PRIMER ASSALT



Avui ha estat un dia molt tens, amb neguit. Tot el dia esperant una trucada i alhora desitjant que les paraules que brollessin de l’auricular fossin positives. Un gran amic començava el primer gran assalt dels que haurà d’anar disputant fins la victòria. Un assalt que essent el primer havia de marcar clarament el caminar dels darrers. Un assalt en el que el sempre indesitjat KO planava pel cap de molts com una possibilitat massa propera.
Al final , després de molta espera el telèfon ha sonat . La veu sonava a cansada però en certa manera distesa i amb un to que denotava una inamagada alegria . Els àrbitres han enviat ja als púgils als respectius racons i de moment la cosa sembla començar a pintar bé.

Queden encara molts assalts. La lluita serà dura i encarnissada però tu , jo i tots sabem que molts estem al darrera . Tots fen força per aconseguir que dintre d’un temps , que esperem sigui ben curt , poder aixecar aquesta copa que metafòricament avui encapçala aquestes ratlles com un gran brindis per la vida , compartit en la llunyania.

Com que sé que en aquest dies a la que has tingut el portàtil a la mà, el primer bon dia era fer passejada per aquest blog , m’agrada pensar que dintre de ben poc , a la que t’obrin la porta , tornaràs a fer el mateix i llavors veuràs el que ara ja sents , la força de tots aquells que empenyem al darrera en aquest combat amb un únic final; el de la victòria.

Força Pepe.

MUSEU BASSAT

Llegim al Capgròs.com , que avui Lluís Bassat s’ha passejat per la magnífica col·lectiva de l’Ateneu i ha adquirit un parell d’obres , (una d'elles en la foto ) de Rosa Codina Esteve per el seu Museu , el que demostra el seu excel·lent gust i el seu olfacte artístic. En el decurs de la visita ha expressat un seguit d’opinions que be mereixen comentari per al que un pertoca i reflexió per aquells que manen.

De la reflexió de Bassat en el que pertoca al temps i a l’espai res a dir, ja que és la lògica en el seu cas. Mataró va aprofitar l’exigència del temps , - naturalment Bassat vol viure ben viu el seu Museu -, per guanyar l’aposta i ara que bufen mals vents li toca resistir a les exigències , i queda clar que en el que pertoca a l’espai poc hi ha per triar.

Que Can Palauet és un desastre com a sala d’exposicions ho hem dit sempre. Per evitar que algú apunti aquesta crítica al govern actual vull explicar el que li vaig dir a Manuel Mas ,que cofoi se m’acostà el dia de la inauguració , després de la gran potinada de Benito/ Bonet / Peran impedint amb l’exposició de Pazos que l’espai fos de lluïment de Rovira Brull. Tot rient em va dir: “Avui estaràs content”. Somrient li vaig contestar : “ I tant. Com que t’aprecio molt he vist que ja tens un punt fonamental en el proper programa electoral.: Prometre una sala d’exposicions , ja que aquesta no serveix per a res”. La cara de Mas i Milà que l’acompanyava se m’ha quedat gravada en la memòria.

Queda dons tan sols com espai adequat la Nau Gaudí , espai excel·lent i que en contra de l’opinió generalitzada , el Govern ha malbaratat amb el seu espai informàtic per a joves. És hora dons de donar marxa enrera , però, com?.
Que Ana Barrera és una figura decorativa en el sí del Govern és evident. Que el seu paper és paupèrrim també . (En cas de dubte , veure les propostes del PAM 2009 en Joventut i Dona). Però que està ben recolzada de portes en fora ( veure el seu paper comarcal) és una veritat que ningú entén ja que en el run run del dia a dia , hom està d’ella fins els nassos davant la seva incapacitat i els desgavells que organitza.

D’aquesta manera es presenten diverses patates calentes a Baron i el seu Govern , com per ex:
Després d’haver defensat conta tot i contra tots, que la finalitat escollida per la Nau Gaudí era la millor, com em tiro enrera sense fer el ridícul i l’accepto com espai idoni per la prèvia del Bassat?. Essent la Nau Gaudí l’únic punt que pot apuntar-se la regidora de Joventut en el seu desastre absolut , de quina manera la recompenso per que li quedi la cara neta i no s’evidencií el seu absolut fracàs?.

Problemes que s’amunteguen per no haver fet bé la feina , i davant dels quals a Baron a qui sortosament no li queda cap solució que claudicar davant les lògiques exigències de Basast , no li quedarà més remei que contentar d’alguna manera a Barrera , encara que esperem no sigui amb una promesa de continuat. La joventut de Mataró no s’ho mereix.

Però m’agradaria que no s’escapés a ningú una altra lectura que jo considera molt important, Bassat ha dit que ha vist "artistes de Mataró que no coneixia i que m’han causat molt bona impressió”.
Un Bassat llunyà a la ciutat podria dir perfectament això, però que un Bassat compromès en un projecte conjunt tan important ho digui , deixa a les clares que ningú s’ha ocupat de vendre la qualitat del que tenim a la ciutat.

Els artistes locals participants en la col·lectiva son del millor que corre per la casa ( Novellas, Perecoll , Marc Llacuna , Romero Gil, J.M.Codina , Pol Codina , Cusachs , Margarita March , Marc Prat , Rosa Codina Esteve, Albert Alís, Ana Garcia ... ) i davant d’ells ha quedat sorprés . Però està clar , qui ha negociat amb ell?. Qui ho ha fet tècnicament amb la seva directora artística?. Ara ha quedat més clar que mai la necessitat absoluta d’un enllaç entre Ajuntament i Bassat , i no un enllaç tècnic des de l’IMPEM , com s’havia dit , - a bon segur necessari -, però també un enllaç artístic capaç d’ensenyar a Bassat el bo que es realitza a casa nostra . I evidentment aquesta figura no pot surgir d’un IMAC que no tan sols no coneix la plàstica mataronina , ans a més a més , la menysprea.

Ara queda dons la pilota a la teulada del Govern. Quina serà la seva postura?. La meva opinió personal queda ben clara. Bassat a la Nau Gaudí i estirant-lo de la corda per potenciar una mirada més propera. M’agradaria pensar que en aquest camí anirà el Govern , però si Baron vol deixar petja , aquesta es més agraida que no pas portar el Corte Inglés.

PS.- Potser després de la visita de Bassat s’animaran les visites a l’exposició de l’Ateneu que paga molt però que molt la pena.
Per cert , dues curiositats: 1.- El passat dimarts “El Periódico” se n’ocupava de manera més que elogiosa en el seu aparta socio-cultural , amb una espai dedicat més que envejable i molt superior a les poques exposicions que es celebren a Mataró i que ells acosnellen.
2.- En el dia de la inauguració ( divendres de poca activitat) , ningú del Govern , ningú de l’IMAC. Felicitats.