’oposició, que semblen més interessats en el desgast polític que no pas en el que avui per avui fa més falta que no és altra cosa que arremangar-se tots per intentar fer surar a la ciutat de la crisi en la que , com tot el país , l’està dominant. Però si això és un error , pitjor és , - i em pesa en l’anima dir-ho -, la lectura errònia que el PSC local fa del tema.

Que Baron ha tingut un mal perdre ha estat una sorpresa per a molts , inclòs un mateix. Que darrerament sembla que se li en vagi la pinça ja és més preocupant. L’animadversió lògica envers Joan Mora , - jo també “odiaria” a qui em portés als jutjats sols per interessos polítics i sense cap mena de raó objectiva -,  l’està portant a una obcecació sense límits que el fa desvariejar , mentre ningú del seu voltant és capaç de para-li els peus. És trista la postura de Consol Prados i misèrrima la de l’Ivan Pera fent de corifeus del patró.

Lamentablement , el meu partit, el PSC , ha perdut el nord i ni tan sols sap el dia en que estan. I no es pas frase metafòrica i si real ja que en el targetó de la presentació per part de Joan Rangel de la ponència marc del 12è Congrés Mataró Maresme del partit , la data de la convidada és pel 21 de juny , quan és obvi que es tracta del mes de juliol. Un error, sense transcendència però que ens ofereix aquesta segona lectura.

El dimecres , just un dia abans del ple municipal,  el plenari del partit va ser ben mogut i no pas gaire favorable a Baron i a la seva manera d’actuació en tot el tema electoral. Els bastos van ser el pal dominant  i va quedar ben palès que el PSC local està del tot desnortat i el que es pitjor , sense un lideratge capaç de tornar-lo amb força a ser capdavanter en la ciutat.

Potser per això encara s’entén menys la postura de Baron en el ple i molt menys la lectura que en fa a posteriori amb la definició de que CiU ha donat la clau de la governabilitat a PxC. Però que ens hem begut l’enteniment tots?. Tan estúpids ens creu Baron i el PSC per etzibar-nos tal afirmació?.

És obvi que entre CiU i el PPC hi ha un pacte. Ens hem d’estranyar quan el mateix han fet a la Generalitat?. A fi de comptes , encara que sigui un pacte malèvol , - mai hauríem d’oblidar , i menys perdonar , el paper del PPC en el tema Estatut -, aquest és un pacte de dretes com estem acostumats a patir.

Però poc dir el PSC quan ha mantingut pactes amb ERC quan la mateixa dinamitava pel seu costat i amb la seva oposició el projecte del mateix Estatut. Si llavors era defensable el pacte per raons de ser un “pacte d’esquerres” , ara el tema hauria de ser igualment equiparable.

Però és evident que CiU no té res a veure amb PxC. La senyora ( per emprar l’eufemisme ) Lora i els seus es dedicaran tot el mandat a tocar els collons a tothom. Votaran de manera absolutament impredictible i variaran la seva postura per una mirada , un gest o pel color d’una camisa. Això no voldrà dir que hagin pactat amb CiU o amb el PSC segons la direcció del seu vot. Però si anem més enllà, que a bon segur és el que pretén explicar Baron  encara que ho fa molt malament , si PxC té aquest poder de decisió és potser per que el PSC no ha volgut pactar per fer governable la ciutat. I recordem que pactar implica ineludiblement una renúncia per part de tots I Baron no està per la labor, fet que ens dol a tots i jo personalment lamento molt, ja que no m’esperava aquesta postura tancada del nostre fins fa poc alcalde que sembla demanar a crits un relleu en la cúpula del poder .

Crec sincerament que CiU va guanyar les eleccions amb un esquema de govern de la ciutat que els ciutadans van acceptar donant-li la victòria. Per tant crec que s’ha de deixar que el duguin a terme. I quan el sistema no funcioni serà el moment de votar en contra i immobilitzar la seva política , no ara i de vell antuvi.

Durant molts anys el Govern de la ciutat en mans del PSC, sol o amb companyia , s’ha estructurat amb un organigrama absurd de tants caps, tants barrets. Hom havia de tenir la seva porció de poder i la dedicació exclusiva , o dit d’altra manera , el “modus vivendi” assegurat , encara que en certes regidories amb mitja jornada i un parell de dies a la setmana hi havia més que suficient.

Això per no parlar de la descoordinació del global , amb una estructura de regne de taifes en que el regidor n’era el virrei i feia el que li venia en gana sense explicacions prèvies o posteriors, com queda clar en el cas de la independència absoluta en que l’ínclit Penedès va destrossar cultura , sense el més mínim toc d’atenció.

Encara que només per això caldria callar i esperar resultats, però no ha estat així i penso que cal rectificar i fer-ho ràpidament. El PSC ha d’intentar pactar amb CiU de manera urgent, i si Baron és la rèmora potser caldria prendre accions dràstiques. I si per qualsevol cosa no és possible ,- i la “cosa” hauria de ser molt grossa -, cal deixar que CiU s’organitzi com cregui convenient i no seguir paralitzant una ciutat com està ara mateix sense aquell poder de decisió que cal i que ningú sembla poder exercir per manca de l’estructura corresponent.

És l’hora de la política deia Baron pocs minuts de perdre les eleccions. Jo afegiria que a més és l’hora d’exercir-la amb responsabilitat . O sigui que ja hosap el PSC. Escolteu al poble i aquest us ho dirà ben clar. No es pot seguir per aquest camí ja que serà nefast per a la ciutat però pot ser pitjor, molt pitjor, per a un partit com és el meu , el PSC que avui es troba tristament desnort at i sense cap mena de lideratge.

PS.-  Espero que ningú lligui malèvolament aquest escrit crític amb la postura socialista,  amb el fet de que he estat proposat per el Govern de la ciutat com a membre del Consorci del Museu d’art contemporani de Mataró. Museu Bassat. Una proposta que em sembla anava entre les que s’havia de votar en el mogut ple i que no tinc ni idea si va tirar endavant o no.

És cert que soc socialista de sempre , que he intentat col·laborar en el possible en el tema cultural. És igualment cert que mai el PSC ha cregut oportú aprofitar-se de mi convidant-me a prendre part en cap organisme de caire oficial o no. M’ha semblat correcte i mai he medrat per aconseguir cap mena de reconeixement.

Ara el Govern actual de la ciutat ha cregut que puc ser útil en l’encaix del Bassat i em dona l’oportunitat de dir la meva. He acceptat gustós i treballaré amb la meva habitual passió per millorar el de millorable que té el Museu. I allà em tindreu a disposició de tothom.

Però aquest fet no servirà de fre a la llibertat de seguir dient el que penso, és a dir com ha estat sempre. A la cortesia de l’agraïment per que s’hagi pensat en mi i seguirà la valentia de seguir criticant tot allò que no em sembli bé. Com per exemple avui és la postura del PSC