ABECEDARI DE L’ART MATARONÍ EN TEMPS DE CONFINAMENT (IV)

D        Destil·leria, La

L’aparició en l’erm espai expositiu comercial mataroní de La Destil·leria (inaugurada el 18 de juliol de2014) ha estat una de les millors notícies artístiques de la dècada.

De feia anys , des del tancament de la galeria Minerva a finals del segle passat, el desert de l’aspecte comercial de l’art era total a Mataró, en bona part degut a la desconfiança extrema dels possibles clients, després de la destrossa del mercat que van  dur a terme les darrers galeries existents, Minerva dedicat a l’art que hauríem de qualificar com contemporani, i Tot Art dedicat a l’art  clàssic i conservador, molt relacionat amb l’escola d’Olot. L’acció comercial  d’ambdues fonamentada en una esperança especulativa de l’art, en comptes de generar l’afició i desig del gaudi de posseir art i estimular la petita col·lecció, a més a més amb uns preus elevats fora de mercat, van cremar de tal manera  el comerç de l’art a Mataró que després d’ells ,ningú  va gosar posar en marxa una galeria professional o semi-professional a al ciutat.

Ara fa sis anys, Agit Baqué, provinent del món comercial, però desconeixedora del món artístic , va decidir posar en marxa el seu projecte personal de creació d’un espai en el que sota el pal de paller d’una galeria d’art s’hi aixoplugarien diversitat d’accions , que en el moment iniciàtic estaven a l’entorn de diverses teràpies i amb el pas del temps s’han centrat més en els tallers de caire artístic. Un espai situat a més en un magnífic indret en el que antigament havia estat una Destil·leria alcohòlica . Un espai espectacular que va ser adequat amb extrema cura per a la seva nova funció.

Ara mateix La destil·leria es defineix en el seu web com un espai cultural concebut com un centre per a l’aprenentatge i la difusió de la cultura i l’art. És un espai privat amb vocació d’espai públic que gestiona una galeria i una escola.

Des de la galeria es promou l’art contemporani amb obra d’artistes, tan emergents com consolidats, que treballen amb la pintura, el dibuix, l’escultura, la fotografia o el vídeo.

L’escola ofereix formació anual de dibuix i pintura, expressió plàstica, joieria, restauració i música, així com tallers monogràfics de retrat, dibuix en moviment, entre altres propostes.

I el cert és que amb aquest bagatge de tan sols un quinquenni, La Destil·leria ha assolit un nom de preeminència en l’àmbit artístic local.

Encara que ha mantingut en bona part l’esperit de les exposicions tradicionals , els hi ha volgut donar una cert toc de modernitat a l’ús modal actual, en el que el concepte de l’exposició predomina sobre la qualitat intrínseca de l’exposat i de les dots artístiques i plàstiques de l’artista protagonista.

La galeria ha mantingut una línia eclèctica i variada, però amb molts alts i baixos degut, penso jo, a una manca de línia definida d’actuació  que alhora podria ser absolutament dispersa. Però que en aquest cas, i degut a la diversitat del assessors , passa de ser de dispersa a caòtica, confonent del tot a l’espectador , fet intranscendent si d’un espai públic es tractés però molt important quan pensem que en aquest cas és un espai privat i per tal  ha de ser capaç de generar els beneficis  suficients com per garantir la seva supervivència.

Però a bon segur l’important no és això, ja que no deixen de ser vectorials que es poden variar i corregir. L’important és que La Destil·leria  ha esdevingut un espai artístic de referència que ha transcendit del local. Si Tertre en la seva època va incidir en tota una generació al respecte de l’art i el seu consum i adquisició, ara La Destil·leria sembla podria fer el mateix amb una altre generació, dels de fins a quaranta anys, allunyats generalment de l’art i que es troben a gust amb l’espai i les seves propostes el que pot provocar aquella addicció a la contemplació i el col·leccionisme que podria afermar el sempre dèbil substracte del que gaudeixen les galeries d’art.

La Destil·leria , un bon projecte que esperem es refermi en el temps, amb els retocs convenients, per assolir un paper primordial en l’art mataroní al que sembla estar destinada.