Aquest és el titular d’un article
amb el que la crítica mexicana Avelina Lésper de nou es llença a la jugular d’aquest
món especial que conforma allò que per a uns quants es defineix com art
contemporani.
Hem parlat altres vegades d’Avelina
Léspe ren aquest blog. El cert és que les seves reflexions son incisives i
contundents per atacar de manera frontal tot l’entramat d’aquesta contemporaneïtat
que cada vegada entén i comprèn menys gent però que segueix mantenen un estatus
de pseudo intel·lectualitat que sembla intocable per a molts a bon segur per
por de ser titllats , per aquestos mateixos contemporanis, de desinformat,
carca o pagesot.
Encara que és una mica llarg us
aconsello el llegiu amb tota atenció per que paga la pena i a bon segur
coincidireu en molts dels conceptes i moltes de les definicions que amb bisturí
afilat li serveixen a l’autora per rebentar la coartada d’aquets creadors.
I per engrescar-vos a fer-ho us
deixo com aperitiu dos definicions que marquen la tendència del que hi podeu
trobar:

Museo.— Anunciaron y
clamaron hace cien años la muerte del museo y hoy se dan cuenta de que sin este
contexto la obra no puede demostrarse como arte. Por eso a los artistas del
anti-arte les urge entrar al museo, porque sólo parasitando el contexto del museo
legitiman sus obras como arte y les dan trascendencia y valor en el mercado.
Fuera del museo estas obras —cadenas de bicicleta, urinarios, bloques de
concreto, agua sucia— no existen, regresan a su situación original de objetos
sin valor y no son arte.
De veritat , no us ho perdeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada