NO ÉS AIXÒ COMPANYS , NO ÉS AIXÒ.

Sabor agredolç en tornar a casa després de l'acte cultural inaugural de Begemot, la nova galeria d'art a Mataró. Un acte que ha merescut l’atenció d’una quarantena de persones

Dolç, però que molt dolç, per haver gaudit d'un magnífic concert de piano amb el protagonisme de la concertista japonesa Yoko Suzuki que ens ha delectat amb la seva gran qualitat. Ha estat un veritable gaudi musical escoltar-la.
Però també un regust agre , molt agre , per la resposta dels artistes a la convidada. Tan sols amb els dits d'una mà en tenim prou per comptar als artistes que s'han acostat a l'acte i penso que aquesta actitud no és de rebut. 

En moments com els actuals quan la cultura està sota mínims i l'art encara més , trobar a unes persones , - no sé si anomenar-los bojos, il·lusos o il·luminats -, que aposten per obrir una galeria d'art a Mataró i que a més volen fer una oferta cultural i ho demostren acostant-nos , per començar ,  a una magnífica concertista de piano , com ha demostrat abastament que és Yoko Suzuki i  respondre a la seva crida amb l'absència penso que , parlant clar i català, no té perdó de Déu.

Fa uns dies vaig publicar en el meu blog unes reflexions sota el títol de "Els artistes , culpables?'". Avui crec que l'interrogant està de més i la pregunta ha esdevingut ja afirmació. No pot ser que els creadors girin l’esquena d’aquesta manera a qui intenta compartit l’apartat comercial que , ho vulguem o no, forma part inseparable del món de la creació. I més quan en aquests dies el degoteig d’artistes per presentar les seves credencials ha estat constant, i estem convençuts que seguirà. I no diguem en el cas de que el projecte prosperi, com així esperem. 

No anem bé. Amb actuacions com aquestes els promotors de Begemot tindrien tota la raó per donar l'esquena als creadors mataronins. Espero que no ho facin, però el que està clar és que els artistes de Mataró amb la seva actitud han perdut el dret a plorar per una situació com l'actual per que han estat incapaços de recolzar a aquell que ha intentat donar vida i caliu a un art que a Mataró s'està morint.

Per això he decidit suspendre la meva protesta per el fet de l’absència de la plàstica a Can Palauet. Certament és un fet vergonyós que cal esbombar, però si els artistes on incapaços de recolzar a qui aposta per ells, no mereixen que altres apareguin com els seus defensors.

Avui he de dir molt clar que els artistes de Mataró m’han acabat les garrofes.

No hi ha dret que maltractin de tal manera el seu propi camp de conreu , però això sí, exigint després col·laboració i ajuda. He col·laborat sempre amb els artistes locals . He fet i faig presentacions a dojo sense demanar mai res a canvi , però avui ha estat la gota que ha omplert el got que estava a punt de vessar , com quedava clar en post ben propers. I evidentment després d’aquests darrers temps, culminats avui, potser caldrà que hi hagi un abans i un després.

Certament Mataró no es mereix el nivell de l’art del que gaudeix , però cada vegada veig més clar que potser el nivell correspon en paral·lel a la desídia d’uns creadors incapaços de fer res per a ells mateixos.

Companys aneu errats. I el pitjor és que llençant pedres contra la pròpia teulada el resultat final és sempre el mateix : Prendre mal. 

Avui la teula s’ha foradat i comença ja el temps dels pedassos. I aquests sols poden tapar-se amb una manera d’actuar ben diferent. Demà divendres ( avui per a molts ) s’inaugura exposició al Col·legi d’Aparelladors. El protagonista , un artista local ( Mariano Cabellos). Quants artistes assistiran a la inauguració?.

De veritat, de tot cor. No és això companys , no és això.

(Res millor per il·lustrar aquest post que una obra de Manolo Millares)