El renovat Museu Monjo gaudeix en aquest mes de juliol de la
presència de l’obra de Perecoll que sota el títol de “Negre + Natura” segueix aprofundint
en la seva mirada del negre sobre negre abastament coneguda ja de tots,
abandonant tota referència al nou camí en el que l’aparició el color i les
formes hominoides volumètriques havien agafat protagonisme i que personalment
em semblava d’un enorme interès.
L’exposició de Perecoll que ara presenta al Monjo és el
paradigma quasi tutorial del seu habitual fer. Exposició perfectament estructurada,
amb el predomini de l’elegància glamurosa en ell habitual, amb l’exacte i reduït
nombre de peces , - millor que en faltin que no pas que en sobrin-, amb un eix
direccional d’atenció generat per la potència del pseudo tríptic central que
com frontal religiós domina l’exposició essent far d’atracció, seducció i quasi
d’abducció pictòrica. Tres obres potents, molt ben estructurades i realitzades
amb l’habilitat general de l’autor. A la resta obres de caire més complementari
que serveixen de perfecte afegitó en el combinat general de la mostra.
Si un desconeix el treball de Perecoll, el resultat de la
seva primera visió és del tot impactant. El joc rítmic i lumínic de les seves peces , emmarcades en el
conjunt volumètric que en el que sempre estructura el seu treball és d’impacte
visual i conceptual enormement potent. La seducció de les mateixes i el misteri
que generen estableixen sempre un feeling amb l’espectador que se sent atrapat
per el treball de l’artista.
Altra cosa és però quan ja es té un coneixement previ del
fer de l’artista. El negre sobre negre actual de Perecoll té un problema de
difícil solució., i que amés a mé s, ja
ve de fa anys. Perecoll va fer ja fa un grapat d’anys un a espectacular i
majestàtica exposició del negre sobre negre. Va ser a la Pia Almoina de
Barcelona. Exposició de mestre i de culte i reverència absoluta. El nivell i
qualitat de l’allà presentat roman com a
rèmora permanent en les seves següents exposicions. Era de tant altíssim nivell
el que va presentar allà que en la comparança els nous resultats acostumen a
sortir-ne perdedors, i el que es pitjor, perden potència essencial per esdevenir
més acomodaticis i a vegades fins i tot propers a una mirada fàcil i decorativa.
.
Avui a Vilassar de
Mar penso que Perecoll està en els límits de l’esgotament del veritable negre
sobre negre. Hi ha el tríptic central que em desmenteix per la seva gran
qualitat, però cal fer un pas endavant i penso que la recuperació del color que
s’albirava és una bona solució. Però això ja és una decisió que sòls l’artista
pot considerar. Sense abandonar definitivament el negre , que no deixa de ser l’ADN
personal i inconfusible de l’artista i en el que encara li queden coses per dir,
especialment si accentua el seu dramatisme, cal recomençar la història amb un
capitomba que a bon segur donarà obres ben potents , com correspon a un artista
tan afermat com és Perecoll, capaç de mantenir sempre un to qualitatiu elevat
com ho fa també ara en aquesta recomanable exposició al Monjo de Vilassar de
Mar.
Les imatges han estat extretes de la pròpia xarxa social de l'autor
2 comentaris:
Total que és una merda reconfitada . Si apagues el focus corresponent del quadre , el negre és absolut !
I et sembla poc mèrit?
Publica un comentari a l'entrada