MARTA DURAN ANULA PER DIGNITAT PERSONAL, LA SEVA MOSTRA RESTROSPECTIVA A CELEBRAR
EN EL MUSEU DE MATARÓ

La propera primavera s’acompliran 30 anys d’ençà que Marta Duran va començar la seva activitat artística amb una exposició al Museu de Mataró, que en aquells temps era lloc habitual per la posada de llarg d’aquells artistes mataronins que apuntaven dignitat i qualitat artística.

De fa ja uns anys que Marta Duran tenia in mente celebrar-ho de la manera més adient , que per ella no és altra que fer-ho amb una ampla mostra retrospectiva que sense arribar a antològica , sí permetés veure l’amplitud de la seva trajectòria . Una obra amb peces recollides d’aquí i d’allà ja que com hom sap, Marta Duran és creadora amb una amplíssima activitat expositiva , el que fa que obres seves estiguin des d’espais tan nobles com ho pugui ser la Casa de Alba fins a la del més humil dels afeccionats. Una mostra amb el pertinent catàleg que alhora serviria per catalogar adequadament la seva obra. És a dir una retrospectiva com cal, ni més ni menys.

Un projecte que va ser acceptat per el Museu de Mataró i que segons Sergi Penedès en presentar la temporada artística, ocuparia les sales del Museu ( Can Serra) d’abril a juny.

Dons bé , ara i veient que el temps s’anava acostant i que per tant cada vegada es presentava més dificultosa la tasca de poder aconseguir l’exposició desitjada , i davant del silenci absolut del Museu i de l’IMAC , Marta Duran va decidir prendre l’iniciativa i establir contactes per poder posar ràpidament fil a l’agulla. El resultat ha estat del tot depriment. Del dit i acordat de fa ja molt de temps, res de res. La proposta es que es pot fer una exposició , el més apanyadeta possible, amb les obres personals, familiars i d’entorn proper , sense cap mena de possibilitat d’anar a fites més importants , i tot amanit amb un opuscle , que un suposa seria de l’estil i nivell insultant com els que es van fer amb Emília de Torres i Santi Estrany, catàlegs per els que hauria de caure la cara de vergonya ,- si és que en tenen, que un ho dubta -, a Marfà, Penedès i demés lamentables personatges que ocupen els càrrecs de responsabilitat en la cultura i el Museu de la ciutat.

Davant d’això Marta Duran , amb tota la raó del món , els ha enviat a dida i per dignitat personal ha decidit anular la prevista i per ella tan preuada , mostra retrospectiva.

El cert és que un ja no sap com expressar la seva indignació. Corria el mes de juny i la Família Rovira Brull decidia anular l’exposició d’en Josep Mª Rovira Brull a celebrar a Ca l’Arenas a l’entorn d’Art i Guerra, davant l’ incompliment absolut per part del Museu de les condicions establertes per la mateixa..
Ja han sigut diverses les vegades que hem donat el toc d’alerta davant el silenci al respecte de la mostra antològica de Josep Novellas que hauria d’inaugurar-me d’aquí a quatre mesos justos , i de la que la família encara espera tenir-ne notícies.
Ara és Marta Duran qui fuig espiritada de nou davant l’ incompliment del tracte per part del Museu de Mataró. I tot davant el silenci del mateix Museu, de Cultura i del propi Govern que alguna cosa hauria de dir davant aquest menysteniment constant envers els artistes locals.

I així s’escriu la història , de la que encara podríem donar més detalls  per cert més vergonyosos encara , però pensem que no cal. I si aviat l'oficialitat s'excusa tot dient que l’exposició s’ha suspès per el retard de les obres , aquesta serà excusa de mal pagador, com queda clar en la nota de premsa que l’Ajuntament dictava justament ahir , en el que fixa per mitjans de febrer la data del termini de les obres . La raó ha estat ben senzilla. Per dignitat Marta Duran els hi ha tancat la porta pels nassos, fet que l’honora com a professional ja que una mostra d’aquest tipus o es fa bé, o millor deixar-la al calaix i no matar el projecte.

És evident que les condicions econòmiques no son pas les millors per a grans exposicions , però també ho és que davant d’aquestes circumstàncies cal parlar , plantejar la situació, cercar solucions , intentar trobar un punt de concòrdia i no fer com s’està fent, que no és altra cosa que deixar passar el temps i després intentar actuar amb política de fets consumats. Però això no serveix quan es parlar amb veritables i seriosos professionals que tenen la força en la qualitat i la dignitat en la persona.

EXPOSICIONS

El corresponent disgust que ha significat per Marta Duran l’haver de suspendre la seva retrospectiva ha quedat compensat per la seva permanent activitat expositiva, amb fets com el que avui s’inaugurava la Col•lectiva de Nadal de la Galeria Comas ( jardinets de Passeig de Gràcia ) de la que és ja tradicional particpant , enguany amb la companyia de dos artistes argentonins , per un costat l’escultor Llucià González , habitual també de la galeria , i per l’altra de Josep Serra que amb el seu expressionisme abstracte forma part del petit grup d’artistes no figuratius amb els que la galeria vol obrir una nova àrea , defugint el camp de la pintura figurativa que sempre ha estat el seu sant i senya.

I si a les penes punyalades , Marta Duran exposarà ben aviat a Vitòria a la prestigiosa galeria Aitor Urdangarín, de parentesc ben directe amb qui tots imaginem.

Però la mala actuació de l’IMAC en relació a la plàstica està en que mentre potencia autors absolutament mediocres a qui organitza constantment exposicions , oblida sistemàticament a artistes de primera magnitud que a més practiquen una contemporaneïtat absoluta en la seva pintura. Hi ha dos exemple que són perpetus i imperdonables. Un és el cas de Rosa Mª Codina a la que la gent del Sant Lluc i la sala del Col•legi d’Aparelladors va treure de l’oblit expositiu a la seva ciutat , i l’altra és Carme Garolera.

Ara ens arriba la joiosa notícia que aquest dijous 2 de desembre inaugura a “Àmbit” l’exposició que porta per títol “Herbarium” que manté la línia conceptual dels darrers anys. Una exposició que caldrà visitar , com així farem , i que permet que una mataronina , amb estudi en un indret tan mataroní com el carrer Esteve Cortils , en la part baixa de Molins , substitueixi a un altre mataroni, com és Josep Mª Codina.

Carme Garolera ( a l'imatge així com la d'un treball que realitzà fa molts anys amb el taller de Gravat ) , una artista a la que els mataronins recordaran per un llunyà ja cartell de Les Santes ( 1999 ) amb el protagonisme d’unes llunes blaves , ocupa , i a més per Nadal, els espais d’Àmbit , amb el que tot està dit.

Per quan podrem gaudir-la a Mataró ?. Si és per l’IMAC o el Museu , no pateixin, els hi haurà sortit barba fins i tot a aquells que no en tenen.

És a dir més o menys com en els casos del nostre raca-raca

20 DIES DE COL•LECCIÓ BASSAT A LA NAU GAUDÍ I ÉS INEXISTENT PER EL WEB MUNICIPAL


406 DIES SENSE COL•LOCAR EN LLOC ADIENT L’OBRA DE MARC LLACUNA, GUANYADORA DE LA TORRES GARCÍA


VOLEM SOLUCIONS JA!