Demà a La Llàntia batejaran un nou gegant. I si se’m permet l’incís no deixa de ser curiós de que ens com els gegants ens bategin i no passa res i en canvi es munti un ciri quan la paraula matrimoni no quadra exactament amb el concepte sagramental. Dons bé, demà el barri de la Llàntia ha convertirà en figura perdurable la noble imatge del padre José María Echarri, capellà salesià que tant va fer per aquell barri.
Per raons que ara no venen al cas no podré assistir a l’acte i m’hauria agradat molt ja que el Padre Echarri forma part del meu imaginari infantil i després , per raons familiars , he tingut contacte posterior amb ell.
El padre Echarri a més de la
seva tasca com a salesià amb la seva tasca d’ensenyant, a més del seu esforçat
paper al barri de la Llàntia, exercí tasca de vicari a Argentona en temps d’aquell
sant que for Mn.Rafael Martí, quan jo era canalla.
Un ,que per un llavors era un
canalla escarransit,es quedava aclaparat amb la profunda veu d’aquell salesià navarrès
que omplia amb la seva potència tota l’església, i que celebrava els oficis en
castellà i que s’esforçava , però molt, em fer també aquells actes en català
que li pertocaven.
Tinc amb ell una anècdota
infantil d’aquelles que et marquen , i no és altra que en un acte solemne de
Pasqua, estant jo en la punta del banc en passar el seguici de capellans ,
tots ells vestits amb aquelles casulles plenes de brodats , un d’aquells adorns
s’enganxà amb les meves ulleres i ja veus en Pere sense ulleres que caminaven
soles enganxades a la casulla del padre Echarri. Un fet simple però que quan
ets un xic et queda descol·locat.
Després he tingut contactes amb
el pare Echarri ja que essent amic del meu cunyat , aquest va voler que fos ell
qui celebrés la cerimònia del seu casament amb la meva germana i a posteriori ha celebrat també les
cerimònies dels casaments de les meves nebodes.
Però fora d’això hi ha dos actes que marquen
profundament el magnífic tarannà d’aquesta persona. Son dos fets dels que un n’ha
tingut motícia mitjançant la premsa.
El primer d’ells va ser la seva
postura en una acció de “La Cubana” ,
gravada amb càmera oculta i passada a posteriori per la tele. Es
tractava d’actors de la Cubana que en un vagó de metro invertien l’escena
habitual. Amb la cantarella habitual dels que demanen ( ... es mejor pedir que
no haber de robar ...) els figurants jugaven a que amb els diners que havien
obtingut de caritat al metro , havien jugat a la primitiva i els hi havia tocat
una fortuna que volien tornar en part a la gent , i per això en comptes de
demanar volien donar diner a la gent. El pare Echarri era un dels viatgers d’aquell
vagó de metro i la seva resposta era exemplar per el seu concepte de
solidaritat.
L’altre apunt important del pare
Echarri que em va sorprendre va ser fa pocs mesos quan La Vanguardia publicà
un reportatge presentant les diferents cares de com afrontar un càncer i el va
triar a ell per escriure al voltant del poder de la fe davant de la malaltia.
Un article certament impactant que acabava d’arrodonir la seva imatge.
Demà La Llàntia a bon segur
celebrarà en la seva Festa Major un acte de justícia, un acte que convertirà en
perdurable la figura d’un home essencialment bo , i avui quan l’interès sembla
moure tantes coses, tot el que sigui destacar a qui entén la vida com esperit
de servei és del tot remarcable i mreix tota mena d’elogis.
3 comentaris:
Possiblement el capellà , del qual tinc més bon rotllo del meu pas per aquella casa . Evidenment desconeixiem la seva feina a la Llàntia als anys 64 , 65 ,...
Barraques de subsitència que podiem observar a dalt del seu bosc.
Òndia !!!
jaume simon
Descansa en pau estimat Etxarri. Havíem estudiant junts els anys 1946-7-8. La teva habitual alegria, discreció i amabilitat, i el teu amor a Lekunberri,ja prometien una persona de pro, que el temps ens ha confirmat. Que Déu et tingui a la Glòria! Josep Vallhonrat
També agrair-te, des de la terra, la confiança que vas tenir per ajudar a impulsar amb Salvador Ramon i Pauli la EUSS, la millor escola d'enginyers industrial que himhanal nostre país.
Publica un comentari a l'entrada