QUINZE PER QUINZE

La sala de la Presó acull un any més aquesta col·lectiva ben espacial que sota el títol de “15 x  15” acull en aquesta ocasió a una quarantena llarga d’autors que han acceptat el peculiar repte de presentar un treball sota les mínimes estrictes d’aquest quinze per quinze cms , que redueix a uns mínims les capacitats pròpies d’autors acostumats a altres dimensions creatives.

Les mostres col·lectives de caire participatiu es mouen sempre per estranyes conductes que comporten a la fi l’èxit o el fracàs de les mateixes. Unes conductes que es mouen essencialment per el sentit plaent o no dels probables autors participants. Aquí , a Mataró, ho tenim ben clar. Mentre que hi ha una col·lectiva com la Sant Lluc, amb història, pedigree, popularitat i èxit de públic, que esdevé, any rera anys , un fracàs espectacular degut a que els autors passen en ànima d’ella i presenten qualsevol cosa que tenen a mà i no aposten per la qualitat , hi ha col·lectives petites com ho son la de punts de llibre o la que avui ens ocupa, que en canvi son una veritable joia i que cal visitar i gaudir amb intensitat, degut a l'aposta creativa que els autors fan envers elles.

Una quarantena llarga d’autors han respost a la crida de l’organització i ho han fet amb seriositat creativa i amb desig de respondre qualitativament al repte. Quinze per quinze és una mida golosa, A priori és el suficient  gran com per per individualitzar un concepte i a la vegada és el suficientment petita com per repetir si no s’aconsegueix el resultat definitiu. I en aquesta dualitat poder i voler , l’artista es va enfrontant a si mateix i va generant-se una corrent creativa que dona com a resultat final el bon gruix de peces més que correctes que confegeixen una mostra més que avaluable en el positiu.

Una mostra en la que no hi ha guanyadors ni vençuts , en la que no cal remarcar destacats, que hi son , i sí posar l’accent en el conjunt sabedors tots que en ella hi podrem trobar la peça més escaient al nostre concepte artístic i que en la seva globalitat hi ha la fefaent demostració de la vàlua creativa d’un col·lectiu que quan es motiva personalment és capaç d’aconseguir exposicions tan sensibles i modetes , però alhora reeixides com aquesta que en aquests dies  acull la Sala de la Presó.

I com a mostres valguin les més que avaluables imatges , extretes de la xarxa , que ens mostren el bon nivell del prestatjat en una exposició que des d'aquí aconsellem la visita.