Aquest proper cap de setmana llarg
en Josep Manuel Calleja té “bolo”, per dir-ho de manera artística entenedora ,
a Marsella on se celebra la onzena edició del seu festival internacional de
Poesia. Serà un acte més d’aquest viatge sense fi d’aquí a allà, recorrent el món civilitzat amb la seva poètica
visual de la que n’és reputada figura mundial.
En el darrer
programa d’espai d’Art a m1tv , Marieke Severens , la responsable de Pontarte
ens parlava del gran èxit dels seus poulains , tots ells artistes de Mataró i
el Maresme , a la seva nadiua Holanda on havien sorprès per la seva visió
creativa i especialment per la seva qualitat. Un fet semblant ha succeït en el
grapat d’exposicions de diversos artistes locals realitzades en el darrers
mesos per diferents indrets de l’Europa més cultural.
Patek Philippe,
potser l’empresa de rellotges més reputada del món per la seva singularitat i
qualitat celebra enguany el seu 175 aniversari. Per a tal celebració ha
realitzat un gruix de peces commemoratives , especial i singulars , tots elles
en la gamma més alta i específica de la seva producció. Doncs bé, dues d’elles
porten la signatura de dos artistes ( i empro el genèric) de Mataró a qui es
va encarregar , amb prèvia anàlisi del seu fer i professionalitat. Unes peces
que ara es troben en el Museu que l’empresa manté a Ginebra. Unes peces que van
merèixer tot l’elogi dels propietaris i que probablement poden fer que es
puguin repetir altres encàrrecs tan exclusius com aquest i que per tant , dintre d’un temps, els caps de PtkPh tornin
a la nostra ciutat a veure com es van desenvolupant els mateixos.
Èxits
internacionals, alguns tan importants com aquests darrers , realitzats amb la
qualitat per davant i sense cap mena de suport municipal. En un govern que en
boca del seu alcalde ha dit que entén les queixes dels artistes ja que és cert
que estan maltractats , però que després d’una reunió, aquí no ha passat res i
sis mesos després no hem avançat un pas : Can Palauet segueix essent terreny
vedat als plàstics ( Eduard Novellas no inaugura a les sales de Can Palauet i
sí al vestíbul cedit al MAC) , no s’ha formalitzat el taller de Gravat que
prometia Quim Fernández i Ca l’Arenas , robada als artistes locals, es manté
dos mesos tancada preparant una exposició prevista fa més d’un any. I òbviament de la reunió programada com a seguiment dels avenços, res de
res.
És a dir un seguit
de nyaps responsabilitat d’uns inútils
que poden seguir així ja que no hi ha cap responsable, - i empro cap en els dos sentits
habituals de la paraula-, que exigeixi una mínima professionalitat.
I potser la clau
de tot està en que al Govern municipal, amb qui mana a Cultura al capdavant ,
la Cultura se’ls hi en fot del tot. Sort que la gent de l’art i la cultura
passen d’ells i honoren a la ciutat a la que avergonyeix el seu govern, portant
el seu nom per arreu amb la qualitat i la cultura per bandera. Fet que ens
enorgulleix i agraïm de tot cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada