PROPOSTES CULTURALS

Fa uns dies que hem penjat les propostes culturals que ens ofereixen els nostres dos partits més potents a la ciutat , unes propostes que hem pogut valorar amb amplitud i al voltant de les quals bo seria fer-ne reflexió.

L’anàlisi a vol ras ens ofereix una curiosa perspectiva que inverteix la que és habitual en el context polític. Generalment és l’oposició la que fa volar coloms i explicita en el seu programa tot el desitjable, conjugant el possible i l’impossible, mentre que els equips de govern , coneixedors del fil que tenen a casa , es mantenen més cauts i aposten més per la realitat que no pas per la il·lusió.

No succeeix així en aquest cas. El PSC toca de peus a terra , deixa en el calaix aquell programa de Baron que ens va deixar embadalits a tots en la primavera de 2007 i aposta per el possibilisme ( a bon segur el que toca en aquests moments ). Intel·ligentment es centra en uns eixos programàtics potents obviant el petit fer de cada dia , tot pensant que la potència dels grans elements els han d’arrossegar, creient igualment però, que per petits no son pas menyspreables.

Uns punts a potenciar establerts amb lògica i senderi , que nosaltres subscrivim punt a punt , amb l’excepció del cas del nou centre cívic , un paper aquest que un ha entès sempre en el camp de la participació ciutadana, com curiosament sembla ser el que ara pensa també el Govern.

CiU presenta un pla per a un mandat i per tant el converteix en una veritable carta al Reis. És obvi que ens agrada , però és igualment obvi que tots tenim el convenciment que és més un desig que no una possibilitat de realitat. Per tant bo feria el govern de filar més prim i anar donant forma a tot el seguit de projectes , desitjos i il·lusions que desgrana en el seu llarg llistat.

En tot el llistat sols hi ha un punt d’absoluta discrepància i crec que el seu planteig és un error cultural important , com és el cas d’apostar per el concurs per escollir el cartell de les Santes. Han estat tantes les vegades que he parlat d’aquest tema que crec que ja ho he dit tot. Però cal repetir-ho una vegada més , l’elecció a concurs ,  a menys que aquest estigui dotat econòmicament amb una xifra molt valorable per els professionals, sols garanteix dues coses: Que el cartell serà populista i que serà de baixa qualitat.

El concurs de cartells al nivell del que parlem ha desaparegut d’arreu justament per la baixa qualitat de les obres presentades ja que cap dels bons professionals acostuma a presentar-se. A Mataró ja hem tingut ocasió de veure com van els trets amb el concurs alternatiu del Tot Mataró , amb unes obres molt fluixes , tant en el que pertoca a guanyadors com a finalistes.

Però tornant a la realitat , i vista la coincidència de les propostes, bé estaria una acció comú, un centrar-se en aquets elements ( Pacte cultural,  Llibre Blanc , eix Riera , Museu Bassat , Museu Textil, Biblioteca Antoni Comas ....) per començar a refer l’esfilagarsada  cultural local, tan malmesa en el mal fer dels darrers regidors de cultura.

Fer-ho cercant la confiança i l’aposta per la diversitat , intentant trencar definitivament la tirania d’un IMAC que s’ha de dinamitar , escampant les seves cendres de manera suficientment dispersa per que ni per casualitat puguin retrobar-se.

Tornar al concepte cultural de la cultura com pilar fonamental de la societat , i convertir a l’Ajuntament en aixopluc de la multiplicitat de mirades que ens ofereix un concepte tan polièdric com és la cultura.

Caldria , crec jo, començar per el principi i aquest no pot ser cap altre que la realització d’un pacte Cultural per un cantó, i començar a establir els fonaments de l’obligat Llibre Blanc de la Cultura , per l’altra. Mitjançant aquests elements disposarem d’aquells conceptes que ens han de permetre estructurar una cultura local forta , ferma i amb qualitat.

Un desig de tots buscat i mai aconseguit i que ara sols serà possible si per part del Govern existeix el convenciment del paper clau de la cultura en el context social de  la ciutat. Sols trencant el menys teniment elitista dels passats governs podrem començar a posar els fonaments per aconseguir allò tan repetit i mai aconseguit  com ha de ser situar a Mataró en el mapa cultural del nostre país.

(La fotografia que encapçala el post és de Quico Melero )

ESPAI D'ART

Amb aquest enllac ja podeu disposar d'un nou Espai d'Art de m1tv que s'ha emès aquest dijous amb el protagonisme de MATÍAS LIZANA

http://m1tv.xiptv.cat/programa/664?a7eca8862593b770ffa28e0532e39562

PROPOSTES DE POLÍTICA CULTURAL (II)

Si ahir presentàvem les propostes culturals de CiU l’actual partit en el govern, avui toca presentar les del principal partit de l’oposició (PSC).

Cal tenir en compte , per si algú en vol fer comparança, que mentre la proposta socialista té com punt final el PAM del 2012, la proposta de CiU té un objectiu que avarca els quatre anys de govern.

Una proposta cultural, aquesta del PSC , que serà explicat el proper divendres a les 19.30 hores a l’estudi de Ricard Jordà ( Sant Joan 24). Llàstima que una vegada més no s’hagi tingut en compte les coincidències ja que l’acte es solapa amb la presentació de la CAPSA nº11 en l’espai de la Presó. Un acte de força importància que justament hauria d’estar en l’agenda de qui vol prendre part activa en la política cultural de la ciutat.

Sigui com sigui, aquesta és la proposta:

CULTURA: com a valor cultural, valor social, valor econòmic,
valor formatiu i en valor identitari

PROPOSTES:

1. Definir conjuntament amb les entitats i els agents culturals un Pacte per la cultura.

2. Catalogar el teixit cultural de la ciutat, el llibre blanc de la cultura, i donar-lo a conèixer.

3. Planificar i tramitar urbanísticament l’Eix de la Riera com a element conductor dels grans equipaments culturals de la ciutat, actualitzant els existents i construint-ne de nous com en Nou Teatre Monumental a la zona del Parc Central.4. Constituir el Consorci del Museu del Gènere de Punt que conjuntament amb Caixa Laietana i la Fundació Vilaseca gestioni el Museu del Gènere de Punt a la nau petita de can Marfà.

5. Posar en marxa la Biblioteca Antoni Comas,a l’edifici de l’Escorxador, i planificar-ne la tercera al Triangle de Molins conjuntament amb un gran equipament esportiu i cívics

6. Mantenir la col·lecció Bassat a la nau Gaudí i treballar per convertir l’edifici de la Farinera en la seva seu definitiva tot cercant els recursos financers necessaris i redefinir els espais dedicats a les arts plàstiques, garantint la presència de les diferents corrents artístiques tant pel que fa a la producció com a la difusió i posant especial atenció en els creadors locals.

7. Crear un calendari d’actes culturals (Festival Shakespeare, Mostra de Cinema, Setmana de Música Antiga, Les Santes, ....) que tinguin una dimensió comarcal i nacional i que es promocionin i difonguin dins dels circuïts i xarxes del país.

8. Redactar el projecte executiu i iniciar les obres del nou centre cívic del carrer Muntanya.

PROPOSTES DE POLÍTICA CULTURAL (I)

No sé si encomanats per la campanya electoral per les properes eleccions generals , els partits mataronins més forts , és a dir PSC i CiU , semblen haver-se despertat de la letargia política d’aquests mesos de mandat i de cop i volta i de manera quasi coincident , han llençat a la ciutadania les seves propostes per aquest mandat.

Uns , els que manen ( CiU ),  amb el compromís de dur-los a terme i donant exercici de transparència indicant l’estat en que cada proposta es troba en cada moment ( espero que de manera més sincera que no pas el retiment de comptes que practica el darrer govern de Baron). És el que anomenen Pla de Mandat de l’Ajuntament de Mataró (2011 – 2015).

Els altres , els que estan a l’oposició ( PSC ), amb la presentació del projecte “Cap al 2012” , en un camí que va més pas a pas , en el que indiquen els punts prioritaris dels socialistes per el PAM 2012.

Lamentablement la gent de la Cultura defuig molt d’aquests debats programàtics , que considera inútils i de paper mullat, i no fa ni un pas per anar a cercar aquestes idees que poden marcar el futur de la ciutat. Però com que jo crec el contrari he pensat que no estaria malament publicar-los en el blog i després fer-ne anàlisi complementari , tenint en compte la correcció del temps marcat.

Per això avui ofereixo els apartats culturals del projecte de CiU ( comença el poder ) i demà serà el torn del PSC. Després serà el moment de la comparança i de parlar d’encerts i errades , sempre en el nostre criteri , en el que considero un sà exercici de valoració política.

PROPOSTES CiU

Mataró cultural

La cultura de Mataró com a eix de cohesió, dinamització social i econòmica i de projecció exterior.

Àmbits:

9.1. Cultura i ciutat

9.2. Acció museística

9.3. Biblioteques i arxius

9.4. Patrimoni arqueològic i natural

9.5. Festes populars

9.6. Arts escèniques i visuals

6 OBJECTIUS 53 COMPROMISOS

9.1. Cultura i ciutat

Objectiu: Dotar la ciutat d'una programació cultural completa

compensada amb tots els agents culturals de la ciutat.

Compromisos: 9.1.1. Afavorir la creació de sinergies amb la iniciativa privada en

l'àmbit de la cultura, prioritzant criteris generals com el mataronisme, la

comarcalitat i la catalanitat.

9.1.2. Gestionar la relació amb les entitats de manera coordinada i

eficient sota el principi de la subsidiaritat.

9.1.3. Crear nous sistemes de subscripció per internet que permeti

rebre per correu electrònic la programació d’activitats de tota la ciutat.

9.1.4. Crear una agenda d'activitats en línia de ciutat, també en

l’àmbit de la cultura.

9.1.5. Repensar la funció de fer l’equipament de Can Xalant i

aconseguir una més gran implicació amb l’activitat cultural de la ciutat.

9.1.6. Promocionar les residències artístiques a la ciutat.

9.1.7. Potenciar el projecte Mataró Plató de creació de continguts

audiovisuals.

9.1.8. Definir el llibre blanc de la cultura.

9.1.9. Impulsar el debat a l’entorn de les polítiques culturals i creació

de consells assessors especialitzats cercant la complicitat dels

principals agents que participen a l’activitat cultural de la ciutat.

9.1.10. Elaboració de materials que possibilitin el lligam entre l’escola i

el patrimoni cultural de la ciutat. Creació d’una cartera d’iniciatives

pedagògiques.

9..1.11 Potenciar una indústria cultural de la ciutat i convertir

l’activitat i el patrimoni cultural com un element important de la

promoció de la ciutat.

9.1.12. Utilitzar elements històrics repartits pel nostre terme municipal

per convertir-los en referents dels nostres barris (Torre Llauder, Sant

Simó, Torre de Can Palauet al Sorrall, ...).

9.1.13. Vetllar per la presència de cinema en versió original, tant a

nivell públic com privat.

9.1.14. Estudiar la celebració d’un festival Internacional de música.

9.2. Acció museística

Objectiu: Revaloritzar els museus de Mataró.

Compromisos: 9.2.1. Posar a l'abast dels ciutadans les col·leccions patrimonials

municipals, mitjançant internet. Programa Museum Plus

9.2.2. Potenciar el fons d'art del Museu de Mataró.

9.2.3. Unificació d'horaris dels centres museístics.

9.2.4. Potenciar la difusió del Museu d'Art Contemporani Col·lecció

Bassat, com a element de promoció de ciutat, estudiant la possibilitat

d’ubicar-lo definitivament a l’edifici de La Farinera.

9.2.5. Activar el projecte de gestió i viabilitat de Can Marfà. Estudiar

la possibilitat de creació, conjuntament amb els altres actors implicats,

d’un òrgan que impulsi i administri l’activitat al voltant del Museu del

Gènere de Punt de Mataró.

9.2.6. Potenciar el fons històric i patrimonial de la Ciutat.

9.2.7. Promoure el coneixement públic de col·leccions privades de

gran valor existents a la ciutat.

9.2.8. Estudiar la potencialitat i la viabilitat del projecte “Casa Museu

de Puig i Cadafalch”.

9.2.9. Revitalitzar i redefinir el paper de l’espai de Ca l’Arenas.

9.2.10. Major obertura a l’exterior. Captar més mostres d’Art en circuit

itinerant per Catalunya

9.3. Biblioteques i arxius

Objectiu: Obrir noves biblioteques i integrar-les en una xarxa urbana.

Compromisos: 9.3.1. Recuperar el Fons Notarial de Mataró (arxiu de la Corona

d'Aragó).

9.3.2. Suport al Museu Arxiu de Santa Maria perquè esdevingui

centre d'estudis locals. Donar suport als grups de recerca local.

9.3.3. Estudiar l’activació de la Col·lecció Caps de Bou d'història

local.

9.3.4. Cercar els recursos materials i econòmics necessaris per a la

posada en funcionament i manteniment de la nova Biblioteca Antoni

Comas.

9.3.5. Potenciar i coordinar les activitats de promoció de la lectura i

l’escriptura.

9.3.6. Acabar la digitalització de l'arxiu històric i l'arxiu audiovisual

per garantir-ne l’accessibilitat.

9.3.7. Crear la xarxa urbana de biblioteques.

9.3.8. Potenciar el fons documental i arxivístic amb exposicions

temporals.

9.4. Patrimoni arqueològic i natural

Objectiu: Rendibilitzar el patrimoni com a valor econòmic.

Compromisos: 9.4.1. Redactar un pla integral de salvaguarda del patrimoni

arqueològic i històric de la ciutat.

9.4.2. Potenciar les rutes històriques del Municipi Iluro, Mataró del

barroc, Josep Puig i Cadafalch i el seu temps.

9.4.3. Implicar els sectors productius i la promoció econòmica en el

sector cultural.

9.4.4. Executar els plans directors de patrimoni (torre Llauder,

basílica de Santa Maria i la Muralla).

9.4.5. Crear un Centre d'Interpretació de les restes romanes del

Maresme accessible per internet.

9.4.6. Actuar per mantenir la casa de cos mataronina.

9.5. Festes populars

Objectiu: Projecció exterior de Les Santes com a valor cultural

nacional.

Compromisos : 9.5.1. Potenciar i consolidar un calendari cultural i festiu mataroní.

Festa Major de Tardor vinculada a la Festivitat de Sant Simó.

9.5.2. Reforçar la projecció exterior de Les Santes.

9.5.3. Concurs per a l’elecció popular i democràtica del cartell de Les

Santes.

9.5.4. Procurar la sostenibilitat i l’adaptació de les festes populars per

fer-les més segures i perdurables.

9.5.5. Crear la Casa de la Festa.

9.5.6. Potenciar l’Onze de Setembre, diada nacional. Gran Festa

Nacional i de ciutat.

9.5.7. Revisar el funcionament dels grans esdeveniments culturals

de l’any tenint en compte totes les propostes de canvi i la implicació

del màxim nombre de col·lectius i entitats ciutadanes.

9.6. Arts escèniques i visuals

Objectiu: Equilibrar la programació escènica i d'arts visuals.

Compromisos: 9.6.1. Potenciar la Mostra de Cinema.

9.6.2. Cercar l'equilibri entre disciplines artístiques.

9.6.3. Promocionar els/les joves artistes mataronins.

9.6.4. Adaptar la programació musical als diferents perfils de

consumidor cultural. Mantenir els esdeveniments d’alt valor actuals i

apostar per nous esdeveniments i formats.

9.6.5. Impulsar la programació competitiva en arts escèniques.

9.6.6. Impulsar la redacció del projecte del nou Teatre Monumental i

estudiar la viabilitat de la seva construcció i posada en funcionament.

9.6.7. La Riera, com a eix cultural amb projecció supralocal.

9.6.8. Activar polítiques i activitats de reclam en arts escèniques i arts

visuals per a nous públics. Prestant especial atenció als joves,

vinculant educació i cultura.

EIX ESTRATÈGIC 10

Mataró capital

Mataró, orgullosa de la seva identitat i personalitat, oberta al món,

capital natural i per voluntat del Maresme. Mataronisme. La voluntat i el

compromís de Mataró Capital es reflecteix en tots els àmbits i

compromisos fixats en el Pla de Mandat. La il.lusió, l’esforç i l’orgull ens

ha de situar en la capitalitat de tots aquests àmbits.

10.4. Capital cultural

Objectiu: La cultura i les festes populars de Mataró, com un element

de projecció exterior de la ciutat.

Compromisos: 10.4.1. Reforçar la imatge exterior de Les Santes i el patrimoni

cultural.

10.4.2. Transformar les activitats culturals de la ciutat en autèntics

elements catalitzadors de la indústria cultual, creadores d’empreses i

d’ocupació.

10.4.3. Donar a conèixer i rendibilitzar el patrimoni cultural de Mataró

ÀNGELS I DIMONIS

En Kim Queralt està duent a terme una tasca magnífica en el seu racó d’art argentoní d’ “Art i Gent”. Una tasca malauradament no reconeguda encara per els seus propis convilatans en primer lloc, i per artistes i afeccionats en general, però que està marcant en el seu fer , un camí ferm i segur .

Sense desanimar-se, encara que li han passat tots els acudits de l’auca, de tots ells n’ha sabut treure l’oportú profit i entenent que li calia obertura de mires i no tancar-se al reduccionisme local i proper, està gestant un projecte expositiu de qualitat , amb varietat estilística i temàtica , i principalment amb una aposta per apropar-se a  artistes de diversa procedència ( l’anterior expositor era de l’Empordà, l’actual és barceloní i el proper ve de Segòvia), amb un nivell de qualitat ben estimable, com és el cas que avui ens ocupa amb l’exposició d’Eduard Soriano “HUET”. Una exposició que podria ocupar amb absoluta tranquil·litat qualsevol dels espais expositius més nobles de la nostra comarca.

“Àngels i dimonis” és el títol escollit per l’autor per aquesta mostra en la que ens presenta dotzena i mitges d’obres en les que de forma unànime es mou en allò que , per encasellar, diríem “nova figuració”  i en la que incideix en el rostre humà com element capaç de comunicar tota mena de sensacions.

No pot negar Huet la seva formació acadèmica no artística que el portà pels camins de l’arquitectura , ja que les seves obres son en certa manera  uns veritables estudis  quasi diria jo , de tensions i resistències , que permeten una volumètrica del conjunt perfectament equilibrada en aquell entramat interior que és el que ha de suportar l’obra.

Però poc faríem si ens quedem en l’estructura interna. Aquesta ha de quedar recoberta per una pell tècnica i una pell ideològica per obtenir un resultat correcte.

Tècnicament Huet ha aconseguit un llenguatge que essent n’aparença dur , s’adapta a cada obra mitjançant  la saviesa del col·lage , amb ús ben adequat en el que pertoca al fer-lo visible o no, i amb una texturització general en el que gruixos i veladures es donen la mà en un joc de contradictoris que donen gravetat , força i sensibilitat al to general de la peça.

Tot amb una  pintura realitzada en una gama cromàtica limitada en un afany de rigor i consistència , però que ara sembla obrir-se vers una amplitud més cromàtica , - fet que s’agraeix -, que li ha de permetre una diversificació en la capacitat d’intencions visuals del seu treball

Però clar, l’important sempre és l’ànima comunicativa , i és aquí on l’artista sap jugar les seves millors cartes. Recolzat amb aquests estrictes plantejament tècnics , Huet arrodoneix el treball apostat per la inquietud com element comunicatiu. Amb un bon seguit de signes i una iconografia majoritària, quasi con sanefa d’identitat , l’autor sap envoltar als seus personatges d’un deix que supera abastament l’aspecte exterior per obligar a intentar aprofundir més enllà, a la recerca d’una ànima que es pressuposa distinta i amagada a allò que ens referix la mirada.

.

Eduard Soriano “Huet” comença a caminar amb pas ferm en el camp de la plàstica catalana com ho demostra la seva selecció entre els finalistes de les darreres edicions del Ricard Camí, signe inequívoc de qualitat. Però ho demostra principalment amb la fermesa d’una pintura densa i compacta en l’exterior, i intensa i emocional en l’interior.

Una pintura que genera la suficient qualitat com per recomanar fermament la visita al seu treball en aquest sempre lloable espai d’Art I gent.

Àngels i Dimonis.- Eduard Soriano “Huet”

Galeria Art i Gent. Argentona. Fins el 30 de Novembre de 2011

DE PATRIMONI

Si hi algun tema pelut de parlar per les grans discrepàncies que provoca no és altra que tot aquell que es referix a temes de patrimoni. Certament existeix un concepte global comú que no és altra que cal preservar el patrimoni artístic i cultural de totes totes , però la discrepància comença quan s’escata i s’entra en la individualitat i per tant toca discutir el nivell del patrimoni, la vàlua del mateix , el tipus de conservació, el seu ús, etc, etc. Un dilema que m’ha vingut al cap aquesta setmana tot rellegint l’enrenou provocat per el fallo del premis Puig i Cadafalch per un cantó i per la mirada que m’han provocat degut a un ràpid viatge a València per un esdeveniment familiar , l’església de Sant Agustí i la cartoixa d’Ara Christi a la població de El Puig , a uns Km de la capital.

No sé per quina raó els Premis Puig i Cadafalch no han acabat d’arrelar anímicament en el nostre territori. Mentre que guanyar un FAD és sinònim de rigor i qualitat , en el cas dels Puig el sentit s’esvaeix i sembla com un repartiment per acontentar “egos” locals que en el camp arquitectònic, que no és pas dels més reeixits en el territori. Enguany però el tema s’ha enfilat potser massa.

No soc expert en la matèria i no acabo d’entendre exactament quin és el punt de diferenciació que ha d’atorgar definitivament el guardó , però queda clar a ulls de tothom que enguany el jurat l’ha vessada en el que pertoca a l’edifici de Pumsa de la Baixada de les espenyes , més conegut en l’argot com “el bunker”.

No conec l’edifici per dintre i per tant no puc avaluar els miracles arquitectònics que s’han pogut produir en ell per aconseguir que aquells inhòspit queixal esdevingui un edifici amb possibilitat d’usos. Estic per dir que sols per aconseguir treure un mínim profit d’aquell volum , aquells agosarats professional mereixen un premi , però esta clar que no pas el Puig i Cadafalch.

Jo entenc aquest guardó com un reconeixement professional a aquells obres de mèrit arquitectònic en l’entorn proper, i per a mi un dels més importants element de mèrit d’un edifici està en la integració en el conjunt que l’envolta i el respecte absolut al mateix. I així com crec que l’edifici que ocupa l’anomenat “hotel vela” a Barcelona , és un veritable pegot que trenca tota l’harmonia marítima, el cas de l’edifici de la baixada de les espenyes ofega de manera aberrant la mirada a la bona recuperació que s’havia aconseguit de les restes de la muralla que envoltava a la nostra ciutat.

Per tant , i en la balança de mèrits i de mèrits, el seu menyspreu per l’entorn és molt superior al mèrit d’aconseguir un edifici “especial” en lloc inhòspit, i mai hauria d’haver estat mereixedor del guardó que se l’hi ha atorgat.

Altra cosa és el cas de la Nau Minguell. Encara que el resultat final de l’edifici en el que pertoca a l’ús ha estat un dels grans fiascos de l’anterior govern i l’edifici actualment està infrautilitzat i crec que hauria de replantejar-se sèriament el seu és , - és a dir , res diferent al que vaig estar dient durant molt de temps i que moltes batusses em va provocar -, cal reconèixer i felicitar a aquells que van dur a terme la rehabilitació i que van aconseguir un edifici en el que mantenint el concepte històric del mateix en el que pertoca a l’edificació, li van donar un nou aire adequat a la nova època que ara li toca viure.

Un tema el de la rehabilitació que he pogut veure de primera mà aquest cap dissabte en un ràpid viatge a València en raó d’una celebració familiar (casament). Per un costat en el que pertoca a una més llunyana recuperació , com és el cas d l’església de San Agustí , ben coneguda per tothom que visita a València ja que és troba just al centre de la ciutat , en la cruïlla dels carres Xàtiva i Marqués de Sotelo. Una rehabilitació feta després de la guerra civil i que malgrat els personalismes de l’arquitecte responsable, va saber ajuntar els diversos elements històrics com per obtenir un resultat acceptable.

Però l’altra sorpresa ha estat més important, dons el convit s’ha celebrat en l’antic recinte de la Cartoixa d’Ara Christi que es troba en la poblacio de El Puig a uns quinze km. De la capital.

Aquesta cartoixa , datada de 1582 , i que va assolir nivell més que important en el decurs de la seva història , havia caigut en la decadència  i estava en un estat deplorable que en poc temps l’hauria portat , a bon segur ,a  la seva desaparició. L’adquisició per part d’un grup hoteler per convertir el noble edifici conventual en un indret dedicat a l’hostaleria en els seves múltiples vessants , ha recuperat l’espai i l’ha salvat de la seva destrucció i desaparició,  encara que el concepte de “dignificació”  estigui sobre volant tota la història.

Certament frapa celebrar un aperitiu en la sagristia sota una gegantina pintura del sant sopar , fer un àpat de nivell en el sempre frugal refectori cartoixà, i que dir de veure convertida l’església conventual d’una ordre en el que el silenci és llei, en una moderna i sorollosa discoteca , això sí, amb il·luminació absolutament blava ves a saber si per portar remembrances celestials, tal i com es pot observar en les imatges, que son comparatives de l'ahir i l'avui.

Restauració i rehabilitació. Cal conservar l’ahir o cal readaptar per avui ?. Una pregunta de sempre difícil resposta , però sigui la que sigui , sempre més fàcil d’acceptar que “el bunker” hagi guanyat un Puig i Cadafalch.