EXPRESSIONISME PUR

A la dècada dels seixanta i començament dels setanta , el per un llavors popular diari “El Correo Catalán” organitzava anyalment un concurs infantil i juvenil de pintura i dibuix. Durant moltes temporades en el palmarès hi convivien els germans Lidia , Rodi i Jordi Tur Font , fills de l’artista argentoní Rodolf Tur, que sotmesos a una espartana disciplina artística i creativa per part del seu pare, varen esdevenir com una mena d’artistes prodigis amb uns resultats molt superiors al que els hi pertocava per edat i concepte.

La greu malaltia que va patir Rodolf Tur , que el va portar a una mort prematura , va deixar orfes en tots els conceptes als joves creadors que excepte en el cas de Lidia , varen abandonar el mon creatiu públic i varen desaparèixer d’escena, potser exprimits mentalment per una partida que potser no els hi hauria tocat jugar. Ara , més de trenta anys més tard , la galeria Art i Gent ens sorprèn recuperant la creació de Rodi Tur , en una exposició de títol “Temps Lliure” que el recupera com a artista , en el sentit més estricte de la paraula.

Ens sorprèn Rodi Tur amb una pintura expressionista d’absoluta puresa. Seguint el concepte clau de l’expressionisme que es mou al voltant de la idea en síntesi interior, és a dir en la necessitat d’expressar l’angoixa interior, Rodi Tur camina per les tesis de Kirchner quan deia que “.. el pintor pinta l’aparença de les coses , no la seva correcció objectiva; de fet crea noves aparences de les coses”.

Així l’artista es mou en la fidelitat de copsar emocions mitjançant aquestes composicions dinàmiques , establertes en cromatismes potents i a voltes arbitraris , en el desig de , tot i fonamentant-se en una teòrica realitat , d’anar més enllà i transmetre més les emocions i sensacions que no pas l’estètica i l’aparença. Ho fa mitjançant una intencionada simplificació, sense refinaments , distorsionant quan se li escau , temes , formes i colors , per potenciar la seva intenció expressiva.

Així Rodi Tur desgrana en aquesta exposició diverses accions que corresponen al temps lliure de les persones , però analitzades anant més enllà, mostrant la cara amagada , l’interior , l’angoixa més que la felicitat , a la que per altra part no renuncia ja que sempre deixa clar un raig d’esperança en l’entramat abrupte de les seves emocions.

Tècnicament ben dotat, sap jugar amb habilitat  i qualitat  amb els estris que han de formar l’entramat d’ofici i així estructura de manera ben adient , com si d’una realització cinematogràfica es tractés, uns obres establertes amb habilitat , en les que proporcions , volums , densitats i perspectives es donen la mà per confegir el decorat , al damunt del qual i amb escenografia ben adient , col·loca els personatges de la manera més destra com per aconseguir el seu fi que no és altra que el de comunicar el seu complex  i difícil món interior.

Una exposició, aquesta de Rodi Tur de veritable qualitat i de molt recomanada visita. D’una sola tacada ens hem retrobat amb un concepte , l’expressionisme figuratiu , força en desús actualment , i el que és més important encara , ens hem retrobat amb un artista de nivell al que cal seguir de ben a prop, ja que en aquesta exposició ens ha deixat ben palès l’art que hi ha en la seva ment i en les seves mans.

Repeteixo , una més que interessant exposició, que molt ens agradaria fons el reinici d’una història d’amor amb l’art que semblava estroncada de fa anys.

Felicitats.