PROPOSTES DE POLÍTICA CULTURAL (II)

Si ahir presentàvem les propostes culturals de CiU l’actual partit en el govern, avui toca presentar les del principal partit de l’oposició (PSC).

Cal tenir en compte , per si algú en vol fer comparança, que mentre la proposta socialista té com punt final el PAM del 2012, la proposta de CiU té un objectiu que avarca els quatre anys de govern.

Una proposta cultural, aquesta del PSC , que serà explicat el proper divendres a les 19.30 hores a l’estudi de Ricard Jordà ( Sant Joan 24). Llàstima que una vegada més no s’hagi tingut en compte les coincidències ja que l’acte es solapa amb la presentació de la CAPSA nº11 en l’espai de la Presó. Un acte de força importància que justament hauria d’estar en l’agenda de qui vol prendre part activa en la política cultural de la ciutat.

Sigui com sigui, aquesta és la proposta:

CULTURA: com a valor cultural, valor social, valor econòmic,
valor formatiu i en valor identitari

PROPOSTES:

1. Definir conjuntament amb les entitats i els agents culturals un Pacte per la cultura.

2. Catalogar el teixit cultural de la ciutat, el llibre blanc de la cultura, i donar-lo a conèixer.

3. Planificar i tramitar urbanísticament l’Eix de la Riera com a element conductor dels grans equipaments culturals de la ciutat, actualitzant els existents i construint-ne de nous com en Nou Teatre Monumental a la zona del Parc Central.4. Constituir el Consorci del Museu del Gènere de Punt que conjuntament amb Caixa Laietana i la Fundació Vilaseca gestioni el Museu del Gènere de Punt a la nau petita de can Marfà.

5. Posar en marxa la Biblioteca Antoni Comas,a l’edifici de l’Escorxador, i planificar-ne la tercera al Triangle de Molins conjuntament amb un gran equipament esportiu i cívics

6. Mantenir la col·lecció Bassat a la nau Gaudí i treballar per convertir l’edifici de la Farinera en la seva seu definitiva tot cercant els recursos financers necessaris i redefinir els espais dedicats a les arts plàstiques, garantint la presència de les diferents corrents artístiques tant pel que fa a la producció com a la difusió i posant especial atenció en els creadors locals.

7. Crear un calendari d’actes culturals (Festival Shakespeare, Mostra de Cinema, Setmana de Música Antiga, Les Santes, ....) que tinguin una dimensió comarcal i nacional i que es promocionin i difonguin dins dels circuïts i xarxes del país.

8. Redactar el projecte executiu i iniciar les obres del nou centre cívic del carrer Muntanya.

PSC I CULTURA

Mal dia ha triat el bon amic Ramon Bassas per fer-se amic en el facebook del suplement “Culturas” de La Vanguardia . I dic mal moment ja que justament avui l’actual Conseller de Cultura, en Ferran Mascarell , habitual columnista del mateix s’acomiada fent públiques les reflexions personals , en forma de diari, dels dies al voltant de Nadal en els que es gestà la seva incorporació a l’actual Govern de la Generalitat.

He de dir que així com vaig defensar la resposta positiva de Mascarell,- com ho va fer quasi la totalitat del món cultural -, avui no m’ha agradat gens ni mica aquesta exposició pública que no serveix per res més que per enverinar l’ambient. M’ha semblat com el retop davant les també molt poc encertades declaracions dels dirigents del PSC , amb Nadal per davant.
Però deixant ben clar que crec que aquestes declaracions no venien al cas de cap manera, si penso que val la pena fer-ne anàlisi d’algunes de les coses que diu, amb tota la raó del món per cert. Com per exemple:

Catalunya necesita concertación, no confrontación. Además, sigo sin entender por qué razón los dirigentes del PSC nunca quisieron aplicar su propio proyecto cultural, por qué razón el PSC ha defraudado tantas veces al sector cultural en estos últimos siete años


Los catalanes están cansados de las formas de representación que ofrecen los partidos; los ciudadanos queremos acuerdos, pactos y progreso, no guerras bizantinas, confrontaciones y descalificaciones. Es tiempo de un modo nuevo de hacer política y algunos no parecen verlo. Acabar con la desafección es acabar con la preeminencia de los intereses de los núcleos duros de los partidos políticos

Estoy convencido de que un país vale lo que vale su cultura. Estoy seguro de que la Catalunya democrática en pocas ocasiones ha hecho las políticas culturales que se corresponden con esa convicción. En las políticas culturales demasiado a menudo han prevalecido los intereses de la política corta antes que los de la cultura. Estoy del todo seguro de que la clase de nación a la que hay que aspirar será posible sólo si damos a la cultura un rol renovado: debe ser el instrumento conscientemente constituyente del modelo avanzado de identidad, creatividad, progreso y comunidad que debemos construir.

Definitori. Bé estaria que encara que fos d’amagatotis, per allò de la disciplina del partit , que la gent del PSC en general , i del PSC local en particular, en fessin lectura i anàlisi, i d’aquesta comencessin a pensar que ja toca agafar Cultura en el proper mandat, i més quan sembla que hi ha voluntari per anar al davant. Però fer-ho amb anàlisi extens i contundent i parlant amb tota la realitat cultural de la ciutat. Principalment en el que pertoca al nom del proper director de l’IMAC ja que el que nom que sona deixa indiferent a molts , agrada a ben pocs i encabrona a un bon grup després de les males experiències de gestió realitzades en anteriors concessions municipals.

Ah! , que no he dit els noms?. Son tan evidents que pensava els coneixia tothom. Ivan Pera com a regidor de Cultura i Gustavo Herraiz com a director de l’IMAC.

Esperem però que sigui qui sigui aquell que mani a Cultura presti atenció a fets com els que denunciem de fa ja temps i que avui per avui hem de seguir reclamant.

62 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL

448 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA BIENNAL TORRES GARCÍA