Igualment molts pensen que visitar un Museu amb mi ha de ser terrible per l’atenció i deteniment observant les obres i el cert és que els amics amb qui he fet visites acostumen a queixar-se del contrari, que vaig molt ràpid i no els hi deixo veure amb tranquil·litat. I és cert. Soc d’aquells que van amb els deures fets i sols em deturo davant d’allò que veritablement m’interessa i llavors hi estic el temps que fa falta , però per la resta, mirada lleugera i diseccional.
En canvi hi ha dos temes que m’agraden molt quan viatjo i en els que em fixo intensament. Un d’ells son els mercats , per els que em deleixo i visito sempre, i altre els comerços peculiars , aquells que estan fora de modes i corrents i molt especialment llunyans a qualsevol multinacional.
Practicant aquesta afecció vaig encantar-me
a Osca i a la cèntrica i molt bonica plaça de Lluís López Allué, on justament
es troba l’oficina de turisme, davant “Ultramarinos La confianza”. El rètol kitsch
em va cridar l’atenció i en acostar-me em vaig trobar amb la meravella que
mostren les fotografies o que podeu trobar a www.ultramarinoslaconfianza.com .
Com no que vaig entrar-hi i em vaig submergir en els petits detalls que feien d’aquella una botiga especial. ôbviament que la curiositat em va trair i vaig conversar amablement amb la mestressa i amb el parell de joves que comencen a regir i actualitzar la botiga mantenint en tot , en el fer i en l’esperit, el miratge comercial de la seva peculiaritat. Vaig parlar de la seva “parenta” mataronina de Can Pinós i en tenien plena coneixença, de tal manera que orgullosos m’explicaven que hi havia una diferència clara ja que mentre “La Confianza” mataronina havia tingut ajut i restauració municipal, ells seguien des de 1868 en mans particulars i familiars i ho mantenien així per gust, plaer , història i honor.
Tornat a Mataró he pensat que una
ciutat com la nostra , amb un govern que diu vol apostar per el comerç de
proximitat i amb encant hauria de fer alguna cosa per reunir a les dues “La
Confianza”. Està bé agermanar-se amb la ciutat més llunyana i en aparença sense
cap mena de relació històrica i cultural , però no estaria bé un agermanament
comercial , particular en aquest cas, promogut per l’administració i que servis
d’exemple i ensenya d’aquest comerç local, personal i de proximitat que tots
enyorem i desitgem?.
Perdoneu que avui hagi sortit dels marges habituals dels meus comentaris, però el poder artístic, social i cultural de les dues “confianza” mereixen trobar-se en una gran abraçada real, comercial i metafòrica.
Perdoneu que avui hagi sortit dels marges habituals dels meus comentaris, però el poder artístic, social i cultural de les dues “confianza” mereixen trobar-se en una gran abraçada real, comercial i metafòrica.
Serà capaç l’Ajuntament de dur-ho a
terme. A mi m’agradaria , i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada