Aquest cap de setmana s’ha
començat a aplicar el nou IVA a la
industria cultural, per emprar un genèric. El fet cultural, un element d’entreteniment,
com maldestrament l’ha definit un alt cap del Ministeri d’Hisenda , passa a
suportar un IVA del 21% , el que significa un augment del 13% , convertint-se
en el gravamen més alt que pateix la cultura a tota la UE.
De les conseqüències que es poden
derivar d’aquesta pujada brutal i injustificada hom en va ple, però d’entre
elles, de la que menys s’ha parlat n’és la referent al camp artístic que de
moment ja ha comportat una conseqüència absolutament impensada i inusual, com
ha estat la decisió de la prestigiosa Galeria Canals de Sant Cugat de cobrar ,
a partir d’ara mateix , 3 euros per entrar a visitar les exposicions que presenta la galeria.
En Josep Canals , home d’empenta ,
compromès fins a la medul·la amb l’art, amb una galeria amb més de 30 anys de
història i que conjuga perfectament tots els verbs accionals de l’art , des de
la seva aposta per la Biennal d’Art Contemporani de Catalunya fins al seu
suport a aquell artista que s’inicia i que precisa de recolzament , explica a
qui el vulgui escoltar que aquesta pujada és el cop definitiu al mercat de l’art.
Amb un IVA d’un 21% , més les despeses de manteniment de la galeria amb tota la
rècula d’impostos que comporta , i els beneficis propis que ha de comportar tot
negoci, converteix del tot en inviable una aposta artística i cultural dons l’encariment
del producte ( obra de l’artista ) fins el preu final és tan bestial que sols
li queda plegar veles i deixar el comerç de l’art en les mans del propi
artista.
I les exposicions?. Doncs si la
despesa que signifiquen no es pot “carregar” en la venda degut al munt d’impostos,
en Josep Canals sols ha trobat la solució del pagament d’una entrada. Si es
paga per veure cine , per escoltar un concert , dons caldrà pagar per veure una
exposició. I de moment ha establert la quota de 3 euros.
Com espectador, queda clar que no m’agrada
gens la idea. Visitant compulsiu d’exposicions com soc em pot costar mig sou el
vici , però el que és pitjor , pot allunyar definitivament a l’espectador de
les galeries d’art que ja viuen prou escasses de visitants. Tot sembla a cop d’ull,
una intel·ligent manera de cridar l’atenció en relació a un problema al que s’ha
arribat per l’estultícia d’un govern d’inútils i descerebrats culturals. Però
és un exemple que pot quallar i que faria molt de mal a un concepte , el del
negoci de l’art , que està en coma profund i podria quedar en un estat
irreversible.
Ah! , que a Mataró cap problema ,
dons ja fa anys que no tenim cap galeria comercial amb cara i ulls?. Aquest és
un altra tema per parlar-ne. Un tema que és igual de trist i lamentable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada