Mataró no és pas una ciutat que
destaqui per la seva monumentalitat arquitectònica , tant en el que pertoca a
edificis històrics com actuals, però dintre del que podríem considerar
mediocritat arquitectònica si que existeix una característica que l’ha
dignificat que no és altra que els esgrafiats , aquests veritables murals que
han servit per enllaçar la tradicionalitat de les velles cases senyorials amb
una nova època més actual, corresponent als moments de l’expansió de la ciutat
en els anys seixanta i posteriors.
Especialment de la mà dels germans
Estrany , un en Jordi com arquitecte i l’altre en Santi com artista, molts
blocs d’edificis del nou Mataró van donar dignitat a la seves façanes amb unes
magnífiques obres , moltes d’elles malauradament destruïdes amb el pas del temps
, la decadència industrial i l’especulació immobiliària.
Quasi totes aquestes
obres , disperses en el temps, ubicació, estil etc , van tenir en comú un
protagonista professional que va aconseguir amb tota perfecció la translació
del dibuix, l’esbós , el projecte, a la realitat i aquest no va ser altre que l’Alsina
, el cap i propietari de l’empresa Estucats Alsina , immensos professionals que
van convertir l’estucat i l’esgrafiat en un art , recuperant vells temps d’esplendor.
Ahir, a la inauguració de l’exposició
de l’Ateneu , em va arribar la notícia de la mort del patriarca Alsina. Malgrat
que he xafardejat no he trobat enlloc cap recordatori públic per el seu paper i
crec que seria una total injustícia un oblit absolut. Ell, amb la seva empenta
, la seva professionalitat i el seu absolut criteri artístic va ajudar , i
molt, que aquesta la nostra Mataró, no fos tan gris i tan trista , responent als
projectes del seus artistes.
Per això des de aquest blog i en
aquest post, vull fer-li en el record, el petit i personal homenatge del meu respecte i
admiració, amb l’agraïment per el seu paper artístic en l'embelliment de la ciutat.
Gràcies sr. Alsina
(Les imatges corresponen a esgrafiats de Santi Estrany, Eduard Alcoy, Jordi Cuyàs i tradicional . Entre ells el mític de la Pça de l'Ajuntament que la convertí en la parla habitual en la "Pça dels Ninots". )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada