E Escoles
d’Art
L’ensenyament artístic a Mataró va estar dominat durant
quasi un segle(1886-1960) per l’escola D’Arts i Oficis, edifici emblemàtic del
centre de la ciutat ( al carreró) on s’hi desenvolupà una activitat formativa en
el que pertocava a les Belles Arts i els anomenats Oficis Artístics. El domini
de la industrialització el que comportà l’aparició d’una necessària formació professional
juntament a la minva de la importància dels ofici artístics, complementada per
la mort de Rafel Estrany ànima màter de la Institució, i amb l’afegitó d’uns dèficits
estructurals de l’edifici per l’enderroc d’uns edificis veïns, va provocar el
tancament abrupte de la mateixa, alhora que la Formació professional anava a
parar a la llavors recentment creada escola Miquel Biada.
Des de llavors , en cada elecció municipal és rar que no
apareguin diversos partits portant en el seu programa electoral en l’apartat de
Cultura, la recuperació de l’escola d’Arts i Oficis , centrada únicament en la
vesant artística. Mai cap d’aquestes intencions ha quallat ni tan sols en un
projecte estructurat que servís de base per a discutir la possibilitat de dur-se
a la realitat.
No sé actualment com està la legislació al respecte de la
possibilitat d’una escola reglada. Fa uns anys era impossible. En el
repartiment d’escoles Oficials feta per la Generalitat a Mataró li tocà l’escola
d’Idiomes, mentre que l’artística s’atorgà a Badalona amb la Pau Gargallo. Però
si no és possible una escola que certifiqui acadèmicament l’aprenentatge, si es
possible estructurar una escola amb diversos nivells d’aprenentatge a l’estil
de l’escola municipal de Música, o intentar ser una filial d’una escola oficial
a l’estil de la filial del Conservatori del Liceu que existeix a la ciutat.
Per que el cert és que , avui per avui , l’aprenentatge
artístic a la ciutat està molt sota mínims. Per un costat estan els tallers que
essencialment actuen com a extra escolars que en un parell de casos dels que
conec ofereixen una aposta didàctica de qualitat (Esther Aliu i Joan Hortós) .
Però quan es tracta d’adults i afeccionats amb
possibilitats el terreny és més aviat
erm. Certament hi ha alguns professionals que obren els seus tallers a l’ensenyament
artístic, però massa vegades queda limitat aquest a la visió pròpia del “mestre”.
També de forma periòdica alguns professionals ofereixen tallers temàtics especialitzats
que son molt més interesants. També hi ha acadèmies generalistes que
generalment no passarien cap prova del cotó educatiu.
Però no existeix cap espai formatiu que permeti iniciar-se a l’art i aprofundir en el seu
perfeccionament. I aquesta , i no altre , és la gran mancança de l’educació
artística de Mataró i que hauria de solucionar-se.
Davant la diversitat creativa que fa necessària l’especialització, es de
lamentar la desaparició del taller de Gravat Municipal que inicià Capitani i van
continuar Lloret i Rosés. L’actual taller de Gravat malgrat les bones
intencions no acompleix aquest objectiu ja que és més un taller en el que es fa
i s’estampa gravat, com si d’un coworking artístic es tractés, i no permet una
estructura progressiva de cursos i tècniques
que hauria de ser l’eix fonamental del mateix. Esperem que aquesta idea de formació continuada arreli en el seu
concepte i sigui ben aviat una realitat. Si no és un espai a desaparèixer ja
que no exerciria la funció educativa a la que està destinat.
Aquesta és la única esperança d’educació artística a la
que de moment aspira la ciutat. I és llàstima ja que la potència creativa de la
mateixa hauria de permetre una escola municipal d’arts potent, amb mirada
comarcal més enllà del local. Però això, avui per avui és un somni, i més
encara amb les greus dificultats que la pandèmia farà albirar.
Però somiar no costa res i potser en uns anys podrà ser
realitat allò que avui per avui és lamentablement absolutament impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada