Aquesta columna agafa el seu títol de “Transport públic” del meu blog personal , batejat així ja que a més de ser un transport públic de les meves idees , resulta que bona part dels missatges allà expressats han estat escrits , o al menys gestats , en el meu diari ús del transport públic com a mitjà de comunicació.
Granadet d’anys , com ja començo
a ser , bona part de la meva història podria tenir com a fil conductor les
hores passades amunt i avall en els més diversos estris de comunicació viària.
Un , encara pot parlar del mític tramvia de Mataró com usuari diari per anar a
l’escola. O de les aventures per anar a
la Universitat ( bus- tren-metro-bus) . O de les que em segueixen succeint avui
en dia en un transport públic més que millorable , tenint en compte els temps
en que estem i el gran nombre d’usuaris que l’emprem. Un sistema públic que en
bon part ha fet impossible la cohesió d’una comarca tan esfilagarsada com
aquest Maresme , que informativament intenta lligar aquesta tribuna que tens a
les mans.
Travessada per una veritable
cremallera en forma de tren , que sempre
sembla caminar vers una fagocitació
capitalina , separada eternament entre les poblacions de “mar” i les de “dalt”
o “munt” i sense cap mena de comunicació interior, el Maresme ha perdut el
contacte entre si i s’han establert un certs pols d’atracció Calella, Arenys,
Mataró i Premià ... , que fan i van a la seva , donant-se l’esquena de manera
constant i reiterada. I aquesta dispersió que es fa evident en quasi tot ,
s’accentua encara més quan del que es tracta és d’un element tan lamentablement
reclòs en si mateix com és el fet cultural.
El Maresme és posseïdora d’un
gruix molt important de creadors , en quantitat i qualitat. Posseïdora també
d’un enorme cabdal de teixit associatiu cultural capaç de dur a terme tota mena
d’activitats, i de fa un temps és posseïdora
també d’un bon gruix d’instal·lacions culturals de tota mena ( sempre
millorables). Per això és de lamentar que el transport públic del
coneixement d’instruments, activitats i
protagonistes culturals, sigui tan lamentable com el mateix transport públic
que hauria de cohesionar-la.
Potser per això, ara en temps de
crisi , en el que no n’hi ha prou amb la minoritària resposta del públic més proper, cal fer el possible per
establir les suficients sinergies per a una resposta comú. I aquí el transport
públic ens ofereix la millor idea.
I una T-10 cultural?. Diversa,
estesa en el temps i la comarca. Múltiple i variable , bé podria ser una manera
de fer cultura i comarca a l’hora.
Dos circumstàncies que a hores
d’ara , tant i tant necessitem.
Escrit publicat a "Tribuna Maresme" d'aquest gener 2012
1 comentari:
Pere: un encert el missatge que emets en el teu espai públic. Des de fa temps estic ocupat en la creació d'un mitjà que enforteixi lligams de comarca. M'agradaria trobar una estona, amb tu, per parlar-ne.
Pep Masó
pepmaso@telefonica.net
670230943
Publica un comentari a l'entrada