En comentar el Sant Lluc
nomenàvem com a sorpresa l’obra de
Gemma Esclusa. Ho dèiem ja que era per a nosaltres un nom del tot desconegut,-
segueixo sense saber res d’ella, edat, trajectòria, etc-, i la seva obra, sense
ser res de l’altre món, aportava un dosi de frescor a l’acartronada col·lectiva.
Però dòna la casualitat que conjuntament a la col·lectiva Gemma
Escalusa exposa a la sala del Casal, i ho fa amb una obra que res té a veure amb
el presentat a la col·lectiva.
Al Casal ens trobem amb un seguit de vitrines en les que al
damunt d’un fons pictòric Esclusa
realitza uns col·lages en els que
el protagonisme està en la natura. Arrels, escorces, branques i altres elements
confegeixen uns conjunts de filosofia
clarament decorativa, acuradament realitzats però sense cap mena de vibració
artística i que deixen indiferent fora d’algun “que maco” llunyà a tot
sentiment artístic.
Tots , menys un parell en els que l’autora juga amb petites
formes geomètriques en volum , amb els que estructura unes obres d’arrel
cinètica en les que es presenta amb força un veritable sentit creatiu i
estableix uns criteris en els que seria molt positiu avançar.
Queda clar doncs l’estat de dispersió en la que es troba l’autora.
I és obvi que ha d’escollir camí. Col·lages decoratius, o pintura amb
intencions, o estructures dinàmiques?. En la tria hi haurà el futur , ara per
ara absolutament impredictible.
Casal Aliança
14 de setembre al 7 d'Octubre de 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada