ADDICCIÓ

A més de les addiccions ben conegudes al tabac, alcohol i drogues , n’han fet aparició altres de noves.
Fa ben poc es parlava de l’addicció al sexe, al treball o a Internet. Fa menys, de la dependència a les més novíssimes tecnologies , i justament aquest divendres en el gratuït “ Barcelona 20 m.” ens descrivia l’addicció als blogs.

Ens parla del blog-addicte com aquella persona que no pot estar desconnectada del seu blog, al que constantment fa ullada per veure si te nous comentaris, fer repàs al comptador de visites i afegir permanentment algun que altre comentari per inútil que sigui.
Està tot el dia pensant en el blog , en nous temes, en respostes a comentaris. Entra a on pot per fer comentaris anònims tot destacant que ha descobert un gran blog ( el seu) al que convida a visitar , i arriba a enfadar-se amb amics i coneguts quan li pregunten com va, ja que es sent ofès ja que tot el que fa ho explicita en el blog, el que indica que aquell “amic” no n’és visitant habitual.

Addicció perillosa que espero i desitjo bo tinguem de conèixer de primera mà.

RAMON SALICRÚ

Ahir al vespre vaig comptar fins a quinze amb música del Bequetero, vaig ballar Paquito el Chocolatero , vaig cantar una especial versió de “Helloo Dolly” i algunes coses més, gens habituals en mi.
Ahir la promoció de batxillerat de la meva filla feia la festa gran de comiat de l’escola ( el GEM) , i en ella el grup d’alumnes va retre personal homenatge a n’en Ramón Salicrú , director de l’escola, ja que a final de curs deixa el càrrec .

El cas de Ramon Salicrú és també un veritable cas d’addicció escolar. El seu més que un ofici ha estat un sacerdoci. La seva presència constant a l’escola, el seu viure permanent amb ella i per ella . La manera d’educar en uns principis bàsics que a més de l’ensenyament tenen en compte la formació integral i molt especialment el convertir als alumnes en bones persones. El estar sempre en el lloc precís i en el moment exacte, ja que la seva presència ha estat com el sant i senya de la institució, ha de ser remarcada com cal en uns moments en que la feina massa vegades és ofici i poca passió.

Per això, per tots aquells que hem tingut la sort de que els nostres fills hagin caigut a les teves mans , hem sabut que has cobert les nostres mancances amb el teu tarannà, aquell que fa que siguis per tots els alumnes, en Ramon, el no sé que i no sé quantos, però sabent sempre que tenien , i tenen , en tu el seu millor aliat i protector.

Per això, i sense que serveixi d’excusa, que bé va tenir, de tant en tant, un addicte tan valuós com en Ramon Salicrú.
Gràcies