ADAMO

Llegeixo que avui actua al Palau després de quasi vint anys de no actuar a Barcelona en Salvatore Adamo, el cantant belga d’origen italià que va ser col·laborador en bona part de les meves primeres arrambades i de les de la meva generació.

Les seves cançons romàntiques “Ton nom”, “Je vous offre”, “En bandouliere” i molt espacialment “Tombe la neige” i “Mes mains sur tes hanches” eren claus en els moments dels lents , és a dir quan es podia arrambar o al menys intentar-ho , en aquelles les primeres festes d’adolescència . Festes particulars que en dèiem llavors, i que en castellà en deien “guateques”.
Però jo, a més, recordo a Adamo ja que el vaig poder veure en una actuació que va fer a Mataró per allà Sant Joan i a la vella Piscina del Centre Natació Mataró. Era el juny de 1965 , ja que va ser el premi que vaig rebre per aprovar la Revàlida de quart que llavors comportava el títol de Batxillerat Elemental. Va ser una actuació amb més gent a la sorra de la platja escoltant que no pas a la Piscina ja que els preus de les entrades estaven pels núvols.

Avui veien la seva fotografia, - està com sempre , he buscat una antologia de cançons dels seixanta i de nou “ tombe la neige, tu ne viendrà pas ce soir...” m’ha portat a aquella llarga trena amb la que tant de costat l’havia ballat.