Que a l’IMAC l'importa un
rave la plàstica és una cosa que sabem molt bé tots aquells que ens movem per
aquests verals. Que fins i tot la seva postura va molt més enllà del desinterès, també ho sabem tots. Que fàcilment es pot esbrinar un desig de menyspreu vers el concepte i els artistes de
modus i manera que de bon segur farien festa grossa si desapareguessin del
concepte cultural de la ciutat , és més que una evidència. I els fets ho demostren
de manera fefaent. Però aquesta postura en poques vegades havia arribat al grau
de menysteniment al que arriba aquest mes de novembre , amb la màxima bufetada
que significa l’activitat que acollirà
Can Palauet en els propers dies.
I dic això ja que llegeixo a l’Agenda
Cultural que el proper 8 de Novembre s’inaugura a Can Palauet una exposició
col·lectiva de títol “Diners amb valor afegit”
, que és una mostra artística i solidària realitzada per alumnes i ex alumnes
de l’escola Pia Sta Anna amb el fil conductor dels diners. Una mostra de caire
benèfic que dedicarà els guanys de la venda de les obres a la Marató de TV3.
Vagi en primer lloc la meva
felicitació als organitzadors per tan lloable projecte i vagi també el meu
desig de que l’èxit sigui absolut i la recaptació sigui ben elevada, però una
vegada dit això s’ha de dir també que és absolutament injust i insultant per
als artistes de Mataró, que aquesta mostra es realitzi a Can Palauet , una sala
d’exposicions a la que els professionals tenen vedada la seva presència
expositiva i que en canvi , en aquesta ocasió, s’atorga de manera libèrrima a
un acte , amb tota la càrrega social que es vulgui, organitzat per una
entitat privada i limitat al seu entorn més directe.
El normal d’una exposició d’aquest
tipus , vista la restricció participativa , és que es realitzes en l’àmbit
propi de l’ens organitzador, però entenent perfectament que es vulgui donar una major difusió al
mateix hi ha altres indrets a la ciutat que no contemplen la càrrega pejorativa
per els artistes , com en el cas de Can Palauet. Tenim per exemple la sala de
la Caixa Laietana ( Pça Sta Anna) sense activitat d’ençà el desgavell de l’entitat.
Una sala perfecte per aquest tipus d’esdeveniments. Altra possibilitat podria ser
perfectament els espais de Can Marfà, orfes encara d’activitat .
Però el que és del tot indigne que
l’IMAC cedeixi Can Palauet ( amb molta olor de tràfic d’influences ) per una exposició d’alumnes i ex-alumnes ,
mentre que en les darreres nou temporades , - que ja és temps -, no hi ha hagut CAP exposició individual d’artista plàstic mataroní , amb l’excepció de dos
casos ben particulars ja que es tractava de dos homenatges , amb el
protagonisme de Santi Estrany i Josep Novellas .
Que han de fer dons els artistes
per exposar a Can Palauet ?. Hauran d’organitzar-se com ONG i a ves a saber si així , sota l’aixopluc de la
beneficència, podràn exposar en la que és Sala Municipal d’ Exposicions?. Per
què, cal repetir i deixar-ho ben clar , que va ser al començament del mandat
del regidor Jaume Graupera ( és a dir fa
quasi una dècada ) que amb les exposicions de Manuel Prieto i Nefer , es va
donar per acabada l’activitat expositiva dels artistes plàstics mataronins a la
seva sala pública d’excel·lència.
I a més cal fer una reflexió
secundària , però important. Els espais
expositius agafen pes i importància per allò que acullen. L’evidència és
absoluta. Fa uns anys exposar al Monjo , de la mà de Paco Rodón, era un gran mèrit com ho és ara exposar a Can
Caralt de Llavaneres. Exposar ara al Monjo és un absolut demèrit i no interessa
a ningú.
Permetent exposicions com la que avui comentem , Can Palauet esdevé
com una sala sense importància en la que tot és possible sempre hi quan no siguis un artista plàstic de la ciutat.
1 comentari:
Tens raó, però jo ja m'espero de tot en el país dels Capgrossos.
Uns afavoreixen els seus i altres als de la seva corda. Aquesta cessió vol dir que seran en un futur oberts a qualsevol iniciativa que vingui des de L'Escola Pública? Què han canviat el tarannà que tenien?
Bé, ja ho veurem.
Publica un comentari a l'entrada