Un setmana de confinament, comportant un desgavell físic i
emocional i provocant un estrany estat d’ànim en el que disposant de temps no
disposis d’ànim ni concentració per a tasques habituals i per a un quotidianes,
com enfrontar-se a la reflexió crítica de les exposicions .Avui però, cansat ja
de la situació he decidit que al menys dia sí, dia no, he d’escriure un post
per mantenir viva l’activitat mental i creativa , i res millor que començar amb
la crítica de dues exposicions vigents , encara que per raons òbvies avui per
avui invisibles, però que mereixen oportú comentari encara que sols sigui a fi
d’inventari, com son Genealogies al museu Monjo i la de xilografies de Caroline
Bilson a la sala d’Aparelladors
GENEALOGIES. REESCRIURE PASSATS, INVENTAR FUTURS
Sota un títol llarg i ferregòs i en excés conceptual, el Museu
Monjo acull la que des de fa unes temporades ja es tradicional exposició amb la
facultat de Belles Arts i la col·laboració d’estudiants i professors , en
aquets cas a més amb l’afegitó d’una artista de tant renom com Eulalia Valldosera
i la participació també d’un col·lectiu de recluses de la presó de Wad Ras.
Exposicions d’aquest tipus sempre mereixen atenció i
detinguda visita. Permeten veure per on van les intencions creatives de les últimes
generacions ben prestes a saltar l’arena
del món artístic i permeten intuir capacitats creatives , tot en la
dispersió generalitzada del conjunt que provoca un totutm revolutum que a
vegades desconcerta.
Tenint en compte de que en mostres d’aquest tipus mai es tracta
d’individualitzar ja que una sola obra podria portar-nos a enganys , si cal
observar que en el global existeix una certa tendència a no defugir de la
bellesa i d’un cert esteticisme més convencional, però també pequen d’un cert recargolament
comunicatiu. En les explicacions del dia inaugural, algú precisava de cinc
minuts per explicar una obra i les seves intencions. I l’art ha de ser de
comunicació ràpida i directa, i una vegada enganxat l’espectador ja cercarà la
subtilitat dels mil i uns detalls.
Exposició amb nivell més que interessant que preveu una bona
fornada de nous artistes.
Els participants son Rocío
Arregui, Anaïs Civit, Col·lectiva de Dones de Wad Ras, Elisenda Junyent, Claúdia
Llevet, Lucía Loren, Nuria Moreno Deamo, Emili Marreres, Juancho Pacheco,Lucido
Petrillo, Serrat Pons, Joan Miquel Porquer, Pablo de los Ríos i Eulàlia Valldosera.
Amb el sots títol de “Un viatge en gravats a través dels
edificis fins a la cuina”, l’artista Caroline Bilson, autora que viu a cavall
entre Anglaterra a Catalunya, omple , i com es massa habitual, en demesia la
sala d’Aparelladors per presentar les
seves xilografies en fusta i linòleum al voltant dels edificis, la seva passió
i el pilar de la seva professió ja que arquitecte especialista en restauració.
Però l’anàlisi de Blisson va més enllà de la fisonomia de
nobles i imponents edificis, que dibuixa
i replica no com objectes inanimats i sí com plens de vida i per tant dinàmics,
d’aquí l’accent en detalls puntuals donant
una clara importància a allò que els diferencia , aconseguint una atracció que
ve més enllà del visual per assolir copsar l’esperit d’aquell edifici al que
omple de vida mitjançant el seu retrat formal i figuratiu.
I és que potser la paraula que més s’adiu al treball de
Bilson és “vital” i les seves obres cerquen aquell element “vital de l’edifici,
i el troba per un costat en la bellesa de la seva magnificència i per l’altre
en la part més permanentment “vital” de la casa com és la cuina i en la seva conseqüència
, el menjar.
Tota aquesta filosofia ve acompanyada d’un domini tècnic
aclaparador que li permet endinsar-se en la plasmació de les seves emocions en
una exposició distreta i vital que crida alegrement a l’espectador amb la seva
particular màgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada