TREMPERA MATINERA

Estava tot observant l’exposició que Tano Pisano presenta al Col·legi d’Aparelladors quan vaig coincidir amb un bon amic que a més és , al meu entendre , una de les persones que més sap d’art actual a Mataró i que a més a més té un especial olfacte per flairar allò que de bo hi ha a una exposició. En preguntar-li que li semblava l’exposició va ser ben explícit: “Tot mirant-la, peça a peça, m’anava dient això està bé, això també , però quan he arribat al final he vist que no trempava. Que res m’havia fet trempar , el que vol dir que res de res , que tot és foc d’encenalls”. Vaig acabar la passejada i vaig veure que tenia tota la raó.

Tano Pisano és un veritable artesà de l’art . Té una capacitat creativa i tècnica absolutament envejable, el que li fa sortir airós , en l’aparença, de qualsevol teòric repte que es plantegi , però ha de quedar ben clar que l’art està un pas més enllà. Que la bellesa , l’estètica , el truc de l’amabilitat decorativa està molt bé, però que la veritable vibració artística està en la creació d’una comunicació establerta en la sorpresa , en el misteri, en la provocació vers l’espectador per que aquest sigui capaç d’anar una mica més enllà de l’aparença i sigui capaç de submergir-se en els intimitats emocionals del creador. Allà i sols allà brollarà l’art en estat pur.

Però Pisano no vol arribar-hi. Estic convençut de la seva capacitat i que algun dia deixarà aquesta crosta de l’amabilitat comercial i decorativa que bons rèdits li està donant , per deslliurar-se de tot i ser el veritable artista que avui resta amagat.

I dic això ja que en passejar-se per la mostra es nota que hi ha capacitat . Bons gravats , atractives composicions geomètriques , afinades ceràmiques, aquarel·les de bon traç ... El suficient per sortir-ne captivat , però tot queda en el camí , en l’aparença , mancant aquella espurna de la veritable complicitat creativa i artística.

D’aquí que avui el títol sigui de caire entre sicalíptic i festiu. Tots sabem de que es tracta quan parlem de la trempera matinera . Magnífica en l’aparença però nul·la en l’efectivitat. Com ella, un resultat fals fruit d’un fet exterior i no pas interior i mental, tal i com ha de ser. Ni més ni menys que la magnífica aparença del treball de Pisano que en escatar , i mai tant ben dit , un veu que sols és ofici i no hi ha el benefici exigible a tot bon artista.