En les darreres vint-i-quatre hores he tingut dos regals dels més emocionants. Dos regals d’arrel comú i significat parell que no és pas cap d’altre que el reconeixement. I que voleu que us digui , per molt ple que tinguem l’ego , que uns pesos pesants creguin en tu i et vulguin , d’una o altra manera , el reconèixer la teva tasca sempre agrada.
Dos regals diferents. Un amb compromís de futur, un altre com a reconeixement del passat, però dos regals íntims, personals, que et sadollen i que en els sempre cansats acabament de temporada et renoven les forces i et fan pensar que tot el feixuc que a vegades és lluitar per un art i uns artistes , a vegades , i quan menys un ho espera , tenen el reconeixement públic o privat , que més dona , que et carrega d’ànims per continuar.
Per això, a qui han fet possible ambdós regals, gràcies, moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada